Teatre Principal (Olot)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Teatre Principal
Teatre Municipal IPA-424 3510.jpg
Dades bàsiques
Tipus teatre
Construït S. XIX-XX
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Comarca Garrotxa
Municipi Olot

42° 10′ 57″ N, 2° 29′ 15″ E / 42.1826°N,2.48737°E / 42.1826; 2.48737
Bé inventariat
Identificador IPAC: 424
Capacitat 450
Modifica dades a Wikidata

El Teatre Principal és una obra d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicat al Firal de la capital de La Garrotxa. Les primeres referències es remunten a mitjans del segle XVIII, De dimensions més aviat petites se li dóna més amplitud a partir de 1842. Les guerres carlines van malmetre'l tot provocant-li un incendi el dia 11 de març de 1874. El 1875 es decideix recuperar-lo. Les obres van durar 12 anys inaugurant-lo el 3 d'agost de 1887, gairebé igual com ha arribat en l'actualitat.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Façana refeta l'any 1902. Presenta tres entrades amb arcs de mig punt. Entre els espais els arcs hi ha un medalló amb una esfinx. En el segon pis hi ha un balcó amb balustrada i tres portes amb llinda decorada, les laterals amb frontó triangular i la central amb un de semicircular.[1]

Al costat del balcó hi ha dues finestres amb balustrades i una llinda decorada. El tercer pis està format per una sèrie de petites finestres al costat de les quals hi ha una decoració vegetal. L'edifici té una cornisa que queda trencada per un frontó semicircular on hi ha l'escut de la vila.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

A mesura que avançà el segle XIX i especialment durant la segona meitat,els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica,és a dir, reinterpretació vuitcentista - imitació i barreja - d'estils del passat: romànic, gòtic, barroc, etc[1]

En aquesta línia se situaria el Teatre Municipal d'Olot, reedificació d'un altre d'anterior (1842), cremat en un incendi el 1874. Aquesta reedificació, la dugué a terme Martí Sureda i Dentorat (1822- 1890), un dels arquitectes més significatius del segle XIX gironí. Sureda tingué una intensa activitat com a professional i teòric de l'arquitectura. Destacà com a urbanista, constructor i restaurador. Fou arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75), creà una Escola d'Obres Públiques, el Museu Provincial i fou membre de la Comissió Provincial de Monuments, on elaborà (1856) un inventari de monuments provincials[1]

A la reconstrucció del Teatre d'Olot utilitzà el seu típic estil monumentalista que es reflecteix especialment a les tres arcades de la planta baixa. La façana, però, fou refeta de nou el 1902, per Pujol, Cordomí i Toronell, així com la ornamentació interior.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Principal (Olot) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Teatre Principal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alexandre Cúellar i Bassols. El Teatre Principal d'Olot. 1988, Olot Edicions

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]