Teler de Jacquard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teler Jacquard al Museu de la ciència i la indústria, a Manchester (Anglaterra).
Targetes perforades d'un teler de Jacquard.

El teler de Jacquard és un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. L'artefacte utilitzava targetes perforades per aconseguir teixir la roba seguint uns patrons, permetent que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys. La invenció es basava en els instruments que anteriorment van dissenyar Basile Bouchon (1725), Jean Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740), tots ells de nacionalitat francesa.[1]

Tot i que sempre s'ha denominat teler de Jacquard (o màquina jacquard), el teler en si és la màquina inferior que interseca els fils per a produir la tela, mentre que el que veritablement va inventar Jacquard és la màquina que produeix el moviment independent dels fils d'ordit per aconseguir el dibuix demanat a través de les armures o lligaments inserits en les diferents zones del teixit.

Cada targeta perforada corresponia a una línia del disseny, i la seva col·locació juntament amb altres targetes determinava el patró (lligament/Armures) amb el qual el teler bòbila. Cada forat de la targeta corresponia amb un ganxo "Bolus", que tenia dues posicions, pot estar amunt o avall. D'aquesta manera, depenent de quina posició tingués, l'arnès (muntura) que porta i guia l'ordit faria que la trama es desplacés cap amunt o cap avall. D'aquesta manera, la seqüència de pujades i baixades del fil acaba per crear un patró (lligament/Armures) sobre el teixit. Els ganxos o pestanyes podien ser connectats a través de l'arnès amb un determinat nombre de fils, permetent que el patró (camí) es repetís més d'una vegada.

Un teler amb 400 ganxos podia tenir connectats fins a quatre fils per ganxo, produint així una tela amb una amplada de 1600 fils, i amb un patró compost per la combinació de les repeticions de quatre bandes.

El teler es va patentar l'any 1804. Mentre que el pare de Joseph-Marie Jacquard no aconseguia fabricar més de deu centímetres de brocat de seda a la setmana, un teler d'aquest tipus en mans expertes produïa seixanta centímetre de brocat a la setmana.[2]

Evolució[modifica | modifica el codi]

Vincenzi[modifica | modifica el codi]

Les primeres màquines desenvolupades a partir del teler de Jacquard, anomenades Vincenzi , necessitaven uns cartons menys voluminosos i eren d'un manteniment més fàcil, [1] tot i que utilitzaven el mateix tipus de cartró perforat per al moviment directe de les agulles que feien pujar i baixar els fils, la qual cosa implicava una mobilitat limitada en el temps.

Verdol[modifica | modifica el codi]

Més tard va aparèixer el tipus Verdol , en el qual el cartró passava a ser paper continu amb un mecanisme transversal que duplicava la velocitat de la màquina. Actualment el paper perforat ha estat substituït per senyals electrònics que fan reaccionar uns electroimants que activen o desactiven el moviment de les arcades de la muntura que mou els fils triplicant la velocitat de les màquines anteriors.

En l'apartat de velocitats, com a exemple sobre telers mecànic-electrònics podrem observar que mentre un teler anys 1960 Vincenzi girava a uns 70 rpm, les Verdol anys 80 giraven a 200 i actualment les electròniques poden girar a més de 600 rpm.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Per entendre el teler Jacquard, són necessaris alguns coneixements bàsics de teixit. Els fils paral·lels s'estiren a través d'un marc rectangular (el "teler"). Per al drap llis, cada fil de l'ordit s'aixeca. Es passa llavors un altre fil entre els fils d'ordit inferiors i superiors. A continuació, els fils d'ordit elevats es baixen, els fils alternatius s'eleven i el fil de trama es passa a través del cobert en la direcció oposada. Amb centenars d’aquests cicles, el drap es crea gradualment.

En elevar diferents fils d'ordit  i usar fils de color a la trama, la textura, el color, el disseny i el patró es poden variar per a crear una gran quantitat de teles diferents. Teixir patrons elaborats o dissenys manualment és un procediment lent i complicat subjecte a error i per solucionar això el teler Jacquard tenia la intenció d'automatitzar aquest procés.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Jacquard no va ser el primer a intentar automatitzar el procés de teixit. Al 1725, Basile Bouchon va inventar un accessori per als telers del dibuix que utilitzava una tira ampla del paper perforat per seleccionar els fils de l'ordit que serien aixecats durant l’operació.[4] Específicament, la innovació de Bouchon va implicar una fila de ganxos. La part corbada de cada ganxo enganxava una corda que podia elevar un dels fils, mentre que la porció recta de cada ganxo pressionava contra el paper perforat que s'embolicava al voltant d'un cilindre perforat. Sempre que el ganxo es pressiona contra el paper sòlid, desplaçava el cilindre cap endavant i elevava el fil d'ordit corresponent; Mentre que quan el ganxo es troba amb un forat en el paper, empenyia el cilindre cap endavant permetent que el ganxo llisqués dins el cilindre i que el fil no s'elevés. El teler de Bouchon no va tenir èxit perquè només podia manejar un nombre molt limitat de fils.[5][6]

