Tela Botanica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióTela Botanica
Dades
Tipusorganització comunitària, citizen science project (en) Tradueix, base de dades en línia i base de dades biològica Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballbotànica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació segons la llei francesa de 1901 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Lloc webtela-botanica.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter: TelaBotanica Modifica els identificadors a Wikidata

Tela Botanica és una xarxa col·laborativa de botànics francòfons el 80% dels quals resideixen a França (al voltant de 44.000 inscrits en total).[1]

Ha servit de model per a la xarxa d'entomòlegs Tela Insecta, que es desenvolupa en col·laboració amb Tela Botanica .

Context[modifica]

Davant la importància creixent dels envits lligats a la protecció dels recursos del planeta i a la necessitat de la seva explotació durable, convé que la botànica trobi una plaça preponderant a l'encreuament de les nombroses disciplines que porten al coneixement de les plantes i del món vegetal : flora, sistemàtica, taxonomia, fitosociologia, fitogeografia, corologia, ecologia vegetal, etnobotànica, etc.

És amb l'objecte de sostenir aquesta renovació de la botànica en l'espai francòfon que la xarxa Tela Botanica ha vist la llum.

Històric[modifica]

La xarxa Tela Botanica ha estat creada i és gestionada per una associació llei de 1901 : l'Associació Tela Botanica. Aquesta associació ha dipositat els seus estatuts el 14 de 14 de 14 al departament de l'Hérault. Els seus membres fundadors comprenen tres persones morals (la Societat botànica de França, La Garance viatgera i la ACEMAV) i la initiateur del projecte, un enginyer apassionat de botànic, Daniel Mathieu.[2][3]

La seu de l'associació és situat al 1bis carrer de Verdun a Montpeller

La progressió de la xarxa és ràpida : en quatre anys (2000-2003), la xarxa doble el seu nombre d'inscrits; en set anys (2000-2006), arriba a la deu mil·lèsima inscrit; el 20 000e membre ha agafat l'associació el 22 d'abril de 2013; l'any 2014, la xarxa comporta aproximadament 24 000 inscrits i aproximadament 13 000 pàgines del lloc són consultades diàriament.[4][5]

Objectius[modifica]

Els seus principals objectius són :

  • crear enllaços entre els botànics francòfons;
  • pujar projectes col·lectius;
  • recaptar dades per posar-les a disposició dels botànics;
  • reagrupar les iniciatives que competeixen al desenvolupament de la botànica, hi ha compresa la « botànica digital »[6]

Funcionament[modifica]

La xarxa Tela Botanica s'adreça a totes les persones, físiques o morals, interessades pel coneixement i la protecció del món vegetal, en una ètica de respecte de la naturalesa, de l'home i del seu entorn.

El seu funcionament descansa sobre elements essencials:

  • la lògica i l'ètica de les xarxes col·laboratives en el model de participació dels adherits (cf els treballs de Jean-Michel Cornu);
  • la utilització massiva de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) com a vector d'intercanvi entre els afiliats a través del seu portal Internet de la botànica francòfona.

Tots els programaris i totes les aplicacions desenvolupades en el marc de la xarxa són sota llicència lliure CeCILL. Les dades i els documents són per a l'essencial difosos sota una llicència lliure Creative Commons. Hi ha una establerta estreta col·laboració és amb el portal botànic francòfon de Viquipèdia en francès.

La inscripció a la xarxa Tela Botanica és lliure i gratuïta. Dóna la possibilitat d'utilitzar els mitjans logístics i tècnics de la Xarxa per pujar i valorar-ne els projectes, de participar en els diferents col·lectius animats en el marc de la xarxa i permet rebre per correu electrònic correu setmanal de les actualitats botàniques francòfones La inscripció s'efectua en línia a partir d'Internet i un sistema de cartografia mundial permet visualitzar la localització dels inscrits de la xarxa a tots els països.

