Vés al contingut

Telèfon funcional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un Nokia 1280 del 2010; un conegut telèfon funcional.

Telèfon funcional[1] (en anglès feature phone), és un terme aplicat a certs telèfons mòbils de gamma baixa o de característiques limitades enfront la introducció dels telèfons intel·ligents de pantalla multitàctil. Els telèfons funcionals solien portar d'antuvi les funcions bàsiques d'un mòbil, com el poder fer i rebre trucades, enviar i rebre missatges de text, manejar arxius multimèdia o navegar per internet emprant connexions GSM o WiFi. Tanmateix, per donar més facilitat a la massificació d'aquests telèfons de baix cost, s'hi ha anat afegint: connectivitat 3G, pantalla tàctil, clients de correu Exchange, GPS, ràdio FM, càmera de fotos i accessos directes a serveis de xarxes socials.[2]

Definició[modifica]

Abans de l'esclat de popularitat dels telèfons intel·ligents amb pantalla multitouch, el terme "telèfon funcional" s'utilitzava sovint en telèfons mòbils de gamma alta per a clients minoritaris, que es van desenvolupar amb l'arribada de les xarxes 3G, i que permetien una amplada de banda suficient per a aquestes capacitats.[3]

Actualment, en determinats casos i segons l'abast de la seva funcionalitat, els telèfons funcionals poden tenir moltes de les capacitats d'un telèfon intel·ligent,[4] tot i que els programes i app's són relativament limitats i utilitzen sistemes operatius "ad hoc" com la desapareguda plataforma Serie 40, programada en Java.[5] Per raó de la manca de suport tècnic en general, són categoritzats als Estats Units com dumb phones .

Ús actual[modifica]

Amb el pas dels anys, els fabricants han sabut dirigir les vendes d'aquests telèfons intel·ligents de baix cost cap els mercats que aprofitaven millor la gamma baixa. Els telèfons funcionals són comercialitzats com a alternativa de menor cost als telèfons intel·ligents, específicament en mercats emergents.[6] El 2015, els telèfons funcionals han estat catalogats com la gamma més baixa del mercat mòbil dels països desenvolupats,[7] i seguint en aquest nínxol, han arribat a ser entre d'un 15 % a un 20 % dels telèfons mòbils existents al món.[8]

Història[modifica]

Motorola RAZR V3i

A les economies desenvolupades, la moda i la fidelitat a la marca van impulsar les vendes, ja que els mercats havien madurat i la gent va passar al seu segon i tercer telèfon. Als Estats Units, la innovació tecnològica pel que fa a la funcionalitat ampliada va ser una consideració secundària, ja que els dissenys de telèfons allà es van centrar en la miniaturització.[9][10]

Els sistemes operatius de telèfons funcionals existents en aquell moment no estaven dissenyats per gestionar tasques addicionals més enllà de la comunicació i les funcions bàsiques, i a causa de la complexa burocràcia i altres factors, mai van desenvolupar un sistema de programes més eficients.[11] Per contra, l'iPhone OS (rebatejat com a iOS el 2010) i l'Android es van dissenyar com sistemes operatius robusts, que incorporen programes de tercers amb capacitats com ara la multitasca o processadors gràfics per a satisfer les futures demandes dels consumidors.[12] Aquestes plataformes també van eclipsar la popularitat de les plataformes de telèfons intel·ligents dirigides històricament als mercats empresarials, com ara la dels BlackBerry.[13]

Hi va haver un canvi en la indústria dels telèfons funcionals (incloent els telèfons intel·ligents de gamma baixa), degut principalment al volum de vendes dels telèfons intel·ligents de gamma alta, que tenien marges més elevats, de manera que els fabricants van considerar aquests telèfons intel·ligents de gamma alta més lucratius que els telèfons funcionals.[14][15]Tanmateix, l'abandonament dels telèfons funcionals ha obligat als operadors de xarxes mòbils a augmentar els subsidis als telèfons mòbils, i els alts preus de venda dels telèfons intel·ligents emblemàtics han tingut un efecte negatiu en els operadors de xarxes mòbils, que han vist caure els seus guanys abans d'interessos, impostos, depreciació i els marges d'amortització (EBITDA) a mesura que venien més telèfons intel·ligents i menys telèfons funcionals.[16]

Per ajudar a compensar això, els operadors solen utilitzar dispositius de gamma alta per vendre als clients amb plans de servei de preu més elevat amb assignacions de dades mòbils més grans.[17][18] Les tendències de mercat han demostrat que els consumidors estan disposats a pagar més pels telèfons intel·ligents que inclouen funcions i tecnologia més noves, i que els telèfons intel·ligents es consideren més rellevants en la cultura popular actual que els telèfons funcionals.[19]

Referències[modifica]

  1. «telefonía móvil, claves de redacción». www.fundeu.es. [Consulta: 8 juliol 2020].
  2. «Las ventajas de los teléfonos no tan inteligentes». La Nación. Arxivat de l'original el 2018-10-08. [Consulta: 14 març 2015].
  3. Miller, Hugo. «RIM says 150 carriers keep it from Palm's fate (Toronto)». TheSpec.com. TheSpec.comMetroland Media Group Ltd., 11-01-2013. Arxivat de l'original el 17 January 2013.
  4. Hardy, Ed. «Study says: smartphones will outsell handhelds this year». Brighthand.com. Brighthand – TechTarget, 25-03-2003. Arxivat de l'original el 10 September 2015. [Consulta: 13 febrer 2021].
  5. «Los smartphones siguen sumando nuevos usuarios en Argentina.». RedUsers. [Consulta: 14 març 2015].
  6. «Smartphone Makers Aim at Emerging Markets With Low-End Devices». The Wall Street Journal. [Consulta: 14 maig 2014].
  7. «Jivi Launches 'Cheapest Android-Based Smartphone in India' at Rs. 1,999». NDTV. [Consulta: 14 març 2015].
  8. «Un teléfono para cada estilo de vida». PC World. Arxivat de l'original el 2 de abril de 2015. [Consulta: 14 març 2015].
  9. Kharif, Olga «The iPhone's Impact on Rivals» (en anglès). Bloomberg.com, 16-06-2008.
  10. «Why does Symbian collapse?». PixelsTech.net. Pixels Tech. [Consulta: 16 agost 2013].
  11. «Why does Symbian collapse?». PixelsTech.net. Pixels Tech. [Consulta: 16 agost 2013].
  12. «RIM's long road to reinvent the BlackBerry». , 27-01-2013 [Consulta: 16 agost 2013].
  13. Jason Perlow «In smartphone wars, Darwinism triumphs over intelligent design». , 08-11-2009.
  14. Ashraf Eassa. «Nokia's Lumia strategy will pay off nicely». SeekingAlpha.com. Seeking Alpha, 12-02-2013.
  15. Chris Smith. «Galaxy S4 to spearhead impressive Samsung year, company to sell 390 million smartphones in 2013». www.AndroidAuthority.com. Android Authority, 24 December 2012. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 3 d’abril 2023].
  16. Goldman, David. «Apple's subsidy makes iPhone a nightmare for carriers». Money.CNN.com. CNN Money, 08-02-2012. [Consulta: 16 agost 2013].
  17. , 09-02-2012.
  18. Gustin, Sam. «How Apple's iPhone actually hurts AT&T, Verizon and Sprint», 08-02-2012. [Consulta: 16 agost 2013].
  19. Reisinger, Don. «Smartphones Sales Finally Overtake Feature Phones: 10 Reasons Why» (en anglès americà), 15-08-2013. [Consulta: 4 abril 2023].

Enllaços externs[modifica]