Teano (Itàlia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTeano
Teanopanorama.jpg

Localització
Map of comune of Teano (province of Caserta, region Campania, Italy).svg
 41° 15′ 00″ N, 14° 04′ 00″ E / 41.25°N,14.066666666667°E / 41.25; 14.066666666667
EstatItàlia
RegióCampània
ProvínciaProvíncia de Caserta

Capital Teano
Població
Total 12.303 (2018)
• Densitat 137,57 hab/km²
Geografia
Superfície 89,43 km²
Altitud 196 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 81057
Fus horari
Prefix telefònic 0823
Identificador ISTAT 061091
Codi del cadastre d'Itàlia L083
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.

Localització[modifica]

Teano és el segon municipi de la seva província pel que fa a l'extensió territorial i el primer pel nombre d'habitants. Dista de la capital, Nàpols, 32 km.

Està situada sobre el vessant d'un massís volcànic anomenat Roccamonfina, un territori delimitat per la vall del riu Savone i pel riu Messera.

L'entorn natural està comprès dins el Parc regionale de Roccamonfina-Foce Garigliano, entitat que es va instituir per a la seva protecció el 1999.

Fins al 2008 Teano va formar part de l'agrupació de municipis de muntanya Monte Santa Croce.[1]

Història[modifica]

El territori ja havia estat habitat a la prehistòria, però la ciutat va ser fundada al segle IV aC. Era la capital dels sidiquins, que eren una tribu dels oscs. A aquesta època són atribuïdes les restes encara existents de la muralla preromana. La ciutat estava situada en posició estratègica sobre la via Llatina (el tram anomenat Via Casilina), entre les oblacions de Suessa i Cales.[2]

El 340 aC els sidiquins de Teanum foren amenaçats pels samnites i després van ser atacats pels romans, que en aquell temps eren aliats dels samnites.[3] La ciutat es va aliar amb els llatins i campanis per fer front a l'atac però finalment van ser vençuts pels samnites.[4] Després els romans van trencar l'aliança amb els samnites i van conquerir el territori dels sidiquins.[5] Aquest conflicte es coneix amb el nom de Primera Guerra Samnita.

Amb la conquesta romana, Teanum va passar a ser un municipium del territori romà, anomenat Teanum Sidicinum, amb moneda pròpia. En època d'August va ser considerada una colònia romana.

En aquest període, de gran desenvolupament urbanístic, la ciutat creix cap a la plana i es fan edificis públics: un circ, un amfiteatre, un fòrum, un teatre amb cabuda estimada d'unes 10.000 persones, temples i estructures termals.[6]

A la primera meitat del segle IV va esdevenir seu episcopal, però va deixar de ser-ho durant el període entre el 555 i el 860. Fou conquerida el 594 pels longobards dirigits pel duc Arechis I i van establir un comtat per vigilar la frontera. Fou governada en aquesta època per un gastald, que depenia de Càpua (Landenolfo, el seu nebot Ajenardo, Adelgisi i Maginolfo es van succeir en aquest càrrec al llarg del segle IX ). Després d'haver format part del comtat de Càpua, Teano i Caserta (Pandenolfo), van formar un comtat independent des del 981, durant l'administració de Landolgo i Gisulfo, fills de Pandenolfo.

Al segle IX es van establir tres monestirs benedictins. Aquí s'hi van refugiar temporalment els monjos de l'abadia de Montecassino, després de la destrucció de la seva seu (22 d'octubre 883) i de l'assassinat de l'abat Bertario per mà dels sarraïns. Els monjos van portar amb ells part del tresor de l'abadia i el llibre original de la regla escrit pel fundador i durant uns 30 anys es va custodiar a Teano, fins que un incendi va destruir el monestir i el llibre.

A la cort comtal de Teano es van redactar dos dels quatre Placiti cassinesi: el "Placito de Teano de l'any 963" i el "Memoratorio", conservats a l'arxiu històric de l'abadia de Montecassino quan aquests monjos hi van poder tornar.[7][8]

Frederic II, després de la seva coronació com a emperador, va fer ciutat estatals: Sessa Aurunca, Teano i Mondragone. Posteriorment, mentre Frederic estava enfeinat a Siria amb la croada, l'exèrcit papal va aprofitar per apoderar-se per la força de Teano, Calvi i totes les "terres dels fills de Pandolfo", és a dir del territori de l'antic comtat longobard de Teano. L'emperador va retornar a la península Itàlica el 1229 i va reconquerir les ciutats l'octubre del mateix anys, aconseguint que les tropes del pontífex establertes a Teano es passessin al seu bàndol.

