Tema de Usuari Discussió:Paucabot

Salta a la navegació Salta a la cerca
90.174.4.75 (discussiócontribucions)

El topònim "Es Migjorn Gran", amb article literari ("El Migjorn Gran") no és ben bé un error, però sembla ser que no és l'oficial. D'aquesta manera, m'agradaria que es tingués en compte açò:

DECRET 36/1988, DE 14 D’ABRIL, PEL QUAL ES PUBLIQUEN EN EL BOCAIB LES FORMES OFICIALS DELS TOPÒNIMS DE LES ILLES BALEARS

Un cop la Universitat de les Illes ens ha facilitat l’assessorament en matèria de toponímia, consideram d’interès recollir ací les observacions que sobre els articles dels topònims balears ens ha proporcionat: 1. Pel que fa a l’article, recomanam que el nom oficial dels nuclis de població a altres topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, per les següents raons: a) L’adhesió popular a aquestes formes que, en el moment actual, faria difíciluna acceptació majoritària d’una altra solució. Tanmateix, convé recordar que el valor d’aquest argument pot canviar en el futur d’acord amb els canvis de criteri que es poden produir al si de la col·lectivitat balear. b) La tradició d’ús de l’article salat, almenys des del segle XIX, i, en alguns casos, fins i tot d’abans, sobretot en posició medial (Santa Maria des Camí, etc.), així com la utilització més o menys sistemàtica que se n’ha fet a les Illes Balears, especialment per part d’escriptors filòlegs com Mn. Alcover, F. de B. Moll, etc. i així mateix la publicació de diversos reculls de toponímia balear o de lexicografia dialectal, han condicionat en gran part la utilització majoritària d’aquest article fins i tot en textos formals. D’altra banda, institucions com l’Institut Cartogràfic de Catalunya o el mateix Institut d’Estudis Catalans, i certes obres fonamentals de caire enciclopèdic o lexicogràfic com la Gran Enciclopèdia Catalana utilitzen l’article salat en els topònims quan es tracta de formes en la parla ordinària. c) El manteniment de l’article anomenat salat en els casos que aquest és l’usat en la llengua parlada permet de mantenir les distincions entre formes com s’Horta (Felanitx) i l’Horta (Sóller). d) Vist el grau d’empobriment en què ha decaigut la llengua parlada actual, sobretot entre les darreres generacions, l’ús de les variants genuïnes del parlar tradicional, especialment en els topònims descontextualitzats (els que apareixen en indicadors de vials sense cap més afegitó, en els mapes en general, en els llistats toponímics, tant en sentit horitzontal, separats amb comes, com, en sentit vertical, en forma de columna de noms) és un recurs important per a ajudar a mantenir-les vives, tant si duen article salat com si duen article estàndard. e) La facilitat amb què hom pot passar d’una llista en què els topònims figurin amb article salat o estàndard, segons l’ús, a una llista totalment amb article estàndard i la dificultat del pas invers si hom no coneix perfectament les formes vives locals. f) L’article salat s’ha mantingut en la llengua codificada moderna a l’altra regió on aquest és viu (la Costa Brava). Contràriament, no s’hi ha mantingut la forma “lo” on aquesta és viva ja que es tracta d’una variant del mateix morfema: no hi ha casos d’oposició lo/el en la llengua viva local i després de vocal la forma “lo” no apareix mai.

Resposta a «Article literari»