Temple d'Apol·lo (Cirene)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple, lloc de culte i temple grec  | |||
| Part de | Cirene, Sanctuary of Apollo (Cyrene) (en)  , antiguitat clàssica, Imperi Romà i Imperi Romà d'Occident | |||
| Construcció | segle VI aC | |||
| Cronologia | ||||
| 365 | terratrèmol | |||
| Dedicat a | Apol·lo | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Al Jabal al Akhdar (Líbia) i Shahhat (Líbia) (en) | |||
| Lloc | Cirene | |||
| ||||
El Temple d'Apol·lo fou un antic temple grec a Cirene, a l'actual Líbia. Les ruïnes en formen part del jaciment arqueològic de Cirene, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.[1][2][3]
Història
[modifica]Es va construir en l'època arcaica, al voltant del 550 abans de la nostra era. Apol·lo era la deïtat principal de Cirene, i estava vinculat a través de l'Oracle de Delfos a la història fundacional de la ciutat.[2][4] El santuari estava associat a la festa anual espartana de les Carnees.[5]
En la primera fase, el temple consistia en un simple mègaron sense columnes en peristil. El peristil s'hi afegí en la segona meitat del 500 ae. El temple fou reconstruït en el període clàssic, en el 300 ae. L'incendiaren en la Guerra de Kitus, la segona revolta jueva del període romà, cap al 115-117. Després va ser reconstruït de nou.[6][2][7] El temple es va destruir en el terratrèmol de Creta de l'any 365.[8]
Les ruïnes del temple foren restaurades per arqueòlegs italians entre el 1957 i el 1974.[3]
Edificis i troballes
[modifica]Temple
[modifica]Era al bell mig del Santuari d'Apol·lo, més ampli, que es trobava a la part occidental de la vall entre els dos pujols de la ciutat, al nord de l'acròpoli, a uns 80 metres de fondària. A la zona del santuari s'accedia per l'anomenada Via de la Vall des dels districtes centrals de Cirene.[9][10]
.jpg)
El temple era d'estil dòric. El seu estilòbata feia uns 35,8 × 18,4 m, i el temple en si, uns 34,25 × 16,9 m. Tenia sis columnes (hexàstil) als costats curts i 11 als costats llargs, amb una alçada d'uns 7,9 m. Les columnes no tenien estries ni línies verticals. A dins, hi havia un gran naos, però no pas un pronaos ni un opistòdom; aquest hi fou substituït per un àditon que servia de tresoreria. El sostre de l'àditon estava sostingut per quatre columnes.[11][3][2]
A l'interior del temple hi havia una estàtua de culte d'Apol·lo, del segle 100 abans de la nostra era, basada en un model hel·lenístic, d'una altura de 2,29 m. L'estàtua es va trobar durant unes excavacions, trencada en 121 trossos. Fou traslladada al Museu Britànic.[12]
Adossat al temple hi havia un gran altar, d'uns 22 m de longitud, que, segons el costum, se situava a l'est. El van recobri de marbre blanc en el 300 ae.[12][13]
Altres edificis del santuari
[modifica]Al voltant del temple hi havia molts altres petits santuaris i altars.[13][14] Al nord del Temple d'Apol·lo hi havia un temple dedicat a Àrtemis. El seu altar data de l'any 500 ae, i fou reconstruït l'any 300 ae. A la cantonada sud-est del santuari hi havia un estrategèion construït pels militars de Cirene en el segle 300 ae. A prop n'hi havia un propileu construït en el mateix segle, a través del qual entrava al santuari la Calçada de la Vall.[15][14] N'hi havia un altre propileu romà construït en la dècada del 100. Al cantó nord-est del santuari hi havia unes termes del 98, fetes per Trajà, que foren destruïdes en el terratrèmol del 365, i substituïdes cap al 400 per unes termes en el període bizantí.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «Sanctuary of Apollo, Cyrene» (en anglés). Classics and Ancient History. University of Warwick [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cyrene, Apollo, early 5th century BC» (en anglés). Greek Doric Temples [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cyrene Temple of Apollo» (en anglés). The Megalithic Portal. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ ; MacDonald, William L.; McAllister, (ed.), Marian Holland; Stillwell «CYRENE (Shahat) Libya» (en anglés). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Sanctuary of Apollo, Cyrene» (en anglés). Classics and Ancient History. University of Warwick [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Sanctuary of Apollo, Cyrene» (en anglés). Classics and Ancient History. University of Warwick [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ ; MacDonald, William L.; McAllister, (ed.), Marian Holland; Stillwell «CYRENE (Shahat) Libya» (en anglés). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Tomlinson, Richard A. From Mycenae to Constantinople: The Evolution of the Ancient City (en anglés). Routledge, 2002, p. 136. ISBN 9781134928941.
- ↑ ; MacDonald, William L.; McAllister, (ed.), Marian Holland; Stillwell «CYRENE (Shahat) Libya» (en anglés). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Dobias-Lalou, Catherine «Archaeological Maps» (en anglés). Inscriptions of Greek Cyrenaica in collaboration with Alice Bencivenni, Hugues Berthelot, with help from Simona Antolini, Silvia Maria Marengo, and Emilio Rosamilia; Dobias-Lalou, Catherine. Greek Verse Inscriptions of Cyrenaica in collaboration with Alice Bencivenni, with help from Joyce M. Reynolds and Charlotte Roueché.. Alma Mater Studiorum Università di Bologna [Bologna: CRR-MM], 2017} [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Sanctuary of Apollo, Cyrene» (en anglés). Classics and Ancient History. University of Warwick [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 12,0 12,1 «Sanctuary of Apollo, Cyrene» (en anglès). Classics and Ancient History. University of Warwick [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 ; MacDonald, William L.; McAllister, (ed.), Marian Holland; Stillwell «CYRENE (Shahat) Libya» (en anglès). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press [Princeton, N. J.], 1976 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Dobias-Lalou, Catherine «Archaeological Maps» (en anglès). Inscriptions of Greek Cyrenaica in collaboration with Alice Bencivenni, Hugues Berthelot, with help from Simona Antolini, Silvia Maria Marengo, and Emilio Rosamilia; Dobias-Lalou, Catherine. Greek Verse Inscriptions of Cyrenaica in collaboration with Alice Bencivenni, with help from Joyce M. Reynolds and Charlotte Roueché.. Alma Mater Studiorum Università di Bologna [Bologna: CRR-MM], 2017} [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ ; Nielsen; Hansen «1028. Kyrene». A: An Investigation Conducted by The Copenhagen Polis Centre for the Danish National Research Foundation (en anglés). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-814099-1.