La xarxa és dinamitzada per una ONG que assegura també la gestió financera del projecte, amb un 10 d'assalariats (finals 2014), gràcies a aportacions públiques (47 %) i privades (39 %), completats per ingressos provinents de prestacions i formatàvem (10 %) o de productes diversos (4 %), i de donatius dels membres de la xarxa, a alçada de 3 % dels recursos (18 000 euros l'any 2013)[5] Una part important però no quantificada prové del bénévolat dels membres, que disposen de possibilitats d'expressió, de treball col·laboratiu i de proposició en el marc dels fòrums de discussió i altres eines consultives i bases de dades i de fotos posats en marxa per la xarxa (eFlore, Carnet en línia, carta d'actualitats.) Poden ser consultats pel comitè de pilotatge per recollir un parer sobre tries importants Constitueixen un element clau a la dinàmica i de la vida de la xarxa

Activitats d'informació[modifica]

Tela Botanica edita una carta d'actualitats setmanal en relació amb la botànica difosa gratuïtament, exclusivament per Internet. Aquesta carta així com el lloc internet són en lliure accés i desproveït de tota publicitat

Un MOOC (formació en línia oberta a tots) botànic ha estat obert el 5 de setembre de 2016 en vista d'una iniciació al coneixement de les plantes, renovat l'any 2018 sobre la plataforma dedicada.[7][8]

Projectes de la xarxa[modifica]

Entre els principals projectes portats per la xarxa podem mencionar:

  • l'índex bibliogràfic de les publicacions botàniques francòfones : recull de més de 26 000 referències consultables en línia;
  • l'Índex_sinonímic_de_la_flora_de_França: índex consultable i descarregable de més 86 000 noms de plantes de la França metropolitana (índex iniciat per Michel Kerguélen i prosseguit per Benoît Bock en el marc de la xarxa Tela Botanica);
  • l'índex dels noms vernacles de les plantes a 7 llengües europees (francesos, espanyol, català, italià, alemany, neerlandès i anglès);
  • la recapta i l'embargament dels quadres d'aixecats phytosociologiques de les associacions vegetal de França metropolitana i de les regions limítrofes;
  • la llista de les plantes a cada departament de França;
  • l'inventari dels herbaris de França, en cooperació amb la Universitat Montpeller 2 i el Muséum nacional d'història natural;
  • la síntesi de les discussions en relació amb la botànica sobre els fòrums de la xarxa Tela Botanica;
  • la participació al projecte API (African Plants Iniciativa) de digitalització de les posts d'herbaris (tipus) de la flora africana finançat per la fundació americana TÉ. Mellon, en cooperació amb la Universitat Montpeller 2 i el Muséum nacional d'història natural;
  • el projecte Pl@ntNet de plataforma informàtica destinat a la compilació i al repartiment d'eines i de coneixements en botànica,,.[9][10][11]

Un espai és dedicat a la presentació del conjunt dels projectes i dels fòrums de discussió de la xarxa, permetent a tots els membres de participar als diferents tallers

Tela Botanica assumpte d'estudi[modifica]

Com tots els grans wikis, xarxes socials i formes emergents de treball col·laboratiu, Tela Botanica interessa també observadors exteriors, sobretot al domini de les ciències ciutadanes, de les ciències socials o organitzatives.

Així, dels investigadors de la Universitat de Quebec a Montreal han estudiat de 2008 a 2010, sota la direcció de Serge Proulx, el funcionament de la xarxa Tela Botanica.[12]

S'han interessat a les pràctiques de construcció i d'organització dels sabers i del nou entorn col·laboratiu, així com a les motivacions dels actors de la xarxa (professionals confirmats, aficionats) S'estan també interessat a les funcions del butlletí (7700 abonats l'any 2010), obert a les contribucions de tots i que permet comentaris lligats als articles, autoritzant l'anunci d'esdeveniments i d'ofertes d'ús Han estudiat els mecanismes de producció de bases de dades (supervisades per professionals), els recursos bibliogràfics en línia i els espais col·laboratius de projecte permetent a membres de desenvolupar sota-projectes específics. Aquests investigadors han explorat el lloc i les seves funcions per la mètode de l'observació participant així com per manteniments, i dels grups de discussió. Han conclòs que Tela Botanica és a la vegada una xarxa social de botànics francòfons tenint idees a compartir, una plataforma Web, un portal i una font d'informacions regularment posades a dia; una comunitat épistémique compromesos a la producció de coneixements col·lectius[12] La xarxa present també, segons ells, a la vegada les característiques d'una associació a objectiu no lucratiu i aquelles d'una organització innovadora gestionada segons un model « quasi-business » ; capaç de participar en projectes locals com a projectes d'investigació internacionals, i capaç de construir i organitzar un ben comú, posant l'accent sobre els comportaments proactivement socials, de col·laboració, i de producció de béns col·lectius.

