Telefónica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Telefònica)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióTelefónica
Telefónica.svg
Telefonica01.jpg
Dades
Tipus empresa de capital obert, negoci i empresa
Indústria Sector de les telecomunicacions
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Història
Reemplaça Compañía Telefónica Nacional de España Tradueix
Creació 19 abril 1924
Activitat
Membre de Wi-Fi Alliance
Organización de Telecomunicaciones de Iberoamérica
Borsa de cotització (NYSE [1]) - () - (BMAD TEF) - (LSE TEF) - () - () - (TYO 9481)
Organització i govern
Seu 
Executiu en cap José María Álvarez-Pallete
Empleats 132.120 (2016)
Filial
Part de Euro Stoxx 50
Xifres destacables
Ingressos totals 52.036.000.000 euros (2016)
Benefici net 2.399.000.000 euros (2016)
Actius totals 123.641.000.000 euros (2016)
Altres dades

Lloc web Lloc web
Twitter: telefonica
Modifica les dades a Wikidata

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia. Telefónica té la seva universitat corporativa a l'antic castell de Bell-lloc al terme municipal de la Roca del Vallès al Vallès Oriental. Telefónica té presència a 25 països sota les marques de Telefónica, Movistar, O2 i Terra. Ha unificat les marques de telefonia fixa (Telefónica) i telefonia mòbil (Movistar) sota la mateixa marca, Movistar, als països on tenia implantada la marca Telefónica i Movistar, i utilitzant O2 per als països europeus, exceptuant Espanya.

Història[modifica]

Es va constituir el 19 d'abril de 1924 a Madrid, amb un capital social d'un milió de pessetes (al canvi del Banc Central Europeu el 2002 representarien 6.000 euros) representat per 2.000 accions ordinàries. Era participada per International Telephone and Telegraph Corporation (ITT) de Nova York. Més tard va absorbir la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, creada l'any 1916, per fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya, dirigida per Esteban Terradas i Illa. Aquesta Secció que ja havia instal·lat l'any 1924, la primera central automàtica a Balaguer. Prèviament, el Govern Espanyol es va assegurar de posar bastons a les rodes a la Mancomunitat. Amb posterioritat l'empresa fou nacionalitzada i constituí el monopoli de telefonia de l'estat espanyol.

Privatització[modifica]

El 1993 l'estat espanyol posseïa el 32,29% de les accions de Telefónica quan començà el procés gradual de privatització que culminà el 1997.[1] En aquell moment la privatització d'empreses públiques obeïa a una necessitat d'ingressos per tal de contenir el dèficit públic. El ministre d'economia de l'època, Carlos Solchaga i el vicepresident del govern Narcís Serra foren els artífexs dels canvis legislatius necessaris materialitzats en la Llei de privatització de 1995[2]

El president de Telefónica, César Alierta (esquerra) amb el president de Portugal Telecom (dreta)

Això suposà la conversió de l'empresa progressivament d'empresa pública cap a una empresa totalment privada del tipus societat anònima. El president de Telefònica en aquell moment, Juan Villalonga, era amic del president José María Aznar López,[3] cosa que comportà una certa controvèrsia política i diverses preguntes parlamentàries al govern. La privatització d'aquest darrer 12% en possessió de l'estat no repercutí amb el rendiment esperat en aquesta venda, a causa d'un moviment especulatiu del broker financer Merrill Linch sobre el paquet d'accions (47% del total) posades en un mercat internacional suficientment competitiu, i en contrast la demanda del paquet d'accions destinat al mercat espanyol de particulars no fou cobert[4] En definitiva l'ingrés a les arques de l'estat resultà migrat entre 10.000 i 25.000 milions de pessetes respecte a les previsions inicials.

La seva privatització definitiva el 1997[5] comportà l'adquisició de la totalitat de la xarxa de telefonia desenvolupada a Espanya durant el seu període en què era sufragada per l'erari públic. Aquesta adquisició suposà a la pràctica el manteniment de la supremacia en el sector de la telefonia fixa d'aquesta companyia.

Tot i el procés imperfecte de la seva privatització, el 2007 respecte al conjunt de companyies privatitzades pel govern espanyol durant la dècada de 1990 (Tabacalera Española/Altadis, Endesa, Logista, Aldeasa, Trasmediterranea, Iberia LAE, Repsol, Indra...) Telefónica reforçà el seu paper de multinacional i mantingué la seva posició dominant en el mercat espanyol i continuà la seva expansió per diversos països d'Amèrica Llatina. En aquella època ocupava la posició 37 de les empreses més capitalitzades i superava a empreses com Hewlett-Packard, Coca Cola o IBM[6] Mariano Guindal argumenta que aquest canvi fou causat al canvi de presidència de Juan Villalonga a César Alierta.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Telefónica