Vés al contingut

Tema dels Buccel·laris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTema dels Buccel·laris
Imatge
Mapa d'Anatòlia cap al 750 amb el tema dels Buccel·laris a la part superior

Localització
Map
 40° 47′ N, 32° 43′ E / 40.79°N,32.72°E / 40.79; 32.72

El tema dels Buccel·laris (grec medieval: θέμα Βουκελλαρίων, Thema Vukel·laríon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del segle viii i la seva conquesta pels seljúcides a finals del segle xi. El seu nom deriva dels buccel·laris,[nota 1] una unitat de cavalleria d'elit d'orígens gòtics o romans. En el moment de la seva creació, abastava la majoria de l'antiga regió de Paflagònia i parts de Galàcia i Frígia.[1] Tanmateix, en segles posteriors perdé part del seu territori, primer quan la meitat nord-oriental del tema en fou separada i possiblement fusionada amb part del tema dels Armeníacs per formar el nou tema de Paflagònia, i després quan l'emperador Lleó VI el Filòsof (r. 886–912) separà un tros del sud i sud-est del seu territori per crear els nous temes de Capadòcia i Carsiànon.

Notes[modifica]

  1. En llatí, Bucellarii, que significa 'menjagaletes'.

Referències[modifica]

  1. Kajdan, 1991, p. 316.

Bibliografia[modifica]