Posteriorment Teano fou un feu administrat per grans famílies: Marzano, Carafa, Borgia, Caetani.

El 26 d'octubre del 1860 Giuseppe Garibaldi i Víctor Manuel II d'Itàlia es van trobar a Teano (el lloc exacte de Teano on es van trobar és motiu de discussió entre els historiadors).[9] En aquesta històrica entrevista el general acordava adherir-se a la política de la Casa de Savoia.

Economia[modifica]

Rica en deus i boscos que cobreixen una àmplia zona d'origen volcànic, Teano va ser capaç d'explotar els seus recursos naturals des de l'antiguitat amb nombrosos edificis termals (ja famosa des de temps preromans la font tèrmica de "Caldarelle", a 1 km del centre urbà) i amb un gran nombre de fàbriques impulsades per la força de l'aigua (molins, almàsseres, petites adobadores) disseminats al llarg del curs del riu Savone, amb les seves cascades (natural i artificial) que alimenta els molts molins i les seves famoses ferreries. El riu era antigament conegut com el "Savone de les Ferreries".

L'agricultura s'ha anat especialitzant i dóna feina a una part considerable de la població. Sempre s'ha especialitzat en la producció d'un excel·lent vi i oli, que ara es dirigeix principalment cap a la fruita (especialment pomes, préssecs i albercocs) i la producció d'avellanes i castanyes, tot afavorit pel clima temperat i la fertilitat del sòl volcànic. El sector industrial és també present, però viu la crisi que afecta a la disminució de mà d'obra, com en altres zones del Sud i de tot Itàlia, fet que ha portat, en els últims temps, a un fort fenomen de la immigració cap a les zones productives del nord.

Demografia[modifica]

Segons els estudis censals fets a partir del 1861, la població de Teano no ha tingut grans augments ni pèrdues en el nombre d'habitants. Només s'observa un lleuger creixement fins al 1901, després una lleugera disminució que va durar fins al 1901, quan va tornar a créixer fins a arribar al 1961, any en què el nombre d'habitants va tornar a disminuir.[10]

Organització[modifica]

La població de Teano està repartida en diverses pedanies i districtes:

Divisió Nombre habitants Altitud
msnm
Característiques
Carbonara 302 262 Antigament vivien i treballaven carboners. De l'antic bosc de castanyers i alzines resta una Quercus crenata que té un tronc de 6m de diàmetre.
Casafredda 426 375 Antigament anomenat Preta, hi ha restes de l'antiga muralla.
Casale 362 285 Zona de castanyer, vinyes i oliveres; el nom deriva d'un antic casal-refugi construït en època dels enfrontaments entre auruncs i sediquins
Casi 473 252 Situat sobre una antiga caldera volcànica a l'oest de la ciutat; hi ha una cantera d'on s'extreu piperno.
Fontanelle 397 330 Es va trobar una estela amb inscripcions del segle II aC i restes de la calçada romana.
Furnolo 318 338 Una llegenda diu que el nom ve de l'època en què es lluitava per acabar amb el bandolerisme i estaria format pels termes llatins: fur-furis(«lladre») i nolo («no volem»). Les cases estaan construïdes sobre el Mont Lucno, un antic cràter.
Pugliano 547 167 Es diu que el nom podria venir del llatí polluo(«embrutar») perquè hi ha força oliveres i l'oli té la propietat de tacar.
San Giuliano 121 270 Poblat des del s.X pels qui fugien dels invasor sarraïns.
San Marco 624 175 Habitat de d'època romana; té una cova que era refugi de bandolers; l'església que li dóna nom és del 1614.
Versano 311 255 És on es concentra la zona escolar de Teano.
Borgonuovo 259 185
Cappelle 92 278
Casamostra 292 250
Cipriani 121 168
Gloriani 40 299
Magnano 55 350
Maiorisi 75 71
San Giulianeta 113 100
Santa Maria Versano 225 224
Taverna Zarone 82 158
Teano Scalo 468 76
Tranzi 73 90
Tuoro 120 333

Llocs d'interès cultural[modifica]

Arquitectura civil[modifica]

Restes del teatre romà de Teano, inscripcions de l'escenari.
  • Restes dels sidiquins: Hi ha restes de cinc necròpolis en les quals es van trobar joies i altre objectes, actualment exposats al Museu Arqueològic de Teanum Sinicium. A la vora del riu, en un indret anomenat Loreto hi ha les restes d'un temple del segle VI aC.
  • Restes romanes: L'edifici públic millor conservat és el teatre del segle I aC, que fou ampliat al segle II dC, tot i que la part de l'escenari es va destruir durant un terratrèmol. També es conserven restes de la via romana.
  • Fortalesa:A finals del segle VI, en el punt més alt del poble, es va construir un campament fortificat Lombard, que sota Arechis II es va transformar en una fortalesa amb la construcció d'una sola torre envoltada de dependències (finals del segle VIII). Per la seva construcció es van reutilitzar blocs procedents dels edificis més antics, els més grossos estan a les files inferiors i la torre finalitza amb blocs de tuf. El castell va ser ampliat al segle IX per ordre de Landenolfo i es va restaurar després de la conquesta pels normands el 1063. Va ser ampliat per la família Marzano al segle XIV, afegint la sala anomenada "Loggione cavallerizzo", formada per dues naus cobertes per voltes de creueria i que es va fer servir com a espai per a tribunal de justícia i armeria. Els pisos superiors, encara visibles al segle XVII es van esfondrar després d'un terratrèmol, deixant avui una gran terrassa. La gran sala de la galeria és ara la llar del Museu Arqueològic Teanum Sidicinum, obert al públic des del març de 2001, mentre que a la terrassa del terrat cada any té lloc l'esdeveniment Teano música Jazz.
  • Palazzo Caracciolo de Gemmis. Palau fet edificar pels princeps de Pettoranello Caracciolo. Va estar hostatjat els dies 26, 27, 28 i part del 29 d'octubre del 1860, el rei Víctor Manuel II. Pertany avui per successió hereditària als Barons de Gemmis.

Arquitectura religiosa[modifica]

  • Catedral: Dedicada inicialment a Sant Paride ad Fontem al segle IV, renovada i ampliada el 1050, està dedicada ara a sant Climent. El 1943 fou destruïda per un bombardeig i es va reconstruir conservant l'estil romànic.[11]
  • Església de sant Benet (s.IX)
  • Església de santa Maria de Intus(860)
  • Monestir de Santa Maria de Foris(987)
  • Monestir de Santa Reparata (s.IX)
  • Monestir de Sant Antoni (1427)
  • Monestir de Santa Caterina (1554)
  • Església de Santa Maria La Nova (estil romànic)
  • Església de Sant Francesc (estil neogòtic)
  • Església de l'Anunciació (el seu campanar és símbol de la ciutat)
  • Església de Sant Antoni Abat
  • Església de Ave Gratia Plena(s.XV)
  • Església de Sant Pere in Aquariis(antic temple paleocristià reconstruït al s.XIV)
  • Església de Sant Julià

Referències[modifica]

  1. Basant-se en la llei regional nº 20 de l'11 de desembre del 2008, el municipi de Teano va haver de sortir d'aquesta agrupació per no tenir tots els requisits.
  2. Estrabó, "Geografia", V, 3.9
  3. Jacques Heurgon, "Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques", PUF, 1993, p. 321-324
  4. Dominique Briquel, en: François Hinard, "Histoire romaine des origines à Auguste", ed.Fayard, 2000, p. 260-261
  5. Titus Livi, "Ab Urbe condita libri", VIII, 17-X
  6. Sito archeologico di Teano
  7. Vittorio Turri, "Dizionario storico manuale della letteratura italiana 1000-1900", G. B. Paravia, Torí 1854
  8. Herbert Bloch Monte Cassino in the Middle Ages, Harvard University Press, 1988, p.245
  9. Alfonso Scirocco, "Garibaldi. Battaglie, amori, ideali di un cittadino del mondo", ed. Laterza, Roma 2001
  10. dades de l'ISTAT
  11. la catedral de Teano