Teatre Goya (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Teatre Goya
NavarroPerez-centreAragones-122sh.jpg
Façana del Centre Aragonès, amb el Teatre Goya
Altres noms Cine Coliseum
Epònim Francisco de Goya y Lucientes
Dades
Tipus Graderia en pendent i llotges laterals
Part de Centro Aragonés de Barcelona Tradueix
Arquitecte Miguel Ángel Navarro
Cronologia
1914 construcció
15 setembre 1916 inauguració
1939 1947reconversió, → sala de cinema
1947 reconversió, → teatre
1986 reformes
2004 2008clausura
Causat per: inactivitat
2008 reformes
2008 reobertura
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C. de Joaquim Costa, 68
41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.3841°N,2.16422°E / 41.3841; 2.16422Coord.: 41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.3841°N,2.16422°E / 41.3841; 2.16422
Activitat
Activitat Teatre en general, concerts
Propietat de Centre Aragonès de Barcelona
Gestor/operador Grup Focus
Capacitat 520
Lloc web oficial www.teatregoya.cat/c/start.aspx
Modifica les dades a Wikidata

El Teatre Goya és una sala de la ciutat de Barcelona, ubicada a la seu del Centre Aragonès de Barcelona, al carrer de Joaquim Costa, 68. Funciona des de 1916.

Fundat el 1914, el Teatre Goya no comença la seva activitat teatral fins al 1916, com a sala d'actes i espectacles del Centre Aragonès de Barcelona. Obrí el 15 de setembre de 1916 amb La dicha ajena d'Antoni Torner. Ha acollit primeres figures de l'escena, com Margarita Xirgu, la companyia de la qual hi va actuar sovint. El 1921 s'hi va estrenar Dama Isaura (després coneguda com La dama de l'amor feréstec) de Joan Puig i Ferreter. El 20 de març de 1925 va estrenar-s'hi La cabeza del Bautista, de Ramón María del Valle-Inclán, i el 1927 s'hi va fer l'estrena absoluta de Mariana Pineda de Federico García Lorca, amb la Xirgu. També aquesta actriu va actuar a l'estrena absoluta de La corona, obra de Manuel Azaña, el 1931. En els primers anys, era molt freqüentat per companyies de Madrid, que hi representaven les novetats. També hi va actuar Carlos Gardel.

Des dels primers anys, va alternar el teatre amb projeccions cinematogràfiques. Des del 7 d'octubre de 1932 va esdevenir exclusivament sala de cinema, amb el nom de Cine Goya. El 1939 van començar-hi obres de reforma i no va tornar a obrir, com a cinema, el 1947.

El juny de 1986 va tancar com a cinema (l'última pel·lícula va ser Jaws) i l'octubre va recuperar l'activitat teatral. Des de llavors, pel Goya han passat grans èxits de la cartellera barcelonina com els protagonitzats per Paco Morán, les germanes Gutiérrez Caba, Núria Espert, Maria Jesús Valdés, Àngels Gonyalons, Pepe Rubianes, etc.

El 2004 va tancar i va estar a punt de desaparèixer. El Grup Focus va arrendar-lo i va obrir-lo de nou el 2008, sota la direcció artística de Josep Maria Pou.[1] Des de l'any 2012 és patrocinat per l'empresa catalana Codorníu, rebent oficialment el nom de Teatre Goya Codorníu.[2]

Edifici[modifica]

Façana del Teatre Goya de Barcelona (agost 2009)

L'edifici, seu del Centre Aragonès de Barcelona, va ser projectat per Miguel Ángel Navarro Pérez. Començat el 1914, les façanes de maó vist i decoracions ceràmiques, tenen un estil inspirat en el mudèjar aragonès del Renaixement. L'edifici va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona a l'edició de 1917.

La sala tenia cabuda per a 1.500 butaques el 1916, amb platea, llotges a la platea i dos pisos en ferradura. El 1986 va ser reformat, reduint-ne la capacitat a 716 seients. Després de la reforma de 2008, té cabuda per a 520 espectadors, en una graderia inclinada i llotges laterals.

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Pou». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Història». Teatre Goya. [Consulta: 22 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Goya Modifica l'enllaç a Wikidata