Teano (filòsofa)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Teano».
Infotaula de personaTheano
Dades biogràfiques
Naixement segle VI aC
Crotona
Mort segle VI aC
Activitat professional
Ocupació Filosofia
Dades familiars
Cònjuge Pitàgores
Fills
Modifica dades a Wikidata

Teano (Theano, Θεανώ) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta,[1][2] o de Brontí de Crotona,[3] o esposa de Brontí[4] i una deixebla de Pitàgores). Fou considerada molt virtuosa.

Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria diuen que va deixar alguns escrits però no en diuen quins. Suides li atribueix ὑπομνήματα φιλόσοφα καὶ ἀποφθέγματα καὶ ποίημά τι δἰ ἐπῶν (Les apotemes de Pitàgores, Consells per a dones, De la virtut, De la pietat, De Pitàgores, Comentaris filosòfics). Es conserven algunes cartes amb el seu nom, que encara que no poden ser genuïnes, sí que donen dades sobre un període molt antic i fosc.[5]

El que queda de l'obra De la pietat tracta de l'analogia pitagòrica entre els nombres i els objectes. Pel que fa a les cartes que s'han conservat, el seu contingut és de tema domèstic: com criar i educar els fills, com tractar els criats i sobre com tenir una conducta virtuosa cap al marit.[5]

Mary Ritter Beard opina que el tractat anomenat De la virtut contenia la doctrina de l'aurea mediocritas.[6][7] L'enciclopèdia Suides esmenta una Teano de Metapontum o de Turis, també filòsofa pitagòrica, esposa de Carist o de Crotó o de Brontí, que va escriure sobre l'obra de Pitàgores les obres παραινέσεις γυναικείας, i ἀποφθέγματα Πυθαγορείων. Segons Mary Ellen Waithe, es tractaria de dues persones amb el mateix nom[8] o potser algunes de les seves obres fossin el pseudònim d'altres autors[5][9] que volien posar per escrit la forma d'aplicar a la vida d'una dona les teories pitagòriques.[5]

Referències[modifica]

  1. Porfiri, Vida de Pitàgores, 4
  2. Suides, Teano, θ84
  3. Diògenes Laerci, VIII 42-3
  4. Iàmblic de Calcis, De Vita Pythagora, 132
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Ian Michael, pàg. 69
  6. 1-Mary Ritter, pàg. 139
  7. 2-Mary Ritter, pàg. 314
  8. Mary Ellen, pàg. 1
  9. Voula, pàg. 133

Bibliografia[modifica]

  • Ian Michael Plant: Women writers of ancient Greece and Rome: an anthology,(2004) page 69, ed. University of Oklahoma Press.
  • 1-Mary Ritter Beard: On understanding women, (1931).
  • 2-Mary Ritter Beard: Woman as force in history: a study in traditions and realities (1946).
  • Mary Ellen Waithe: A History of Women Philosophers. Volum 1, 600 aC-500 dC, ed. Springer.
  • Voula Lambropoulou: Some Pythagorean female virtues, en Richard Hawley, Barbara Levick, Women in antiquity: new assessments (1995), ed. Routledge.
  • Kai Brodersen, Christoph M. Wieland, Theano: Briefe einer antiken Philosophin, ed. Reclams Universal-Bibliothek 18787 (2010), Stuttgart. ISBN 978-3-15-018787-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teano (filòsofa)