Teatre Eldorado (Barcelona)

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:41, 29 ago 2016 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Teatre Eldorado
Imatge
La Plaça de Catalunya en 1927, amb el Teatre Eldorado
Altres nomsTeatre Ribes (1884-1886); Teatre Catalunya (1887-1892)
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Període1884-1928
Obertura21 de juny de 1884
Cronologia
21 juny 1884 inauguració
1928 clausura
11 febrer 1929 demolició Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
PaísCatalunya
 Barcelona
LocalitzacióPlaça de Catalunya, cantonada carrer de Bergara
 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 09″ E / 41.38667°N,2.16917°E / 41.38667; 2.16917Coord.: 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 09″ E / 41.38667°N,2.16917°E / 41.38667; 2.16917
Activitat
ActivitatAl solar, oficines del BBVA
Propietat deRibas

El Teatre Eldorado de Barcelona fou un edifici teatral ubicat a la Plaça de Catalunya, cantonada carrer de Bergara, enderrocat l'any 1929 per deixar pas a la construcció d'un edifici bancari d'oficines (el Banco de Bilbao, actual BBVA). El nom fou manllevat d'Eldorado de París, que en aquells moments era el cafè concert més famós de la capital francesa. Hi va acollir espectacles de tot tipus: teatre de text i musical, incloent representacions d'òpera i sarsuela, a més de dansa i concerts simfònics. Hi actuaren noms importants, com Amparo Romo Cardenal, María Guerrero, Raquel Meller, Pastora Imperio, Fregoli o Maurice Chevalier.

Originàriament, Eldorado es va inaugurar el 21 de juny de 1884 amb el nom de Teatre Ribas, en honor al seu empresari. Amb aquest nom van durar dos anys. Tot seguit, des de 1887, el teatre s'anomena Teatre Catalunya. A la dècada dels anys 90 del segle XIX ja duia el nom d'Eldorado.

El 1887 s'hi estrenà amb èxit l'adaptació de l'opereta francesa Ki Ki Ri Ki feta per Conrad Colomer. Joan Molas i Casas hi estrena la paròdia No cantes más la Africana, o, Los nervios de Anselmito, conseqüència del gran èxit de El dúo de "La Africana". El 1902 Enric Morera hi estrena una sarsuela en castellà amb el títol de Las caramellas.

El 16 de juliol de 1903 la companyia de María Guerrero hi féu l'estrena absoluta del drama Mariucha de Benito Pérez Galdós, amb l'assistència de l'autor. El 8 de juny de 1904 s'hi estrenà La casa de García de Serafín y Joaquín Álvarez Quintero. El 2 de març de 1907 s'hi estrenà, sense èxit, Águila de blasón de Ramón María del Valle-Inclán, amb l'assistència de l'autor.

El 1904 s'hi estrenaren, per primer cop a Espanya, l'òpera Djamileh de Georges Bizet i s'hi cantà La bohème de Giacomo Puccini traduïda al castellà. El 1905 s'hi estrenà a Espanya l'òpera Els contes de Hoffmann de Jacques Offenbach (1884), en una traducció al castellà.

Del 1910 a 1924 va ser la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, fundada i dirigida per Joan Lamote de Grignon. El 1913 començà a oferir també projeccions de cinema, amb el nom de Gran Cine Eldorado.

El 1928 el teatre tancà i fou comprat pel Banco Central, que el va enderrocar l'11 de febrer. El 1942, n'adquirí el solar el Banco de Bilbao (actualment, BBVA), que hi edificà la seva seu, inaugurada el 1952.

Algunes estrenes absolutes al Teatre Eldorado

En negreta es donen les obres més importants en llur gènere o aquelles que van tenir més rellevància en la història del teatre.

Valle-Inclán estrenà a l'Eldorado el seu drama Águila de blasón (1907)

Bibliografia

  • Subirá, José. La ópera en los teatros de Barcelona: estudio histórico cronológico desde el siglo XVIII al XX (en castellà). vol. 9. Barcelona: Millà, 1946 (Monografías históricas de Barcelona). 

Coord.: 41° 23′ 12.0″ N, 2° 10′ 09.0″ E / 41.386667°N,2.169167°E / 41.386667; 2.169167{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina