Tegucigalpa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTegucigalpa
Flag of Tegucigalpa.svg
Tegucigalpa115.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
FranciscoMorazanMunicipalities2.png Modifica el valor a Wikidata
 14° 05′ 39″ N, 87° 12′ 24″ O / 14.0942°N,87.2067°O / 14.0942; -87.2067Coord.: 14° 05′ 39″ N, 87° 12′ 24″ O / 14.0942°N,87.2067°O / 14.0942; -87.2067
EstatHondures
Departaments d’Honduresdepartament de Francisco Morazán Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total1.126.534 (2010) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5.590,74 hab/km²
Geografia
Superfície201,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCholuteca River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud990 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1578 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postalTegucigalpa: 11101, Comayagüela: 12101 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic504 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblacapitaldehonduras.com Modifica el valor a Wikidata
Palau presidencial

Tegucigalpa, oficialment Tegucigalpa, Municipio del Distrito Central i abreviat com a Tegucigalpa, M. D. C.[nota 1] és la capital i seu de govern de la República d'Hondures. És una de les ciutats més poblades d'Amèrica Central.

Encara que el 1536 ja era conegut un petit poblat a les ribes de la conca del riu Choluteca pel peculiar nom de Taguzgalpa, és amb l'arribada dels espanyols a la regió, a la recerca de minerals, que es reconeix el 29 de setembre de 1578 com el dia que marca la seva fundació sota el nom de Real de Minas de San Miguel de Tegucigalpa. Tres segles després, el 30 d'octubre de 1880 es converteix en la capital de país, durant la presidència de Marco Aurelio Soto.[1]

Durant la curta existència de la República Federal de Centreamèrica, entre 1824 i 1839, Tegucigalpa fou declarada districte federal i capital dels llavors units El Salvador, Guatemala i Hondures.[2] Després d'aquest fallit intent de preservar una república centreamericana, Hondures torna a ser un país individual i independent i el 30 de gener de 1937 es reforma l'Article 179 de la Constitució d'Hondures de 1936 sota el Decret Núm 53 i s'estableix a Tegucigalpa i Comayagüela com el Districte Central. El 9 del mateix any es ratifica en el Decret Núm 2.[3]

El Districte Central es troba a la regió muntanyosa central d'Hondures, al departament de Francisco Morazán, del qual també n'és la capital. L'àrea metropolitana de Tegucigalpa i Comayagüela es troba en una vall, envoltada per muntanyes i totes dues, sent ciutats bessones, estan geològicament separades per la conca del riu Choluteca.[4] El Districte Central és el municipi més gran i més poblat de Francisco Morazán i el catorzè més gran d'Hondures.[5]

La capital és el centre polític i administratiu del país, on s'ubiquen 23 ambaixades i 16 consolats representant diplomàtica i consularment a 39 països del món.[6][7] És la seu de la majoria de les agències públiques i empreses estatals, entre elles, la ENEE i Hondutel, les companyies nacionals d'energia i telecomunicacions, respectivament.[8] És també la seu de la selecció nacional de futbol i de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures (UNAH). L'aeroport internacional, Toncontín, té fama mundial per la seva pista d'aterratge extremadament curta per a un aeroport de la seva categoria.[9][10]

L'Alcaldia Municipal del Districte Central (AMDC) és l'autoritat governamental de la ciutat i municipi,[11] que és encapçalada per un alcalde i 10 regidors que formen la corporació municipal, òrgan executiu-legislatiu del municipi.[12] Sent capçalera departamental, és la seu del governador polític departamental de Francisco Morazán.

La infraestructura de la capital no ha crescut al mateix ritme que el creixement demogràfic.[13][14] La manca de planificació adequada,[15] la densa i desordenada urbanització als quals cal sumar la pobresa i la delinqüència, són xacres de la vida quotidiana.[16][17] Les principals vies de circulació pateixen nombrosos embussos diaris ja que la xarxa viària no dona l'abast.[18] Tant el govern nacional com el municipal han desenvolupat projectes per incrementar la infraestructura i reduir la pobresa a la ciutat.[19][20]

Etimologia[modifica]

Tegucigalpa representada en una litografia del segle XIX del llibre "Las capitales de América Latina".

La majoria de les fonts suggereixen que l'origen i significat del vocable Tegucigalpa deriva de la llengua náhuatl.[21] El seu significat exacte està obert a diferents interpretacions, però la versió més difosa entre la creença popular és que deriva del mot nahua Taguz-galpa, que significa turons de plata. Per historiadors com l'hondureny Jesús Aguilar Paz, aquesta interpretació és incerta ja que els aborígens ignoraven la presència de jaciments de plata a la regió. Es desconeix qui o quan va sorgir aquesta definició de turons de plata. Una teoria és que van ser els espanyols, i no els nadius, els qui li van anomenar d'aquesta manera a la regió després del descobriment de les seves riqueses minerals.[22]

El polígraf mexicà Antonio Peñafiel, en el llibre "Nomenclatura geográfica de México" (1897), defineix el vocable Tegucigalpa com una corrupció de tecutli-cal-pa que significa [senyor] en els palaus reals.[23] Una altra creença entre historiadors mexicans, com José Ignacio Dávila Garibi i Alfredo Barrera Vásquez, contempla que Tegucigalpa prové del vocable nahua Tecuztlicallipan que es tradueix com lloc de residència dels nobles, o possiblement del vocable Tecuhtzincalpan, que significa lloc del poble de l'estimat senyor o turó dels savis.[24]

El filòleg hondureny Alberto de Jesús Membreño, en el llibre "Nombres Geográficos Indígenas de la República de Honduras" (1901), descarta completament el tradicional turons de plata i argumenta que Tegucigalpa deriva del mot nahua Teguycegalpa, que significa a les cases de les pedres punxegudes. Membreño defensa la seva interpretacíó apuntant que Taguzgalpa era el l'antic nom de la zona oriental d'Hondures i significa a les cases de la terra groga.[25]

El lingüista americanista austríac , Rodolfo R. Schuller, proposa que el mot Tegucigalpa significa lloc on hi ha la casa de l'aurora,[26] mentre l'investigador guatemalenc Flavio Rodes Noriega va promoure una discussió sobre l'origen etimològic de Tegucigalpa i va proposar que el terme deriva de Totogalpa, que és una referència a Tototi, mot nahua que significa ocell i / o Toncontín que és un altre terme nahua que significa ball dels indis mexicans. D'altra banda, l'escriptor hondureny Rafael Heliodoro Valle va escriure que el nom és Teguiazkalpa, l'etimologia significa la regió dels turons dels venerables ancians.

L'autora i historiadora hondurenya Leticia de Oyuela, al llibre Història Mínima de Tegucigalpa (1989), aporta la idea que la paraula Tegucigalpa deriva d'una altra llengua i que significa pedres pintades.[27] L'antropòloga hondurenya Glòria Lara Pinto, en la seva col·laboració titulada Dicotomía de una ciudad: Las raíces indígenas de Tegucigalpa y Comayagüela (2011) per a la "Revista Paradigma"[28] de la Universitat Pedagògica Nacional Francisco Morazán, proposa que és una derivació de Teguzigalpa o Tecuzincalpan i significa a la terra del petit senyor.[29] L'historiador hondureny Mario Felipe Martínez Castillo, en el llibre Lecturas de la capital de Honduras (2012), posa l'accent que Tegucigalpa no pot significar turons de plata per les raons ja indagades per previs investigadors i per la qual cosa suggereix que ve del lenca i significa lloc on es reuneixen els senyors.[30][31]

Història[modifica]

Fundació, colònia i independència[modifica]

Església dels Dolors, datada del segle XVIII.

En els seus inicis va ser poblada per un grup d'espanyols que buscaven plata a la zona cap a 1560. El 29 setembre de 1578 es fundà la Real Villa de San Miguel de Tegucigalpa de Heredia sobre un antic poblat indígena existent. En aquesta època l'àrea de Tegucigalpa era un centre d'activitat minera on s'extreia especialment or i plata. El 1579 fou nomenat el primer Alcalde Mayor de la ciutat, Juan José de la Cueva, el qual a banda de ser el funcionari amb més rang era també un empresari miner. El 1580 existien 30 mines de plata a Tegucigalpa, de las quals en 1584 es van extreure 12.500 marcs de plata per esclaus negres.

Durant tot el període colonial la vila va tenir un caràcter miner, extraient minerals del turó El Picacho i de la zona muntanyosa de Sant Juancito. En proclamar-se la independència del país la capitalitat de la República d'Hondures va passar de Tegucigalpa a Comayagua i viceversa en diverses ocasions, fins que el 1880 va quedar definitivament establerta a Tegucigalpa.

En 1817 s'inicia, per iniciativa de l'alcalde Narcís Mallol, la construcció d'un pont sobre el riu Choluteca, de maçoneria en set arcs. L'obra, acabada quatre anys més tard, va unir Tegucigalpa amb la veïna ciutat de Comayagüela, sobre la marge oposada del riu. Avui és conegut, popularment, com el Pont Mallol.[32]

Època de la independència[modifica]

Fotografia del segle XX amb vistes al parc central de Tegucigalpa.

El 1821 va ser elevada a la categoria de ciutat. El 1824, en el primer congrés de la República d'Hondures, es va decretar que Tegucigalpa i Comayagua, les dues ciutats més importants del país, s'alternessin com a capital de l'Estat, tot i que no es va arribar a implementar. Finalment, el 30 d'octubre de 1880 la seu del Govern fou traslladada definitivament a Tegucigalpa.[33] L'any 1847 es funda la primera universitat al país, La Sociedad del Genio Emprendedor y del Buen Gusto, sent el primer rector el sacerdot José Trinidad Reyes.[34]

Des de 1898 es va disposar que Tegucigalpa i Comayagüela, les dues ciutats veïnes, a banda i banda del Choluteca, formessin la capital, però mantenint noms separats, amb dos governs municipals. Per aquell temps la seva població era d'uns 40.000 habitants i el Districte Central, reunia més de 50.000 ànimes.

Època contemporània[modifica]

Tegucigalpa ha crescut molt en els últims 50 anys, però ho ha fet desorganitzadament per una manca de planificació. La migració del camp cap a la ciutat ha vingut a incrementar la població de la capital, especialment en els terrenys limítrofs situats als vessants dels nombrosos turons, molts d'ells, mancats d'urbanització.

El 30 d'octubre de 1998 la ciutat va patir greus danys arran de l'huracà Mitch, que va destruir una part de Comayagüela i les ribes del riu Grande o Choluteca. L'huracà es va mantenir sobre el territori hondureny durant cinc dies, cosa que va fer que la terra no pogués absorbir tanta pluja i junt amb la desforestació, provoqués greus inundacions a tot el país, especialment a Tegucigalpa.[35]

Panoràmica de Tegucigalpa.

Geografia[modifica]

Vista per satèl·lit de Tegucigalpa.

Ubicació[modifica]

Tegucigalpa, juntament amb Comayagüela, constitueixen la capital d'Hondures. Les dues ciutats estan situades dins el municipi del Districte Central, seu constitucional del govern nacional i de l'Arquebisbat de Tegucigalpa.[36]

Catedral metropolitana, construïda entre 1765 i 1786.
Imatge de satèl·lit de la NASA que mostra el riu Choluteca que separa Tegucigalpa i Comayagüela

Tegucigalpa es troba en una cadena de muntanyes amb altures d'entre 935 metres, en els seus punts més baixos, i 1.463 metres en el seu nivell més alt, a les àrees suburbanes. Com la majoria de les terres altes interiors d’Hondures, la major part de la superfície actual de Tegucigalpa va ser ocupada per boscos oberts. L'àrea que envolta la ciutat ho continua estant, amb boscos de pins intercalats amb alguns roures, matolls i clarianes, així com boscos de fulla perenne i fulla caduca de fulla ampla.

L'àrea metropolitana de Tegucigalpa i Comayagüela cobreix una superfície total de 201 km², mentre tot el municipi del districte central cobreix una àrea total de 1.396 km².[37] S'han identificat falles geològiques que són una amenaça per als barris de les zones muntanyoses del districte que envolten la capital.[38] El riu Choluteca o riu Grande, que creua la ciutat de nord a sud, separa físicament Tegucigalpa de Comayagüela.[39] El turó del Picacho s’aixeca a la zona del centre i diversos barris, tant residencials exclusius com de classes populars, es troben als seus vessants. Tegucigalpa es troba a la riba dreta del Choluteca i Comayagüela a l'esquerra.

La ciutat està formada per suaus turons, i l'anell de muntanyes que envolten la ciutat tendeix a atrapar la contaminació.[40] Tegucigalpa és propensa a patir inundacions durant la temporada de pluges, tal com es va experimentar al màxim durant el pas de l’huracà Mitch i en menor mesura cada any durant la temporada de pluges. Tot i estar a diversos centenars de metres sobre el nivell del mar, la ciutat no té un sistema eficient de control d’inundacions, que inclogui canals i clavegueram prou potents com per canalitzar l’aigua de pluja cap al riu per arribar a l’oceà. El riu en si és una amenaça, ja que no és prou profund per sota dels carrers, ni hi ha dics prou alts per evitar que es desbordi.[41] Hi ha més de 100 barris considerats com a zones d’alt risc, alguns d’ells descartats com a inhabitables en la seva totalitat.[42] L'embassament de Los Laureles, a l'oest de la ciutat, proporciona un 30% del subministrament d'aigua de la ciutat. A sud de la ciutat, a uns 7,3 quilòmetres de l'aeroport, hi ha una planta de tractament d'aigües que forma part de l'embassament de la Concepció, situat uns 6 quilòmetres al sud-oest de la planta d'aigua.[43]

El districte central comparteix fronteres amb altres 13 municipis de Francisco Morazán:[44] (al nord) Cedros i Talanga; (sud) Ojojona, Santa Ana, San Buenaventura i Maraita; (est) San Juan de Flores, Villa de San Francisco, Santa Lucía, Valle de Ángeles, San Antonio de Oriente, and Tatumbla; (i a l'oest) Lepaterique. També limita a l'oest amb dos municipis Departament de Comayagua, Villa de San Antonio[45] i Lamaní.

Clima[modifica]

Tegucigalpa presenta una forma més moderada de clima tropical amb estació seca (classificació climàtica de Köppen: Aw), però amb temperatures més amenes per causa de l'altitud i menys humit que a les valls inferiors i les regions costaneres. De les principals ciutats centreamericanes, el clima de Tegucigalpa és un dels més agradables a causa de la seva elevada altitud,[46] amb temperatures mitjanes entre 19 °C i 23 °C. Compta amb dues temporades, la temporada seca i freda que comença al novembre i finalitza el març i la temporada plujosa i càlida que inicia a l'abril i finalitza a l'octubre. Hi ha una mitjana de 107 dies de pluja a l'any, sent de juny a setembre els mesos més plujosos. La mitjana d’hores de sol al mes és de 211,2 i la mitjana de dies de pluja al mes és de 8,9. Les hores de sol mitjanes durant l’estació seca són 228 al mes, mentre que la precipitació mitjana mensual de 182,5 mil·límetres.

Dades climàtiques a Tegucigalpa (Aeroport Internacional de Toncontín) 1961–1990, extremes 1951–present
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 33.0
(91.4)
34.5
(94.1)
35.5
(95.9)
36.6
(97.9)
36.9
(98.4)
34.5
(94.1)
35.9
(96.6)
36.9
(98.4)
34.2
(93.6)
34.8
(94.6)
32.8
(91)
31.4
(88.5)
36.9
(98.4)
Màxima mitjana °C (°F) 25.7
(78.3)
27.4
(81.3)
29.5
(85.1)
30.2
(86.4)
30.2
(86.4)
28.6
(83.5)
27.8
(82)
28.5
(83.3)
28.5
(83.3)
27.3
(81.1)
26.0
(78.8)
25.4
(77.7)
27.9
(82.2)
Mitjana diària °C (°F) 19.5
(67.1)
20.4
(68.7)
22.1
(71.8)
23.4
(74.1)
23.6
(74.5)
22.6
(72.7)
22.1
(71.8)
22.4
(72.3)
22.2
(72)
21.5
(70.7)
20.4
(68.7)
19.7
(67.5)
21.7
(71.1)
Mínima mitjana °C (°F) 14.3
(57.7)
14.5
(58.1)
15.5
(59.9)
17.1
(62.8)
18.2
(64.8)
18.2
(64.8)
18.0
(64.4)
18.0
(64.4)
17.9
(64.2)
17.6
(63.7)
16.3
(61.3)
15.0
(59)
16.7
(62.1)
Mínima rècord °C (°F) 4.5
(40.1)
7.2
(45)
4.7
(40.5)
8.9
(48)
11.1
(52)
12.4
(54.3)
12.6
(54.7)
12.2
(54)
11.0
(51.8)
10.0
(50)
7.7
(45.9)
6.8
(44.2)
4.5
(40.1)
Precipitació mitjana mm (polzades) 5.3
(0.209)
4.7
(0.185)
9.9
(0.39)
42.9
(1.689)
143.5
(5.65)
158.7
(6.248)
82.3
(3.24)
88.5
(3.484)
177.2
(6.976)
108.9
(4.287)
39.9
(1.571)
9.9
(0.39)
871.7
(34.319)
Mitjana de dies de precipitació (≥ 1.0 mm) 1 1 1 2 9 12 9 9 13 10 4 2 73
Humitat relativa mitjana (%) 71 66 62 60 67 75 74 73 76 78 77 75 71
Mitjana mensual d'hores de sol 220.8 229.4 268.5 242.8 216.3 171.7 192.5 204.8 183.4 200.4 199.2 212.2 2.542
Font #1: NOAA[47]
Font #2: Deutscher Wetterdienst (humidity, 1951–1993)[48] Meteo Climat (record highs and lows)[49]

Política i govern[modifica]

Sky Residence Club, l'edifici més alt de la ciutat (97 metres), situat al barri de Lomas del Mayab
Fitxer:HSBC Bank Tegucigalpa.jpg
Oficines principals de l'HSBC.

