Teatre Bolxoi Kàmenni
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre d'òpera i edifici desaparegut  | |||
| Construcció | 1783 | |||
| Cronologia | ||||
| 1802 | reconstrucció | |||
| 1811 | incendi | |||
| 1818 | reconstrucció | |||
| 1836 | reconstrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Petersburg (Rússia) | |||
| Localització | Sant Petersburg | |||
| ||||
El Teatre Imperial Bolxoi Kàmenni de Sant Petersburg (El gran teatre de pedra de Sant Petersburg, rus: Большо́й Ка́менный теа́тр) va ser un teatre a Sant Petersburg.
Va ser construït el 1783 amb el disseny neoclàssic d'Antonio Rinaldi com el teatre Kàmenni (és a dir, «de pedra»). El Teatre Bolxoi Kàmenni es va inaugurar a la Plaça del Carrusel enmig d'una gran pompa el 5 d'octubre i va donar a la plaça el seu nou nom; fins i tot actualment es coneix com a Plaça del Teatre. L'òpera de Giovanni Paisiello, Il mondo della luna, es va presentar a l'obertura.[1]
Va ser reconstruït en 1802 segons els dissenys de l'arquitecte francès Jean-François Thomas de Thomon i va passar a anomenar-se Bolxoi, però es va incendiar el 1811.[1] L'edifici va ser restaurat el 1818 i modificat entre 1826 i 1836 per Alberto Cavos per adaptar-se a la maquinària d'escenari més moderna.[1]
Fins a 1886, el Teatre Bolxoi Kàmenni era un teatre principal tant per al Ballet Imperial Rus com per l'Òpera Imperial Russa. Va ser allí on es van estrenar les primeres òperes russes: Una vida pel tsar i Ruslan i Liudmila, de Glinka. Tot i que el teatre va incloure moltes de les grans òperes russes en el seu repertori al llarg de la seva història, a partir de 1860, després de la seva inauguració, l'escenari del Teatre Imperial Mariïnski va començar a rebre les estrenes mundials de les obres de Txaikovski, Mússorgski i Rimsky-Kórsakov. Molts dels grans ballets del segle xix de Marius Petipa i Arthur Saint-Léon es van donar per primera vegada a l'escenari del Teatre Bolxoi Kàmenni.
El 1886 l'edifici va ser declarat insegur i, a instàncies del director del teatre, Ivan Vsevolojski, les representacions de ballet i òpera es van traslladar al Teatre Imperial Mariïnsky, on s'han mantingut des d'aleshores. El teatre Imperial Bolxoi Kàmenni va ser enderrocat per a construir el Conservatori de Sant Petersburg. Les úniques seccions supervivents del teatre original són la gran escala i l'entrada, conservades a l'edifici del conservatori.
Estrenes notables[modifica]
Òperes
- Una vida pel tsar (1836) — Mikhaïl Glinka.
- Ruslan i Liudmila (1842) — Mikhaïl Glinka.
- La forza del destino (1862) — Giuseppe Verdi.
Ballets
- La filla del faraó (1862) — coreografia Marius Petipa, música. Cesare Pugni.
- La bellesa del Líban o l'esperit de la muntanya — coreografia Marius Petipa, música Cesare Pugni.
- El petit cavall geperut (1864) — coreografia Arthur Saint-Léon, música Cesare Pugni.
- La Baiadera (1877) — coreografia Marius Petipa, música Ludwig Minkus.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Bolxoi Kàmenni |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mariinsky Theatre: History of the Theatre» (en anglès). Mariinsky Theatre. [Consulta: 29 juliol 2017].