Al 1737, un mestre teixidor de seda de Lió, Jean Falcon, havia augmentat el nombre de fils d'ordit que el teler podia manejar automàticament. Va desenvolupar un accessori per a telers en el qual la tira de paper de Bouchon va ser substituïda per una cadena de targetes perforades, el que podria desviar múltiples files de ganxos simultàniament. Igual que Bouchon, Falcon va usar un "cilindre" (en realitat, un tub perforat de quatre costats) per mantenir cada targeta en el seu lloc mentre estava pressionada contra les files de ganxos. El seu teler va tenir un modest èxit; Prop de 40 tals telers van ser venuts al 1762.[7]

Al 1741, Jacques de Vaucanson, un inventor francès dissenyador de les joguines mecàniques automatitzades, va ser nomenat inspector de fàbriques de seda. [8]Entre 1747 i 1750, va tractar d'automatitzar el mecanisme de Bouchon. En el mecanisme de Vaucanson, els ganxos que anaven a aixecar els fils es seleccionaven mitjançant agulles llargues que es pressionaven contra un full de paper perforat, el qual s'embolicava al voltant d'un cilindre. Específicament, cada ganxo passava a un angle recte a través d'un ullet d'agulla. Quan el cilindre era pressionat contra el conjunt d'agulles, algunes d’aquestes, pressionant contra el paper sòlid, es movien cap endavant, el que al seu torn inclinava els corresponents ganxos. Els ganxos que estaven inclinats no s'elevaven, de manera que els fils d'ordit que estaven enganxats per aquests romandrien en el seu lloc i tot el contrari passava amb aquells ganxos que no estaven inclinats. En posar el seu mecanisme per sobre del teler, Vaucanson va eliminar el complicat sistema de pesos i cordes que s'havien utilitzat per seleccionar quins fils d'ordit havien de ser aixecats durant el teixit. També va afegir un mecanisme de trinquet per avançar el paper perforat cada vegada que el cilindre sigués empès contra la fila de ganxos. No obstant això, el teler de Vaucanson no va tenir èxit, probablement perquè, de la mateixa manera que el mecanisme de Bouchon, no podia controlar suficients fils d'ordit per elaborar patrons prou elaborats per justificar el cost del mecanisme.[9]

Per estimular la indústria tèxtil francesa, que competia amb la indústria de la Gran Bretanya, Napoleó Bonaparte va imposar estrictes ordres per controlar la seda de Lió, a partir de 1802.[10] En 1804,[11] a instàncies del comerciant de seda de Lió Gabriel Detilleu , Jacquard va estudiar el teler de Vaucanson, que va ser emmagatzemat al Conservatori d'Arts i Métiers a París. Cap a 1805 Jacquard havia eliminat la tira de paper del mecanisme de Vaucanson i va tornar a utilitzar la cadena de targetes perforades de Falcon.[12]

El potencial del teler de Jacquard va ser reconegut immediatament. El 12 d'abril de 1805, l'Emperador Napoleó i l'Emperadriu Josephine van visitar Lió i el van poder apreciar. El 15 d'abril d'aquest mateix any, l'emperador va concedir la patent del teler de Jacquard a la ciutat de Lió. A canvi, Jacquard va rebre una pensió vitalícia de 3.000 francs, a més d’una regalia de 50 francs per cada teler que era comprat.  [10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Computer History Museum
  2. Keats, Jonathan «Del telar mecánico a la pianola y los primeros ordenadores». Investigación y Ciencia, octubre 2011, pàg. 9.
  3. «Joseph Marie Jacquard» (en anglès).
  4. Kreindl, Fritz (8 May 1935) "Jacquards Prinzip bereits 200 Jahre alt?" [Jacquard principle already 200 years old?], Sonderdruck aus Melliand Textilberichte, Heidelberg 2, pp. 1–2. Kreindl claims that in or before 1740, a member of the Ortner family of Muhlviertel in Upper Austria independently invented a mechanism similar to Bouchon's, except that instead of using perforated paper, the mechanism was controlled by a strip of canvas to which pegs had been attached.
  5. Usher, Abbott PaysonA History of Mechanical Invention, revised ed., Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1954, p. 290.
  6. Bell, T. F. Jacquard Weaving and Designing, London: Longmans, Green, and Co., 1895, pp. 18–20. Detailed illustrations of Bouchon’s mechanism and explanations of its operation.
  7. Usher (1954), p. 291
  8. Barlow (1878), p. 146.
  9. Pérez, Liliane. “Inventing in a world of guilds: Silk fabrics in eighteenth-century Lyon” in Guilds, Innovation, and the European Economy, 1400–1800, Stephan R. Epstein and Maarten Roy Prak, ed.s, (Cambridge, England: Cambridge University Press, 2008), p. 242.
  10. 10,0 10,1 Delve (2007), p. 100.
  11. Eymard (1863), p. 11
  12. Bell (1895), p. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]