Com a capital d'Hondures, com a capçalera departamental i com a municipi, el Districte Central és la seu de tres governs: el govern nacional, el govern departamental i el govern municipal.[50] Fins a 1991 el govern central tenia una gran jurisdicció sobre l'execució de la gestió de la ciutat a tot el país, cosa que va provocar una representació desigual i una distribució incorrecta dels recursos i la governança.[51] Com a resultat, a finals de 1990, el Congrés Nacional d'Hondures va aprovar la Llei de Municipalitats, donant una definició més clara a les institucions municipals i departamentals, els seus representants i les seves funcions.[52]

Tot i que autònom, el Districte Central és influenciat pel govern nacional, ja que és també la seu del govern de la república. Canvis importants en l'estructura política del municipi i el finançament de grans projectes han de ser presentats davant el Despatx Presidencial i aprovats pel Congrés Nacional abans de ser executats pel govern local.[53]

Economia[modifica]

El Districte Central té una economia equivalent al 19,3% del PIB del país. El 2009 el pressupost d’ingressos i despeses de la ciutat era de 2.856.439.263 de lempires,[54] mentre el 2010 era de 2.366.993.208.[55][56] El 57,9% del pressupost nacional del país es gasta al districte central.[57]

La població activa activa del districte és de 367.844 persones, de les quals 56.035 estan ocupades al sector públic. El 2009, la taxa d'atur a Tegucigalpa era del 8,1%,[58] i una persona desocupada pot passar fins a quatre mesos buscant feina.[59]

Les principals fonts econòmiques de la ciutat són el comerç, la construcció, els serveis, els tèxtils, el sucre i el tabac.[60] L'activitat econòmica es desglossa de la següent manera: comerç, inclosos a l'engròs, al detall, reparació d'automòbils, articles per a la llar (42,86%); indústria manufacturera (16,13%), hostaleria (14,43%), banca i immobiliària (10,12%), serveis socials i personals (8,94%), serveis relacionats amb la salut (3,90%) i altres (3,60%).[61]

La producció industrial que té lloc a la regió inclou tèxtils, roba, sucre, cigarrets, fusta, fusta contraxapada, paper, ceràmica, ciment, vidre, treballs metàl·lics, plàstics, productes químics, pneumàtics, electrodomèstics i maquinària agrícola.[62] La plata, el plom i el zinc encara s'exploren als afores de la ciutat.[63]

Arquitectura[modifica]

L'església de Santa Maria dels Dolors és un dels temples catòlics més antics de la ciutat, construïda entre 1732 i 1815 durant l'època colonial de Nova Espanya.
Font d'estil colonial i escalinata cap al barri històric de La Leona

Segles XVI i XIX[modifica]

El centre històric de Tegucigalpa conserva alguns interessants exponents de l'arquitectura colonial de l'època de Nova Espanya que daten dels segles XVIII i XIX. Alguns dels edificis religiosos més importants són:

  • Església de Sant Francesc. És la construcció religiosa més antiga de la ciutat i fou erigida al segle XVI pels membres missioners de l'Orde Franciscana. El 1590 finalitzà la seva construcció. En 1735 l'església va ser reconstruïda.[64]
  • La Catedral de Sant Miquel Arcàngel, situada al centre de la ciutat. Està dedicada a l'Arcàngel Sant Miquel. L'antiga catedral fou devorada per un incendi el 1746. El 1756 s'ordena la construcció d'un nou temple en el mateix lloc. La seva construcció s'inicià el 1765 i va ser consagrada i inaugurada el 1782. El 1967 fou declarada Monument Nacional.[65][66]
  • El Caserna San Francisco (actual Museu Militar d'Hondures). Inicialment fou el Convent de San Diego de Álcala (1592) que posteriorment fou anomenat Església de Sant Francesc fins a ser abandonat i demolit el 1730. Posteriorment s'aprofità el terreny per a l'edificació de la Caserna de San Francisco entre els anys 1731 a 1735. En 1828 les instal·lacions són declarades base militar.[67]
  • El Santuari de la Mare de Déu de Suyapa, a la Basílica de Suyapa. Al segle XVIII va ser trobada la imatge de la verge de Suyapa, patrona d'Hondures des de 1925. La imatge primerament va ser venerada en una ermita construïda en 1780. El 1943 s'inicià la construcció de l'actual basílica. Nostra Senyora de Suyapa és representada en una estàtua fosca de cedre de 6.5 cm i és coneguda com La Morenita.[68][69][70]
  • Plaça i Església dels Dolors, Barri Abajo, a Tegucigalpa. L'any 1578 es construí una primera ermita. Les obres de la present església van començar el 1732 i l'edificació trigar uns 80 anys a concloure, sent inaugurada el 17 de març de 1815.[71][72][73]
  • Casa de Francisco Morazán, militar i polític hondureny que va governar la República Federal de Centre Amèrica durant el turbulent període de 1830 a 1839.[74][75][76][77]

Segle XX[modifica]

Entre algunes edificacions de principis del segle XX destaquen:

