Teatre imatge

El teatre imatge o teatre de la imatge és una de les modalitats de teatre social que es caracteritza per l'absència de paraules en la cerca de visibilitat i possibles solucions a conflictes socials i interpersonals, fent participar el públic de manera activa a la peça teatral.

Inicialment va ser batejat com a teatre estàtua i en incorporar tècniques més dinàmiques va passar a dir-se "teatre imatge". Stanislavski treballava amb el "gest psicològic", Meyerhold amb la "posició pausa", Chancerel amb el "joc del'esculptor" i Boal amb el "teatre imatge".

Els participants construeixen amb el seu cos quadres estàtics sobre el tema plantejat, ajudant-se amb moviments i accions físiques. Per exemple, un participant pot posar els actors com si fossin estàtues que representen el conflicte, després poden actuar per a resoldre el conflicte o segons com es voldria que succeís segons les propostes del públic i un o més actors pot ser modificat en la seva postura o substituït per un altre participant. El simbolisme permet tractar temes que costa posar en paraules, donat que estimula directament l'imaginari i la irracionalitat. La interpretació depèn de la subjectivitat pròpia de cadascú i en posar-les en comú som conscients que cada persona veu coses diferents.

Bibliografia

• Verónica Martínez Colomé, Aproximació al teatre de l'oprimit a Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. (català)
• Juan Villegas Morales, Historia multicultural del teatro y las teatralidades en América Latina, Editorial Galerna, 2005. (castellà)

• Augusto Boal, Teatro del oprimido y otras poéticas políticas, Ediciones de la Florc 1974. (castellà)