Teatreteràpia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La improvisació és un métode teatral usat per a l'autoconeixement i creixement personal

La teatreteràpia és l'aplicació de tècniques teatrals a la intervenció psicoterapèutica. Aquest tipus d'art-teràpia és aplicat generalment en contextos clínics i socials, i es pot utilitzar tant individualment com en grups. A la teatreteràpia, s’entén que totes les persones són “dramàtiques” en el seu desenvolupament des dels tres mesos de vida, ja que des d’aquest moment comencen a observar-s'hi manifestacions teatrals.

Definicions[modifica]

En el 1979, l'associació britànica de teatreterapeutes va definir la teatreteràpia com “un mètode per ajudar a la comprensió i lleugerament de problemes socials i psicològics, malalties mentals i les seves seqüeles; facilitant l'expressió simbòlica aquella persona pot tenir contacte amb si mateixa tant com l’individu o el grup, a través d'estructures creatives que involucra la comunicació vocal i física”. El 1991, va canviar la seva definició per eliminar els conceptes d’"malaltia mental" i de "seqüeles" mentals: “La teatreteràpia és l'ús planejat dels aspectes curatius del teatre en el procés terapèutic”.

Segons Sue Jenning la definició de teatreteràpia és ”l'aplicació específica d'estructures i tècniques teatrals amb una clara intenció terapèutica” i afirma que per a ella la teatreteràpia és "un art aplicat a la prevenció, creixement, teràpia i enriquiment".

Història [cal citació][modifica]

La teatreteràpia té els seus inicis als principis dels anys 60 en el Servei de Gineco-Obstetricia de l’Hospital de Londres. Una pionera en aquest tipus de teràpia és Sue Jenning, una actriu que va estar treballant amb dones de l'hospital de Londres i grups de joves i nens, i va proposar les bases de la pràctica en el desenvolupament d’aquest tipus de teràpia.

Posteriorment, Robert Landy, un autor del Departament de Teatreteràpia de Nova York, va proposar la teoria dels rols com un dels punts més importants de la teatreteràpia. També Renée Emunah, una actiu especialitzada del Centre Californià d’Estudis Integrals, va fer aportacions integrant elements del psicodrama moreniano com el joc de rols, el treball en escenes i els rituals amb tècniques teatrals com el treball dels texts, escenes, personatges i representacions.

El desenvolupament de la teatreteràpia també va tenir un fort impacte a Sud Amèrica, especialment a Brasil, Argentina i Uruguay.

Mètodes [cal citació][modifica]

En els mètodes d’aquesta teràpia s’inclouen el treball de l’expressió corporal, el moviment, la rítmica, la mímica, el treball de la veu, el joc teatral, prendre, jugar i crear rols, els guions, la poesia, els rituals, les metàfores, les històries i relats orals, les mascares, l’escultura, els mites, les escenes i representacions, el psicodrama, el treball d’actors, la declamació poètica i la improvisació.

La teatreteràpia està basada en la teoria teatral, la teoria del joc i el desenvolupament dramàtic amb els seus components evolutius: la personificació, la projecció i el rol. A més a més, també rep aportacions psicològiques del desenvolupament, de relacions amb objectes i dinàmiques de grup.

La teatreteràpia mescla la creativitat i l'expressivitat amb les psicoteràpies psicoanalítiques per a mirar de resoldre conflictes i tensions relacionals. La teatreteràpia utilitza estructures dramàtiques simbòliques d'emocions, no verbals, com a innovació respecte a alguns altres tipus de teràpia.

Objectius[modifica]

Segons Sue Jenning, els objectius de la teatreateràpia són:

Estructura[modifica]

Segons Jenning, una sessió de teatreteràpia es pot dividir en tres parts:

  • Escalfament i concentració: És la fase de preparació, la primera que es duu a terme quan es troba el grup. Aquesta fase permet facilitar la connexió entre els membres del grup, el sentit expressiu, físic i vocal, i l’aparició de temes que sorgiran de manera espontània dins del grup. Adopta la forma de ritual i s’utilitzen jocs senzills de rols
  • Desenvolupament: A continuació, s’intenta que els participants comencin a compartir, expressar i explotar el seu món intern.
  • Tancament: És l’ultima fase, on el grup reflexiona i surt dels rols que havia adoptat. Els membres deixen el seu paper o rol d'improvisació i fan un cercle per compartir la seva experiència.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Torres-Godoy, P. H. (2001). Dramaterapia: dramaturgia, teatro, terapia. Editorial Cuarto Propio. (castellà)
  • Jennings, S. (1974). Remedial Drama: A Handbook for Teachers and Therapists. (anglès)
  • Universidad de Chile & EDRAS (2014). DIPLOMADO DRAMATERAPIA. Fundamentos y prácticas. (castellà)

Enllaços externs[modifica]