  • Edifici Medina Planas.
  • Antic palau presidencial[78]
  • Palau de les Telecomunicacions
  • Museu per a la Identitat Nacional
  • correu Nacional
  • Parc la Leona
  • Font i escalinata cap al barri La Leona
  • Teatre Nacional Manuel Bonilla
  • Palau legislatiu del Congrés Nacional
  • Escola de belles arts d'Hondures
  • Banc Central d'Hondures
  • La Sala Bancatlán
  • Museu d'Història Republicana Vila Roy
  • Palau Municipal
  • Estadi Nacional Tiburcio Carias Andino

Notes[modifica]

  1. Amb la fusió de Villa de Tegucigalpa i Comayagüela (aleshoresVilla de Concepción) com un sol municipi el 28 de setembre de 1890, s'anomena simplement Tegucigalpa i a partir del 30 de gener de 1937 amb la fusió a Districte Central, aquesta passa a anomenar-se Tegucigalpa, Municipio del Distrito Central (abreviatura Tegucigalpa, M.D.C.)

Referències[modifica]

  1. Secoff. «Municipio de Tegucigalpa y Distrito Central», 13-03-2005. [Consulta: 20 juliol 2013].
  2. Asamblea Nacional Constituyente. «Constitución Política de 1921». archivado 30 de marzo de 2006, 09-09-1921. Arxivat de l'original el 25 de septiembre de 2010. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2010-09-25 a Wayback Machine.
  3. Asamblea Nacional Constituyente. «Constitución Política de 1936-Decreto 53». archivado 05 de diciembre de 2000, 30 enero 1937. Arxivat de l'original el 24 de marzo de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013].
  4. Operadores de Turismo Receptivo de Honduras. «Tegucigalpa, Una ciudad con mucha historia», 11 enero 2010. Arxivat de l'original el 13 de noviembre de 2013. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine.
  5. Secretaría de Estado del Despacho Presidencial. «Información por Departamento y Municipio» (PDF), 09-10-2010. Arxivat de l'original el 13 de noviembre de 2013. [Consulta: 7 juliol 2013].
  6. Fundación para la Inversión y Desarrollo de Exportaciones (FIDE). «Embajadas y Consulados en Honduras», 03-04-2009. Arxivat de l'original el 16 de junio de 2013. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
  7. Editor en GoAborad.com. «Embajadas» (en inglés), 11-03-2011. [Consulta: 20 juliol 2013].
  8. Fundación para la Inversión y Desarrollo de Exportaciones (FIDE). «Oficinas gubernamentales», 03-04-2009. Arxivat de l'original el 16 de junio de 2013. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
  9. Editor Sección Nacionales. «Toncontín sigue en segundo lugar de los aeropuertos más peligrosos», 15-02-2011. Arxivat de l'original el 7 de abril de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  10. Hernández, Juan Orlando. «Toncontín es el segundo aeropuerto más peligroso del mundo», 12-09-2012. [Consulta: 20 juliol 2013].
  11. [Enllaç no actiu]
  12. Congreso Nacional de Honduras. «Facultades de la Corporación Municipal» (PHP). Archivado el 11 de octubre de 2011, 23-05-1991. Arxivat de l'original el 27 de marzo de 2012. [Consulta: 7 juliol 2013].
  13. Agencia ACAN-EFE. «Tegucigalpa cumple 430 años entre desorden y vulnerabilidad», 23-10-2011. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2016-04-02 a Wayback Machine.
  14. Gómez, Karla. «Desorden urbano es la peor “falla” en la capital», 23-10-2011. Arxivat de l'original el 19 de abril de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine.
  15. Vargas, Marianela. «Tegucigalpa con zonas de alto riesgo para construir», 19-11-2010. Arxivat de l'original el 4 de junio de 2013. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2013-06-04 a Wayback Machine.
  16. Gómez, Karla. «Zonificación no impide que comercio invada residenciales», 09-05-2011. Arxivat de l'original el 31 de marzo de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2014-03-31 a Wayback Machine.
  17. Redacción. «Crecimiento desordenado de la ciudad requiere de un “hasta aquí”», 17-11-2009. Arxivat de l'original el 22 de marzo de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2014-03-22 a Wayback Machine.
  18. Redacción. «Gobierno de Honduras busca disminuir tráfico», 24-02-2011. Arxivat de l'original el 31 de marzo de 2014. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2014-03-31 a Wayback Machine.
  19. Salgado, Sheila. «Gobierno y BCIE suscriben convenio de préstamo por 46.1 millones de dólares», 27-04-2011. Arxivat de l'original el 25 de enero de 2013. [Consulta: 20 juliol 2013]. Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine.
