Tecciztecatl

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tecciztecatl descrit en el Còdex Borgia.[1]

Tecciztecatl (en nàhuatl: tecciztecatl: ‘habitant del cargol', tecciztli: ‘cargol i per extensió lluna’, tecatl: ‘habitant de, persona de’)[notes 1] En la mitologia asteca, és el déu que es va convertir en la Lluna, que va poder haver estat el Sol però va retrocedir davant la prova, i en el seu lloc Nanahuatzin es va convertir en l'astre del dia. En alguns mites, és homòleg del misteriós Tezcatlipoca, el cel nocturn, antagonista de Huitzilopochtli.[2]

També és conegut com a Tecuciztecatl o Tecuciztecal.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. El sufix -tecatl és utilitzat únicament per formar gentilicis. En realitat, el vocable Teccizteuctli significa Déu Lunar. Teuctli significa senyor, amo i déu. És normal trobar paraules on Teuc- es contreu en -Tec. Atl és un sufix nominal.

Referències[modifica]

  1. Bodo Spranz; María Martínez Peñaloza (Traducció) Fons de Cultura Econòmica Mèxic. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica (en castellà), 1975. ISBN 968-16-1029-6. 
  2. Cecilio Agustín Robelo. Biblioteca Porrúa. Impremta del Museu Nacional d'Arqueologia, Història i Etnologia. Diccionario de Mitología Nahua (en castellà), 1905, p. 483. ISBN 978-9684327955.