Temple d'August de Barcelona
 | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i monument  | ||||||||||||||||||||||||||
| Construcció | Segle I | ||||||||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i El Gòtic (Barcelonès) | ||||||||||||||||||||||||||
| Localització | C. del Paradís, 10. Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||||||||||
| Data | 27/12/1924 | ||||||||||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 17-MH BIC: RI-51-0000305 IPAC: 21 | ||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Propietat de | Centre Excursionista de Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
El temple d'August de Barcelona fou un temple romà dedicat al culte imperial a August, bastit a Bàrcino, colònia fundada amb el permís d'August, que seria amb el pas del temps la ciutat de Barcelona. Fou la part central del fòrum al cim del mont Tàber. Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del segle xix se'n van trobar tres columnes[1] en les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Una quarta es trobava exposada a la plaça del Rei de la ciutat comtal i fou incorporada al conjunt que es pot visitar. És probable que s'iniciés la construcció del temple en època de Tiberi, que fou qui instituí el culte a August.
Actualment és un espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona.[2]
Descripció[modifica]
La casa del número 10 del carrer del Paradís, seu del Centre Excursionista de Catalunya, és un edifici d'època gòtica. Al seu interior es conserven quatre columnes corínties de l'únic temple conegut de la Barcino romana. Aquest temple, suposadament dedicat a August, s'erigia al punt més alt de la ciutat romana, en el que els documents medievals anomenen "Mons Taber" (el lloc més alt del qual es assenyalat per una roda de molí col·locada al paviment del carrer del Paradís, davant de la porta de l'edifici), i en un dels costats del fòrum, que podria correspondre aproximadament a l'actual plaça de Sant Jaume.[3]
El conjunt és avui format per quatre columnes estriades, amb capitells corintis, de factura tosca, i entaulament. Les columnes formarien part d'un temple hexàstil i perípter, és a dir, que estava rodejat de columnes i en tenia sis a la part frontal.[3]
L'any 1850 en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria es malmeteren dues columnes, amb els fragments restants se'n va refer una destinada al museu lapidari però per problemes d'espai es deixà a la plaça del Rei, a la intempèrie, fins que es reintegrà amb les altres tres columnes conservades al seu lloc original.[3]
Història[modifica]
L'existència d'aquestes columnes és documentada des del segle xiv i, amb més certesa, d'ençà el segle xv. Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades, des de les que consideraven que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'Hèrcules o d'Ataülf, fins a les que les feien part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat. Segons altres opinions, les columnes pertanyien a un temple que la tradició considerava dedicat a Hèrcules. Els estudis i excavacions realitzats el segle xviii per l'arquitecte Antoni Celles i Azcona el portaren a la conclusió que era un temple hexàstil (és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal) i perípter (amb columnes a l'entorn de la cel·la), de 17,5 m per 44 m, i que atribuí erròniament als cartaginesos. Puig i Cadafalch i Agustí Duran i Sanpere el van situar en els darrers temps de la República romana, o més versemblantment, en els primers anys de l'Imperi Romà. Atès que la Barcino romana neix, segons que es pot assegurar a partir de diverses troballes arqueològiques, en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data. L'estudi estilístic de les columnes i la situació del temple, que possiblement fa part de la primera ordenació urbana de la ciutat, fan pensar que la seva cronologia s'ha de situar a inicis del segle i dC. S'ha suposat que estigué dedicat a August, com succeí en altres ciutats romanes fundades en la mateixa època.[4]
Segons relata Josep Puig i Cadafalch, l'arquitecte Antoni Celles hauria redactat una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple efectuats en diverses excavacions el 1830, pagades per la Junta de Comerç de Barcelona. Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada pel mateix Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus perípter i hexàstil, amb onze columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al posticum. El conjunt estaria alçat en un pòdium d'un terç de l'alçada de les columnes. [5]
Se sap que el segle passat se'n conservaven més columnes. El 1850, en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria, se'n malmeteren dues, amb els fragments de les quals se'n va refer una, destinada al museu lapidari instal·lat a la capella de Santa Àgata, però que per les seves dimensions massa grans, va caldre deixar a la intempèrie, a la plaça del Rei. L'any 1906, tot l'edifici del carrer del Paradís, 10 fou restaurat per l'arquitecte Domènech i Montaner. El 1929, es trobà alguns fragments de cornisa a la casa dels Canonges. El 1956, la columna de la plaça del Rei fou instal·lada amb les altres, conservades in situ al lloc on es troba actualment.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Columnes del temple romà». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 2 desembre 2010].
- ↑ «MUHBA Temple d'August | MUHBA». [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Temple d'August de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Temple Romà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ Puig i Cadafalch, J.; de Falguera, A.; Goday, J. L'arquitectura romana a Catalunya. 2a edició. Institut d'Estudis Catalans. Institut històrico-arqueològic, 1934, pàgs. 95-99.
Bibliografia[modifica]
- Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau. Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1947.
- Bassegoda i Nonell, Joan. El Templo romano de Barcelona (en castellà). Barcelona: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1974. ISBN 978-8460063346.
- Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987.
- Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam, 1973. ISBN 9788430781874.
- Domingo, Javier Á.; Garrido, Ana; Ricardo, Mar. «Talleres y modelos decorativos en la arquitectura pública del noreste de la Tarraconense en torno al cambio de era: el caso de Barcino, Tarraco y Auso». A: Roma y las provincias: modelo y difusión (en castellà). Roma: L'Erma, 2011. ISBN 978-88-8265-602-7.
- Granados, J.O., Josep Oriol. El templo romano de Barcelona (en català i castellà). Barcelona: juntament de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona: Imatge i Producció Editorial, 2007. ISBN 9788498500691.
- Granados, Josep Oriol. «La Colònia Barcino. Origen i estructura d'una colònia augustea». A: Historia urbana del Pla de Barcelona : actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, 1989-1990.
- Granados, Josep Oriol [et al.]. Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Història, 1986.
- Granados, Josep Oriol; Rodà, Isabel. «Barcelona a la baixa romanita». A: III Congrés d'història de Barcelona: la ciutat i el seu territori, dos mil anys d'història: Barcelona, 20, 21 i 22 d'octubre de 1993: ponències i comunicacions, 1993.
- Orengo Romeu, Héctor A.; Cortés Vicente, Ada «El templo de Augusto de "Barcino". Nuevas perspectivas de estudio». Empúries, núm. 56, 2009-2011, p. 183-197. ISSN: 0213-9278.
- Pallarès, Francesca «La topografia i els orígens de la Barcelona romana». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XVI, 1975, p. 5-48.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 849656326X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple d'August de Barcelona |
- «Temple d'August de Barcelona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Temple d'August de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- MUHBA, temple d'August.
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Columnes del Temple d'August
- The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino. Article a l'Oxford Journal of Archaeology (2014)