  20. Comisiones ciudadanas. «Plan de Ciudad 450», 29-09-2008. Arxivat de l'original el 27 de marzo de 2012. [Consulta: 20 juliol 2013].
  21. Schwimmer, Eric. «Addenda» (en inglés), 24-02-2003. [Consulta: 22 juliol 2013].
  22. Izaguirre, Gustavo. «Tegucigalpa y su Aniversario», 24-09-2010. [Consulta: 23 juliol 2013].
  23. Columbia University Library. Nomenclatura geográfica de México. 1.ª. México: Oficina Tipográfica de la Secretaría de Fomento, 1897, p. 250. «Tegucigalpa-Teguzicalpa» 
  24. Traductor náhuatl. «Diccionario náhuatl», 09-03-2008. [Consulta: 23 juliol 2013]. «Tecuhtzincalpan-Tegucigalpa (Lugar sobre la casa del amado señor)»
  25. Harvard College Library. Nombres Geográficos Indígenas de la República de Honduras. 1.ª. Tegucigalpa, M.D.C.: Tipografía Nacional, 1901, p. 97 y 101. «Teguycegalpa-Tetl huitztli calli pan» 
  26. Fay Earle, Evan. «Guide to the Rodolfo R. Schuller Papers» (en inglés), febrero 2006. [Consulta: 23 juliol 2013].
  27. Historia Mínima de Tegucigalpa. 2.ª. Tegucigalpa, M.D.C.: Editorial Guaymuras, 2001, p. 23-24. «Etimología y Realidad» 
  28. «Bienvenidos a Paradigma», 07-04-2014. [Consulta: 13 abril 2021].
  29. Lara Pinto, Gloria. Revista Paradigma. Dicotomía de una ciudad, las raíces indígenas de Tegucigalpa y Comayagüela. Tegucigalpa, M.D.C.: Instituto de Investigación y Evaluación Educativas y Sociales (INNIES), 2011, p. 180-181. «Tegucigalpa-Tecuzicalpa-Tecuzincalpan-Tecu(tli) (t)zin (tl)alpan» 
  30. Silva Pérez, Roger. «Comentarte: Conversando con Don Mario Felipe», 13-03-2012. Arxivat de l'original el 7 de abril de 2014. [Consulta: 22 juliol 2013]. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  31. Lorenza Durón. Lecturas de la capital de Honduras. 1.ª. Tegucigalpa, M.D.C.: Alcaldía Municipal del Distrito Central, 2012. 
  32. «REPUBLICA DE HONDURAS». [Consulta: 13 abril 2021].
  33. La Tribuna.hn. «C A P I T A L», 23-10-2012. Arxivat de l'original el 16 de marzo de 2013. [Consulta: 13 abril 2021]. Arxivat 16 de març 2013 a Wayback Machine.
  34. «José Trinidad Reyes», 05-08-2009. [Consulta: 13 abril 2021].
  35. «Devastador paso del huracán Mitch sigue presente en Tegucigalpa». [Consulta: 13 abril 2021].
  36. Catholic Hierarchy. «Archdiocese of Tegucigalpa» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2014].
  37. Mario Martin. «Spanish: Urban and Environmental Complexity of Tegucigalpa». Centro de Diseño, Arquitectura y Construcción (CEDAC), 02-06-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 15 juliol 2011].
  38. Japan International Cooperation Agency. «Spanish:HONDURAS-Geological faults identified in Tegucigalpa». TierraAmérica, 13-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 9 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-14 a Wayback Machine.
  39. Psychology Class at the UNAH. «Spanish: Recorrido Morazanico». National Autonomous University of Honduras (UNAH)-PsicologíaEducativa.net, 30-07-2010. [Consulta: 15 juliol 2011]. Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine.
  40. Antonio Carias. «Spanish:Land and Geographic Information Technologies». National Autonomous University of Honduras (UNAH), 19-10-2010. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 9 juliol 2011]. Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine.
  41. El Heraldo editor. «Spanish: Choluteca River flooded markets and collapsed streams in Tegucigalpa». El Heraldo de Honduras, 30-05-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-03. [Consulta: 1r juliol 2010]. Arxivat 2010-06-03 a Wayback Machine.
  42. Marilyn Mendez. «Spanish: 128 barrios and colonias of the capital in grave risk». La Prensa de Honduras, 16-08-2010. Arxivat de l'original el 2012-04-06. [Consulta: 28 setembre 2011]. Arxivat 2012-04-06 a Wayback Machine.
  43. A. Velazco. «Spanish: Descriptions of Reservoirs in Honduras». International Regional Organization for Agricultural Health (OIRSA), 20-10-2005. Arxivat de l'original el 2012-03-28. [Consulta: 20 juliol 2011]. Arxivat 2012-03-28 a Wayback Machine.
  44. «Spanish: Map of Francisco Morazán Department». zonu.com, 13-05-2009. [Consulta: 29 juny 2011].
  45. FNPP-Honduras, ENF. «Spanish: Villa de San Antonio, Comayagua-pg. 7, geographic location». Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO-UN), 22-01-2007. [Consulta: 20 juliol 2011].
