Teloni
El teloni o teloneu era un impost que gravava el transport de mercaderies. S'esmenta en nombrosos documents de l'època carolíngia. A Catalunya durant la Baixa edat mitjana rebia molt sovint el nom de lleuda.[1]
Història
[modifica]Antiguitat
[modifica]A l'antiga Grècia, el terme s'utilitzava per a indicar genèricament un impost; el terme, de fet, deriva del grec "teloneum", que es referia als recaptadors d'impostos.[2]
A l'Imperi Romà, indicava un peatge col·locat al llarg de ponts, carreteres o en ports.[3] Més generalment, aquest era el nom que es donava als imposts indirectes sobre béns i béns de consum, la distribució dels quals era establida pels procònsols any rere any.
Edat Mitjana
[modifica]Al Regne Franc, aquesta sort d'impost encara garantia grans beneficis i era recaptat per funcionaris especials anomenats "teloneaorii". Segons Henri Pirenne, la seva importància testimonia la persistència del comerç a Europa Antiguitat tardana, el declivi de la qual tan sols començaria amb l'expansió islàmica al segle VII.[4]
A l'Edat mitjana, les telonea eren drets comercials, com el delme i el portorium, que es pagaven en passar els ports alpins, o el ripatico que es cobraven als ports per l'arribada de mercaderies.[2] A partir de l'era carolíngia, les telonea, juntament amb els drets de mercat, van ser atorgades per l'autoritat reial als ciutadans bisbes; aquests drets comercials garantien als bisbes, i per tant a les ciutats, uns entrades de diner públic substancials.[5]
Bibliografia
[modifica]- Alessandro Barbero i Chiara Frugoni, Dizionario del medioevo, Roma, Bari, Laterza, 2008, ISBN 978-88-420-6374-2.
- Giovanni Tabacco, Alto Medioevo, in Giovanni Tabacco i Grado Giovanni Merlo, Medioevo V-XV secolo, col·lecció La civiltà europea nella storia mondiale, Bolonya, Il Mulino, 1981, ISBN no existent, SBN RAV0050773.
- Henri Pirenne, Le città del Medioevo, Bari, Laterza, 1974, ISBN n existent, SBN IEI0709894.