Temple d'August de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple d'August
Columnas Templo de Augusto Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus jaciment arqueològic
Construït Segle I
Ubicació
Catalunya
C. del Paradís, 10. Barcelona 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.383361°N,2.177169°E / 41.383361; 2.177169
Temple d'August de Barcelona situat respecte Barcelona
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 27/12/1924
Identificador BCIN: 17-MH
BIC: RI-51-0000305
IPAC: 21
Activitat
Propietari Centre Excursionista de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

El temple d'August de Barcelona fou un temple romà dedicat al culte imperial a August, bastit a Bàrcino, colònia fundada amb el permís d'August, que seria amb el pas del temps la ciutat de Barcelona. Fou la part central del fòrum al cim del mont Tàber. Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del segle xix se'n van trobar tres columnes[1] en les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Una quarta es trobava exposada a la plaça del Rei de la ciutat comtal i fou incorporada al conjunt que es pot visitar. És probable que s'iniciés la construcció del temple en època de Tiberi, que fou qui instituí el culte a August.

Segons relata Josep Puig i Cadafalch, l'arquitecte Antoni Celles hauria redactat una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple efectuats en diverses excavacions el 1830, pagades per la Junta de Comerç de Barcelona. Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada pel mateix Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus perípter i hexàstil, amb onze columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al posticum. El conjunt estaria alçat en un pòdium d'un terç de l'alçada de les columnes. [2]

Història[modifica | modifica el codi]

Detall d'una de les columnes

L'existència d'aquestes columnes és documentada des del segle xiv i, amb més certesa, d'ençà el segle XV. Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades, des de les que consideraven que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'Hèrcules o d'Ataülf, fins a les que les feien part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat. Segons altres opinions, les columnes pertanyien a un temple que la tradició considerava dedicat a Hèrcules. Els estudis i excavacions realitzats el segle xviii per l'arquitecte Antoni Celles i Azcona el portaren a la conclusió que era un temple hexàstil (és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal) i perípter (amb columnes a l'entorn de la cel·la), de 17,5 m per 44 m, i que atribuí erròniament als cartaginesos. Puig i Cadafalch i Agustí Duran i Sanpere el van situar en els darrers temps de la República romana, o més versemblantment, en els primers anys de l'Imperi romà. Atès que la Barcino romana neix, segons que es pot assegurar a partir de diverses troballes arqueològiques, en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data. L'estudi estilístic de les columnes i la situació del temple, que possiblement fa part de la primera ordenació urbana de la ciutat, fan pensar que la seva cronologia s'ha de situar a inicis del segle i dC. S'ha suposat que estigué dedicat a August, com succeí en altres ciutats romanes fundades en la mateixa època.[3]

Se sap que el segle passat se'n conservaven més columnes. El 1850, en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria, se'n malmeteren dues, amb els fragments de les quals se'n va refer una, destinada al museu lapidari instal·lat a la capella de Santa Àgata, però que per les seves dimensions massa grans, va caldre deixar a la intempèrie, a la plaça del Rei. L'any 1906, tot l'edifici del carrer del Paradís, 10 fou restaurat per l'arquitecte Domènech i Montaner. El 1929, es trobà alguns fragments de cornisa a la casa dels Canonges. El 1956, la columna de la plaça del Rei fou instal·lada amb les altres, conservades in situ al lloc on es troba actualment.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Columnes del temple romà». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 2 desembre 2010].
  2. Puig i Cadafalch, J.; de Falguera, A.; Goday, J. L'arquitectura romana a Catalunya. 2a ed.. Institut d'Estudis Catalans. Institut històrico-arqueològic, 1934, pàgs. 95-99. 
  3. 3,0 3,1 «Temple Romà». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple d'August de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Jordi PEÑARROJA: Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]