  46. Tim Merrill. «Honduras-Climate». countrystudies.us, 23-08-2010. [Consulta: 5 juliol 2011].
  47. «Tegucigalpa Climate Normals 1961–1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: January 24, 2016].
  48. «Klimatafel von Tegucigalpa (Int. Flugh.) / Honduras» (en alemany). Baseline climate means (1961–1990) from stations all over the world. Deutscher Wetterdienst. [Consulta: January 24, 2016].
  49. «Station Tegucigalpa» (en francès). Meteo Climat. [Consulta: 12 juny 2016].
  50. Mariño, Rocío. «Estudio sobre Descentralización», 15-04-2005. [Consulta: 6 juliol 2013].
  51. Durón Canales, Fanny Daniria. «La institución municipal en Honduras, del siglo XVIII al Siglo XX» (PDF), 13 del julio 2010. Arxivat de l'original el 23 de abril de 2012. [Consulta: 6 juliol 2013]. Arxivat 2012-04-23 a Wayback Machine.
  52. Congreso Nacional de Honduras. «Decreto Número 134-90, Ley de Municipalidades». Archivado el 20 de noviembre de 2000. Cox, Claudia, 13-04-1990. Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 6 juliol 2013]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  53. Descentralización y gobierno municipal en Honduras. 1. FLACSO Programa El Salvador, 1997, p. 109. 
  54. Juan Carlos Perez Caldaso A.. «Spanish: 2009 Revenue/Expenditures Budget Bill». Central District Mayor's Office, 10-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 28 setembre 2011].
  55. «Spanish: 2010 Revenue Budget Bill». Central District Mayor's Office, 18-07-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 28 setembre 2011].
  56. Juan Carlos Perez Caldaso A.. «Spanish: 2010 Expenditures Budget Bill». Central District Mayor's Office, 18-07-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 28 setembre 2011].
  57. Honduras Secretary of Finance. «2011 National Budge Regional Allocations». sefin.gob.hn, 04-01-2011. [Consulta: 25 novembre 2011]. Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine.
  58. Proceso Digital. «Spanish: CEPAL says unemployment in the region increased 0.8 percent». progreso.hn, 10-06-2010. [Consulta: 15 juliol 2011].
  59. Honduras National Statistics Institute (INE). «Spanish: Unemployment». ine.gob.hn, 15-10-2010. [Consulta: 15 juliol 2011].
  60. Comisiones Ciudadanas. «Spanish: Plan Capital 450». Central District Mayor's Office, 29-09-2008. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 15 juliol 2011].
  61. Luis Maradiaga. «Spanish: The Economic Dimension...». Honduran Economic College (CHE), 02-06-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 15 juliol 2011].
  62. «Tegucigalpa-economy section». Encyclopædia Britannica, 09-04-2008. [Consulta: 15 juliol 2011].
  63. «Spanish: Honduras' Mining Potential». Dirección Ejecutiva de Fomento a la Minería (DEFOMIN), 26-02-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 15 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine.
  64. «La Iglesia San Francisco, el templo más antiguo de Tegucigalpa – Arquidiócesis de Tegucigalpa» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2021].
  65. Honduras tips: the official travel guide of Honduras (en castellà). Copan Tips S. de R.L., 2001-01-01. 
  66. «MONUMENTOS NACIONALES - LaTribuna.hn», 11-02-2012. [Consulta: 14 abril 2021].
  67. «Primera restauración total del “Cuartel San Francisco” - LaTribuna.hn», 24-01-2011. [Consulta: 14 abril 2021].
  68. «Virgen de Suyapa - Historia de Honduras», 17-09-2011. [Consulta: 14 abril 2021].
  69. Elisabeth Malkin «Amid a Crisis, Hondurans Heap Large Hopes on a Tiny Religious Icon». , 18-10-2009 [Consulta: 22 agost 2018].
  70. «¡Virgen de Suyapa, oh reina de Honduras!». , 03-02-2015 [Consulta: 22 agost 2018].
  71. «Los Dolores, primera Iglesia de Tegucigalpa» (en castellà), 16-12-2016. [Consulta: 14 abril 2021].
  72. Página Catholic[1]
  73. Oyuela, Leticia. Historia Mínima de Tegucigalpa, 1989.
  74. «Casa Morazán, legado del prócer en el corazón de Tegucigalpa» (en castellà), 22-02-2020. [Consulta: 14 abril 2021].
  75. «General Francisco Morazán». Arxivat de l'original el 23 de febrer de 2004. [Consulta: marzo 2010].
  76. «Francisco Morazán: Crónica biográfica». [Consulta: 29 març 2010].
  77. «Casa Morazán, un recinto de cultura y memorias del general Francisco Morazán» (en castellà), 15-08-2018. [Consulta: 14 abril 2021].
  78. «Antigua Casa Presidencial» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]