Temple d'Antoní i Faustina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Temple d'Antoní i Faustina
Temple of Antoninus and Faustina 3D.jpg
Nom en la llengua original (it) Tempio di Antonino e Faustina
Dades
Tipus temple i edifici desaparegut
Data de creació o fundació segle XI (Gregorià)
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
PlaçaFòrum Romà
Localització Fòrum Romà
41° 53′ 32″ N, 12° 29′ 12″ E / 41.892138888889°N,12.486688888889°E / 41.892138888889; 12.486688888889Coord.: 41° 53′ 32″ N, 12° 29′ 12″ E / 41.892138888889°N,12.486688888889°E / 41.892138888889; 12.486688888889
Modifica les dades a Wikidata
Temple d'Antoní i Faustina

El temple d'Antoní i Faustina és l'edifici millor conservat del Fòrum Romà. S'obre a la Via Sacra, a l'est de la basílica Emília i el temple del Diví Ròmul, enfront de la Règia. Consta d'un naos construït en blocs de tova volcànica, en origen revestida de marbre viat, un pronaos de sis columnes d'ordre corinti al front i d'altres dues en cada línia lateral, d'una alçada d'uns 17 metres. El fris presenta una decoració de grifons enfrontats i motius vegetals.[1]

Descripció[modifica]

Aquest temple, encara que de petites dimensions, és d'un gran interès per la seva conservació, simplicitat, severitat i puresa del seu estil. La seva construcció és d'una perfecció que es troba rara vegada en els monuments d'aquesta època. L'estil és corinti pròstil i hexàstil. Les columnes, d'una bella proporció, presenten els capitells tallats en marbre blanc, així com les bases que uneixen senzillesa i bellesa. L'entaulament és un dels més senzills de l'ordre corinti i no porta permòdols. El fris, executat d'una manera admirable, està compost de grifons, canelobres i d'altres variades decoracions. Aquest temple és un dels tipus més bells d'arquitectura coríntia. Descansa sobre un estilobat, disposició que es troba en els temples primitius i que va ser en general adoptada des del temps de Domicià. [2]

La seva construcció va ser ordenada per Antoní Pius a la mort de la seva esposa Faustina la Major l'any 141. L'emperador sovint deia que hauria preferit viure amb ella al desert que sense ella al palau. Pocs anys més tard, el 161, mor l'emperador i el Senat, en divinitzar-lo, consagra el temple a la parella imperial. Durant el segle XI es va transformar en l'església de San Lorenzo in Miranda.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Platner; Ashby, 1929, p. 14-15.
  2. Enciclopedia moderna: diccionario universal. Tomo III. Francisco de P. Mellado. 1851 (castellà)
  3. Platner; Ashby, 1929, p. 14.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple d'Antoní i Faustina Modifica l'enllaç a Wikidata