Vés al contingut

Teatre Calvo-Vico

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Calvo-Vico
Imatge
Alçat del Teatre Granvia amb la reforma de 1909
Altres nomsTeatre Granvia
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteManuel Joaquim Raspall i Mayol Modifica el valor a Wikidata
Obertura1888 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1918 clausura
1918 demolició Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes amb Roger de Llúria
Map
 41° 23′ 29″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.39137°N,2.17138°E / 41.39137; 2.17138
Plànol de la planta de la reforma de 1909

El Teatre Calvo-Vico va ser un teatre de Barcelona que va funcionar entre 1888 i 1918. Estava situat a la Gran Via de les Corts Catalanes fent cantonada amb Roger de Llúria, al lloc on ara hi ha l'Hotel Palace (anteriorment hotel Ritz). També s'hi van arribar a fer projeccions cinematogràfiques.[1][2]

Inaugurat el 7 de juny de 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, va anomenar-se així en honor dels actors Rafael Calvo i Antonio Vico, que hi van treballar durant dos mesos immediatament després de la inauguració.[1]

Construït per l'arquitecte Tiberi Sabater, era un teatre de fusta i tenia un aforament de 2.000 localitats. A més de l'entrada principal, una altra entrada des del carrer de Llúria permetia l'accés directe a l'escenari.[1][2]

El Teatre Calvo-Vico es va estrenar amb la funció El gran Galeoto, drama en tres actes de José Echegaray, un homenatge al teatre castellà, però es va dedicar sobretot a la sarsuela i al teatre musical.[1]

El 1892 morí Rafael Calvo, que fou substituït per Ricardo Calvo, el seu germà. A més d'obres de companyies comicolíriques, hi va programar alguna obra de teatre en català, com la Casa de nines, de Henrik Ibsen, el 1893.[1][3]

L'any 1893 va ser reformat amb un projecte de l'arquitecte Miquel Madorell, passà a ser gestionat per la Gran Compañía Castellano-Catalana que dirigia Antoni Tutau i tenia Carlota de Mena com a primera actriu i fou reanomenat com a Teatre de la Granvia o Teatre Gran Via.[4] A partir de 1909 va ser reformat amb un projecte de Joaquim Raspall. Va ser finalment enderrocat el 1918 per tal d'edificar-hi l'Hotel Ritz –després Hotel Palace–, inaugurat el 1919.[1][5]

Vicent Lleó va estrenar-hi les sarsueles El dúo con la sultana (1894) i Las once mil i Señoritas toreras (1895). El 1900 va estrenar-s'hi Choque de trenes, amb música de Federico Alfonso i llibret de Daniel Banquells i Francisco Alfonso.[2]

Després d'un míting anarquista el 5 de febrer de 1893 hi va haver un intercanvi de trets entre els anarquistes i la policia, i a causa d'aquest incident Teresa Claramunt i Antonio Gurri van ser detinguts i empresonats al castell de Montjuïc.[3]

A partir de 1911 al Granvia també s'oferiren esporàdicament sessions de cinema, alternant amb les funcions teatrals i les sarsueles.[1][5]

Alguns espectacles[2][5][modifica]

Teatre Calvo-Vico

  • 1888, El gran Galeoto (drama), de José de Echegaray
  • 1888, El alcalde de Zalamea, de Pedro Calderón de la Barca
  • 1888, El hijo de hierro y el hijo de carne, de José de Echegaray
  • 1888, Lo sublime en lo vulgar, de José de Echegaray
  • 1888, 26 de juliol, Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, traduïda a l’espanyol per Enrique Gaspar[6]
  • 1888, El tonto del panerot (drama valencià), d'Antoni Roig i Civera
  • 1889, gener. Château Margaux. Sarsuela de Manuel Fernández Caballero
  • 1889, El castillo de San Alberto (drama), de Pedro Baranda de Carrión
  • 1889, La corsetera (comèdia), de Francesc Xavier Godó
  • 1890, Conflicto entre dos deberes (drama), de José Echegaray
  • 1891, La vida es sueño (drama), de Pedro Calderón de la Barca
  • 1891, L'hereu Pruna (comèdia), d'Agustí Morer
  • 1892, Los amantes de Teruel (drama), de Tirso de Molina
  • 1892, 12 de març, Fratricida!, de Joaquim Roig i Grau[7]
  • 1892, La ducha o el general Quincoces (comèdia)
  • 1892, La esposa adúltera (drama)


Teatre Gran Via

  • 1893, La payesa del Montseny
  • 1893, Mariana
  • 1893, 18 d'agost. La bella chiquita, sarsuela d'Albert Cotó. Estrena
  • 1893, María Menotti o la loca de los Alpes, d'Alfredo Moreno Gil
  • 1893, Nora (Casa de nines), d'Henrik Ibsen
  • 1893, Don Juan Tenorio, de José Zorrilla
  • 1893, 9 de desembre, L'escurçó, d'Ignasi Iglesias (estrena).
  • 1894, El dúo con la sultana (sarsuela), de Vicent Lleó
  • 1895, Las once mil (sarsuela), de Vicent Lleó
  • 1895, Señoritas toreras (sarsuela), de Vicent Lleó
  • 1900, La balada de la luz (sarsuela), d'Amadeu Vives
  • 1900, Choque de trenes (sarsuela), de Vicent Lleó
  • 1904, 24 d'abril. Bohemios (sarsuela), d'Amadeu Vives
  • 1904, 12 de novembre. El húsar de la guardia (sarsuela), d'Amadeu Vives
  • 1908. El talismán prodigioso (sarsuela), d'Amadeu Vives

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Calvo-Vico
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Perrone, Raffaella. «Teatre Calvo-Vico / Teatre Granvia». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 24 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «TEATRO CALVO-VICO (1888-1893) / TEATRO GRAN VIA (1893-1918). Gran Via / Roger de Llúria.». Barcelofília, diumenge, 19 gener 2014. [Consulta: 24 abril 2023].
  3. 3,0 3,1 Pradas Baena, María Amalia. Teresa Claramunt. La "virgen roja" barcelonesa (en castellà). Virus editorial, 2006, p. 39. ISBN 84-96044-68-8. 
  4. Julio, Teresa. «Retrat en femení de l'escena catalana». A: Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Punctum, 2013, p. 40. ISBN 8494069446. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Ramon, Antoni; Perrone, Raffaela. Teatres de Barcelona: un recorregut urbà. 1. ed. Barcelona: Albertí, Editor, 2013. ISBN 978-84-7246-097-3. 
  6. Gallén, Enric. «Com l’obra de Guimerà es va internacionalitzar» (en castellà). La Vanguardia, 02-09-2016. [Consulta: 24 abril 2023].
  7. «¡Fratricida! : drama català en tres actes y en vers». [Consulta: 24 abril 2023].