Tell Halaf

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaTell Halaf
TellHalaf,NE-palace1.jpg
Tipus Tel
Ubicació
PaísSíria
Governaciógovernació d'Al-Hasakah
36° 49′ 26″ N, 40° 02′ 24″ E / 36.82388889°N,40.04°E / 36.82388889; 40.04
Història
Període neolític i edat del ferro
Data de descobriment 1899
Activitat
Data de creació o fundació segle LXI aC
Data de dissolució segle LIV aC
Modifica les dades a Wikidata
Cultures mesopotàmiques
Ruïnes del palau

Tell Halaf (àrab: تل حلف) és un lloc arqueològic de Síria a la governació d'al-Hasakah al nord-est del país prop de la frontera amb Turquia, enfront de Ceylanpınar, a la vall i prop del naixement del Khabur.

Fou la primera trobada de cultura neolítica que va agafar el nom del jaciment. Està datada entre 6100 i 5400 aC. La fase més antiga es localitza a Arpachiya, i després es va estendre al curs mitjà i alt de l'Eufrates fins a Anatòlia, a l'est fins a les muntanyes Zagros, la Mesopotàmia meridional o baixa (relació amb la ceràmica anomenada d'Hajji Mohammed), i cap a l'oest fins a Baghouz a la vall de l'Eufrates, Síria del nord i fins a la Mediterrània. La seva economia era agrícola i ramadera amb cultius de civada de secà i pastura d'ovelles i cabres. Els assentaments són de mesura reduïda, de forma senzilla i rectangular, i amb les típiques construccions del tipus tholos o sigui rodona i amb volta, però afegeixen sobre anteriors models una avantsala també rectangular, allargada, model molt estès per Mesopotàmia (Tepe Gaura, Tell Hassuna i Yunus),

Es caracteritza per poteria pintada amb dibuixos geomètrics i animals. La seva poteria es va difondre cap a Síria i Cilícia i cap a Armènia. En el moment de major auge va portar decoracions policromes; les pintures agafaven una lluentor esmaltada perquè eren cuites a altes temperatures. Abunden les figures femenines policromades en posició ajupida, pits exagerats sota els quals es creuen el braços, cuixes grosses i cap poc format; els animals representats són generalment de bovins.

Els llocs d'Arpachiya a la comarca de Sindjar (períodes 6, 7 i 9), i el de Chagar Baçar són els que donen més detalls sobre els aspectes de l'evolució de la cultura d'Halaf, amb l'ús freqüent d'un edifici circular amb volta similar al de la cultura d'Hassuna. La cultura d'Halaf va progressar i va substituir a la de Hassuna (prop de Mossul).

Tell Halaf fou després el lloc de la ciutat-estat aramea de Guzana o Gozan.

Descobriment[modifica]

Tell vol dir turó i Halaf en arameu vol dir "fet d'una ciutat antiga". El nom original no és conegut i per això se l'anomena amb el seu nom actual. El va descobrir el 1899 el Baró Max von Oppenheim, un diplomàtic alemany, durant la inspecció pel ferrocarril de Bagdad, amb el territori sota domini otomà. El va excavar del 1911 al 1913 i més tard el 1929 ja sota mandat francès. Molts dels objectes foren portats a Berlín on es va fundar un museu per allotjar els descobriments, que fou destruït en un bombardeig a la II Guerra Mundial i molts objectes es van perdre i altres van quedar damnats. Anys després, el 2001, amb les restes trencades (emmagatzemades al Museu de Pèrgam) es van poder reconstruir molts dels objectes. Noves excavacions van començar el 2006 en cooperació entre Síria i Alemanya, dirigides per Lutz Martin (del Vorderasiatisches Museum de Berlín) i Abd al-Masih Bagdo (Directori d'Antiguitats d'Hassake).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tell Halaf Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Abd el-Mesih Baghdo, Lutz Martin, Mirko Novák, Winfried Orthmann: Ausgrabungen auf dem Tell Halaf in Nordost-Syrien. Vorbericht über die erste und zweite Grabungskampagne, Harrasowitz, Wiesbaden 2009. ISBN 978-3-447-06068-4
  • Winfried Orthmann: Die aramäisch-assyrische Stadt Guzana. Ein Rückblick auf die Ausgrabungen Max von Oppenheims in Tell Halaf. Schriften der Max Freiherr von Oppenheim-Stiftung. H. 15. Harrassowitz, Wiesbaden 2005. ISBN 3-447-05106-X
  • U. Dubiel – L. Martin, Stier aus Aleppo in Berlin. Bildwerke vom Tell Halaf (Syrien) werden restauriert, Antike Welt 3/2004, 40-43.
  • G. Teichmann und G. Völger (ed.), Faszination Orient. Max Freiherr von Oppenheim. Forscherm Sammler, Diplomat (Cologne, Max Freiherr von Oppenheim-Stiftung 2003).
  • Nadja Cholidis, Lutz Martin: Kopf hoch! Mut hoch! und Humor hoch! Der Tell Halaf und sein Ausgräber Max Freiherr von Oppenheim. Editor: Philipp von Zabern, 2002. ISBN 3-8053-2853-2
  • Bob Becking: The fall of Samaria: an historical and archeological study. 64-69. Leiden 1992
  • Gabriele Elsen, Mirko Novak, Der Tall Halāf und das Tall Halāf-Museum, in: Das Altertum 40 (1994) 115-126.
  • Mirko Novak, Die Religionspolitik der aramäischen Fürstentümer im 1. Jt. v. Chr., in: M. Hutter, S. Hutter-Braunsar (ed.), Offizielle Religion, lokale Kulte und individuelle Religion, Alter Orient und Altes Testament 318. 319–346. Munster 2004.
  • Johannes Friedrich, G. Rudolf Meyer, Arthur Ungnad et al.: Die Inschriften vom Tell Halaf. Beiheft 6 zu: Archiv für Orientforschung 1940. reprint: Osnabrück 1967
  • Max Freiherr von Oppenheim: Der Tell Halaf. Eine neue Kultur im ältesten Mesopotamien. F. A. Brockhaus, Leipzig 1931. (de Gruyter, Berlin 1966.)

Coord.: 36° 49′ 26″ N, 40° 2′ 24″ E / 36.82389°N,40.04000°E / 36.82389; 40.04000