Segons aquests mateixos investigadors, Tela botanica és una mena de

« communauté à double-voie »

, que ha sabut associar els trets de dos models de producció habitualment separats;

  • el primer és aquell d'una producció substancial, de tipus professional i comunitari, venint de membres fermament actius i estretament lligats a la
« communauté en ligne »

(botànics confirmats o emmarcats pels parells);

  • »el segon és una producció oberta i basada en el crowdsourcing, sobre
« micro-participations »

venint molts membres, sovint anònims, lligats per

« liaisons faibles »

.[12] »Allò permet a Tela Botanica de ser una comunitat sachante i apprenante; que és a la vegada una comunitat de pràctiques (que desenvolupa col·lectivament les competències de tots i cadascun als dominis de la botànica), i una comunitat épistémique, constituït d'una xarxa de professionals experts. La qual cosa és aquí nou és que els experts i els no-experts formen part de la mateixa

« Ce qui est ici nouveau est que les experts et les non-experts font partie du même réseau de collaboration »

 ». Això conduït a interaccions complexes - n'interna - entre botàniques aficionades i professionals I a l'exterior, allò influeix sobre la manera de la qual el lloc és institutionnellement recaptat La xarxa ha hagut de gestionar tensions amb una part de la xarxa científica institucional, i a poc a poc fer-se reconnaitre com actor creïble del domini, sobretot per inscriure's a col·laboracions oficials[12] Els sociòlegs, a través d'aquest exemple, examinen també els mitjans i possibilitats per a organitzacions a objectiu no lucratiu de tractar de manera professional; o per a comunitats fundades sobre una col·laboració voluntària de participar en xarxes d'investigació organitzada de manera professional La xarxa sent encara jove, « quina és l'estabilitat d'aquesta forma nova d'organització, tant en termes d'organització interna, que de reconeixement extern, d'amplitud dels seus projectes, qualitat dels seus treballs, i les seves relacions i les connexions amb el seu entorn?

« quelle est la stabilité de cette forme nouvelle d'organisation, tant en termes d'organisation interne, que de reconnaissance externe, d'ampleur de ses projets, qualité de ses travaux, et ses relations et les connexions avec son environnement?[12] »

.

« Tela Botanica est un exemple d'innovation organisationnelle qui n'est pas originellement bottom-up, mais qui combine le collectif et l'innovation. Il s'agit d'un hybride entre modèles à but lucratif/but non lucratif qui s'engage dans l'innovation mené par la communauté, mais génère également des résultats professionnels »

Es tracta d'un híbrid entre models a objectiu lucratiu/va beure no lucratiu que es compromet a la innovació portat per la comunitat, però genera igualment resultats professionals » concloïa S. Proulx l'any 2010.[12]

Notes i referències[modifica]

  1. «Tela Botanica. Accueil». tela-botanica.org. [Consulta: 6 setembre 2018].
  2. «Fiche biographique de Daniel Mathieu». les.journees.coste.free.fr, juillet 2017. [Consulta: 6 setembre 2018].
  3. ACEMAV : Association pour la Connaissance et l'Etude du Monde Animal et Végétal, situé à Mèze (Hérault)
  4. Daniel MATHIEU Avril 2013 : 20 000 personnes inscrites au réseau Tela Botanica !, brève de Tela botanica du 22 avril 2013
  5. 5,0 5,1 Appel à soutien financier 2014
  6. « Outils collaboratifs et science citoyenne : la contribution de Tela Botanica » au Salon international de l'agriculture, 23 février 2009, sur le site de l'INRA.
  7. «Le succès du MOOC Botanique». Tela Botanica. [Consulta: 10 setembre 2016].
  8. «Plateforme TelaFormation – Tela Botanica». www.tela-botanica.org. [Consulta: 6 setembre 2018].
  9. Présentation de Pl@ntNet
  10. Reportage sur le projet Pl@ntNet
  11. Présentation du projet (PowerPoint / PDF)
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Hybrid Organisational Innovation : The Case of Tela Botanica, Résumé (en anglais) mis en ligne le 17 novembre 2010 par Tela Botanica de la communication de Serge Proulx au colloque de Association of Internet Researchers (AoIR 2010), le 22 Oct. 2010, Gothenburg en Australie.

Bibliografia[modifica]

  • Informe activitat 2010 de la xarxa Tela Botanica
  • Lorna Heaton (Universitat de Montreal), La réactualisation de la contribució dels aficionats a la botànica; El col·lectiu en línia Tela Botanica, revista Terrenys & treballs (ENS Cachan), 2011/1 (n° 18) 240 pàgines Enllaç.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]