Temistocle Solera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTemistocle Solera
Temistocle Solera.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1815 Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1878 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0813004 Musicbrainz: 9981e8d2-c0ed-4d71-864b-39c1ea7e3b9e Discogs: 1121946 IMSLP: Category:Solera,_Temistocle Modifica el valor a Wikidata

Temistocle Solera (Ferrara, 25 de desembre de 1815 - Milà, 21 d'abril de 1878) va ser un poeta i llibretista italià. També es va dedicar a la composició d'òperes i sembla que va tenir alguna experiència en la direcció d'orquestra.

Va sobreeixir molt jove com a poeta i escriptor de novel·les, després d'haver realitzat estudis literaris i musicals. Va pertànyer al moviment neogüelf.

Es va casar amb la soprano italiana Teresa Rusmini amb la qual va formar una companyia d'òpera que va actuar a Itàlia i Espanya.[1] Entre 1840 i 1845 va compondre quatre òperes sobre llibret propi, sense obtenir èxit.

Va aconseguir la fama gràcies a la seua fructífera col·laboració amb Giuseppe Verdi, per al qual va escriure els llibrets d'Oberto, Conte di San Bonifacio (1839), Nabucco (1842), I Lombardi alla prima crociata (1843), Giovanna d'Arco (1845) i Attila (1846).

L'any 1845 es va traslladar a Espanya, treballant en diverses ciutats en el món teatral i component l'òpera La hermana de Pelayo, i un poema històric titulat La toma de Loiò. També va escriure un llibret per a Emilio Arrieta, aleshores director del Conservatori de Madrid.

En els darrers anys de la seua vida va tornar a Itàlia, implicant-se en la vida política, actuant d'enllaç entre Napoleó III i Cavour.

Va morir el dia de Pasqua de 1878, en soledat, i el funeral va tenir lloc l'endemà al Cementeri Monumental de Milà.

Òperes[modifica]

Llibrets[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temistocle Solera

Referències[modifica]

  1. Subirà, Josep. Variadas versiones de libretos operísticos (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1973, p. 101. ISBN 84-00-03807-X.