Temistocle Solera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTemistocle Solera
Temistocle Solera.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de desembre de 1815
Ferrara
Mort 21 d'abril de 1878 (62 anys)
Milà
Sepultura Museo Identitario
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Òpera
Modifica dades a Wikidata

Temistocle Solera (Ferrara, 25 de desembre de 1815 - Milà, 21 d'abril de 1878) va ser un poeta i llibretista italià. També es va dedicar a la composició d'òperes i sembla que va tenir alguna experiència en la direcció d'orquestra.

Va sobreeixir molt jove com a poeta i escriptor de novel·les, després d'haver realitzat estudis literaris i musicals. Va pertànyer al moviment neogüelf.

Entre 1840 i 1845 va compondre quatre òperes sobre llibret propi, sense obtenir èxit.

Va aconseguir la fama gràcies a la seua fructífera col·laboració amb Giuseppe Verdi, per al qual va escriure els llibrets d'Oberto, Conte di San Bonifacio (1839), Nabucco (1842), Giovanna d'Arco (1845) i Attila (1840).

L'any 1845 es va traslladar a Espanya, treballant en diverses ciutats en el món teatral i component l'òpera La hermana de Pelayo, i un poema històric titulat La toma de Loiò. També va escriure un llibret per a Emilio Arrieta, aleshores director del Conservatori de Madrid.

En els darrers anys de la seua vida va tornar a Itàlia, implicant-se en la vida política, actuant d'enllaç entre Napoleó III i Cavour.

Va morir el dia de Pasqua de 1878, en soledat, i el funeral va tenir lloc l'endemà al Cementeri Monumental de Milà.

Òperes[modifica | modifica el codi]

Llibrets[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temistocle Solera Modifica l'enllaç a Wikidata