Teatre Borràs
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | teatre sala de cinema |
| Història | |
Esdeveniment significatiu | |
| 16 maig 1931 | inauguració |
| 10 abril 1966 | reconstrucció
|
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gestor/operador | Grup Balañà |
| Lloc web | https://www.balanaenviu.com/teatre/teatre-borras |
Ubicació geogràfica  | |
El Teatre Borràs és un antic cinema, transformat en teatre, a la plaça d'Urquinaona de Barcelona. Pertany al Grup Balañà.[1]
Història
[modifica]El juliol del 1929, l'empresari cinematogràfic Josep Solà Guardiola va adquirir l'antiga Casa de Correus amb l'objectiu de transformar-la en cinema. Aquest va ser inaugurat el 16 de maig de 1931 amb el nom de Cine Urquinaona.[2] Es va estrenar amb el film Resurrección, dirigit per Edwin Carewe, amb Lupe Vélez i John Boles. Tenia 950 seients entre la platea i l'amfiteatre i estava decorat en estil art déco. Fins al 1936 va projectar pel·lícules de Warner Bros i Paramount Pictures; a partir de llavors, se n'hi van projectar sobretot de Metro-Goldwyn-Mayer.
De vegades s'hi representaven espectacles teatrals: així, el 1932 s'hi va estrenar el ballet Parc d'atraccions, amb música de Manuel Blancafort (sobre l'obra per a piano del mateix títol), amb coreografia de Joan Magrinyà i decorats d'Emili Grau-Sala.[3]
L'1 d'abril del 1937 va canviar el nom pel de Cine Francesc Ferrer.[2] Durant la guerra civil va fer la viu-viu, sobretot per les orquestres i els espectacles de varietats.[2] El 5 de febrer de 1939 va recuperar el nom anterior. D'ençà d'aleshores només es va dedicar al teatre, sobretot al gènere de la sarsuela i les comèdies castellanes.
El 19 de maig de 1943 va prendre el nom de Cine Borràs , l'endemà que la companyia de Lina Santamaría i Juan Beringola retés homenatge a l'actor Enric Borràs després d'una representació d'El alcalde de Zalamea en què ell participava.[4][5] En la dècada següent, el teatre es dedicà a la sarsuela, l'òpera i el teatre; així, al 19 d'octubre del 1951 s'hi estrenava la sarsuela El tambor del Bruch, de Federico Moreno Torroba, amb llibret d'Ignacio F. Iquino.[2]
Des del 4 d'abril de 1953 se'n feu càrrec el grup Balañà, i es tornà a convertir en sala de cinema, amb esporàdiques representacions teatrals. Reformat, es va reobrir el 10 d'abril de 1966 amb My fair lady.[6]
Des del 15 de setembre de 1990, va combinar el teatre i el cinema, i el 1995 va esdevenir definitivament Teatre Borràs, dedicat exclusivament al teatre. Reformat de nou, té una cabuda de 740 espectadors (470 a platea i 270 a l'amfiteatre).[6] Va dedicar-se a la comèdia i s'hi han estrenay entre d'altres La extraña pareja[7] i La jaula de las locas. El 2008, Jordi Galceran hi va estrenar Cancun.[8] És el teatre on es va estrenar la versiò castellana de Wit, dirigida per Lluís Pasqual i protagonitzada per Rosa Maria Sardà i Fernando Guillén, entre d'altres, el 19 de novembre de 2003. Després hi han actuat Núria Espert i Amparo Rivelles, Montse Carulla i Rosa Renom. També Rosa Novell hi interpretà l'última obra dirigida per Ricard Salvat, Un dia, mirall trencat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Muere el empresario Pere Balañá a los 93 años». La Vanguardia, 16-01-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tierz Grafià, Carme. «Teatre Borràs». Institut del Teatre, 2018.
- ↑ «Els ballets russos, Magrinyà i la "Polka de l'equilibrista"». Fundació Manuel Blancafort, 13-01-2012.
- ↑ Fernàndez, Família. Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya: i ningú no t'ha explicat mai. Empúries, 2011-03, p. 25 (La Butxaca). ISBN 978-84-9930-277-5.
- ↑ «Teatros. Urquinaonaː Las Galas de Prensa de esta noche» p. 10, 18-05-1943.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Tierz i Muniesa, 2013.
- ↑ Martorell, Núria; Güell, María; Escur, Núria; Antón, Jacinto; Pérez de Olaguer, Gonzalo «La extraña pareja estrenada al Teatro Borrás». Escena Digital de Catalunya, 30-03-1996.
- ↑ Ginart, Belen «Intercambio de parejas en 'Cancun'». El País, 17-11-2008.
Bibliografia
[modifica]
- Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Viena edicions Ajuntament de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-8330-750-2.
- Munsó i Cabús, Joan. Els Cinemes de Barcelona. Proa, 1995, p. 283-284. ISBN 978-84-8256-063-2.