Temple de Zeus Olímpic
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple grec, jaciment arqueològic i temple  | |||
| Part de | Olímpia | |||
| Arquitecte | Libó | |||
| Construcció | segle IV aC | |||
| Dedicat a | Zeus | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura de l'antiga Grècia | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | municipi d'Archaía Olympía (Grècia) | |||
| Localització | Olímpia | |||
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.[1] El temple s'aixecà sobre el santuari més famós de Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhel·lèniques locals i potser s'havia establert cap a finals del període micènic.
Història[modifica]
L'Altis, annex amb el seu bosc sagrat, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels s. X i IX aC, quan el culte a Zeus es va unir al ja establert a Hera.[2][3]
El temple albergava l'estàtua de Zeus, que fou una de les set meravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 m d'alt i havia estat esculpida per Fídies.
Construcció[modifica]
L'edifici, el construí l'arquitecte Libó, amb frisos tallats amb mètopes, tríglifs i frontons plens d'escultures en estil sever, les quals ara s'atribueixen al mestre d'Olímpia i la seua escola.
L'estructura principal era de pedra calcària local, que no era vistosa, i de qualitat molt pobra, per la qual cosa era coberta d'una capa prima d'estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va utilitzar per a construir el Partenó d'Atenes.
El tema que unifica la iconografia del temple és la dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.[4]
Decoració[modifica]
L'abundant decoració escultòrica del temple es remunta al 460 aC, i és un dels exemples més exquisits de l'anomenat ritme estricte de l'escultura clàssica primerenca.
Frontó oriental[modifica]
El frontó de l'est, atribuït erròniament a Peoni per Pausànies a finals del s. II aC,[5] mostrava la mítica cursa de carruatges entre Pèlops i Enòmau, amb Zeus deturat al centre i flanquejat per herois i heroïnes, també dempeus, i tots dos grups de carruatges, a més de figures recolzades a les cantonades.[6] Hipodamia i la seua criada se situen a l'esquerra de Zeus (al nord) i Pèlops a la dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures; així i tot, els erudits discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades, així com les seues identitats específiques.
Frontó occidental[modifica]
El frontó occidental mostrava la Centauromàquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítous entre làpites i centaures, els quals havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat. Apol·lo[7] se'n trobava al centre, flanquejat per Pirítous i Teseu.[8] Els làpites hi representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centaures simbolitzaven la natura primitiva dels éssers ctònics; el fris també recordava als grecs del s. V aC la seua victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel·lènic.
Les mètopes[modifica]
El pòrtic i l'opistòdom, el fals pòrtic posterior que servia per a equilibrar-ne el disseny, es construïren amb sis mètopes en cada extrem, gravades amb els dotze treballs d'Hèracles, en què l'heroi derrota una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.[9]
Desastres i restauració[modifica]
Havent saquejat Corint al 146 aC, el general romà Luci Mummi consagrà vint-i-un escuts banyats en or perquè en penjaren a les columnes. Els terratrèmols ocorreguts el 522 i 551 van devastar el santuari i soterraren part del temple.[10]
L'indret de l'antic santuari, oblidat durant molt de temps per ensulsiades i inundacions, fou identificat al 1766. El 1829 un grup francès n'excavà una part i espolià alguns fragments dels frontons per al Museu del Louvre. Les excavacions sistemàtiques hi començaren el 1875, i encara hi continuen.
L'estàtua de Zeus[modifica]
El temple de Zeus contenia la famosa estàtua de Zeus, que era una de les set meravelles del món antic. L'estàtua d'or i ivori feia 13 metres (43 peus) i fou creada per Fídies al seu obrador d'Olímpia. Zeus duu al cap una corona de branques d'olivera, a la mà dreta una Niké, la dea de la victòria, també feta d'ivori i or; i a la mà esquerra, un ceptre fet de molts tipus de metalls, amb una àliga a la part superior. Les sandàlies eren d'or, com la túnica. Les robes foren tallades amb formes d'animals i lliris. El tron estava decorat amb or, pedres precioses, banús i ivori. Era l'obra artística més cèlebre de Grècia.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Columna dòrica del temple de Zeus d'Olímpia -
Representació d'Apol·lo al frontó occidental del temple de Zeus d'Olímpia -
Hèrcules i el Brau de Creta en mètopes del temple de Zeus d'Olímpia -
Escultures del frontó est del temple de Zeus a Olímpia -
-
Reproducció de l'estàtua de Zeus al Museu de l'Hermitage a Sant Petersburg
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat de Stanford.
- ↑ Ministeri de Cultura Hel·lènic: El jaciment del santuari d'Olímpia, inclòs el temple de Zeus Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
- ↑
Precedint el temple de Zeus en el témenos d'Olímpia, hi havia les estructures arcaiques del temple d'Hera, el pritaneu, el bouleterió, las tresoreries i el primer estadi Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. - ↑ Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).
- ↑ Marie-Louise Säflund, The East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia: A Reconstruction and Interpretation of Its Composition, estudi de l'arqueologia mediterrània, 27 (Götheborg) 1970. Resum de 58 reconstruccions prèvies; la reconstrucció se n'accepta de manera àmplia, però no universal.
- ↑ La transgressió de la dike per part d'Enòmau se simbolitzava amb els tretze caps dels pretendents vençuts, penjades a les columnes del seu palau. Acabada la cursa final, Zeus destruí el palau amb un llamp. En restà només una columna de fusta dempeus, la qual li fou mostrada a Pausànies.
- ↑ A. F. Stewart i N. D. Tersini, "The gesture of Apollo in the west pediment of the Temple of Zeus at Olympia", American Journal of Archaeology, 86 (1982:287f).
- ↑ Els frontons del temple de Zeus, 470 - 456 ae. en www.sikyon.com.
- ↑ Hurwit, 1987:6.
- ↑ Ministeri de Cultura Hel·lènic Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Zeus Olímpic |
- Temple de Zeus d'Olímpia en www.dearqueología.com.
- Grup d'imatges del traçat de l'edifici i les escultures del temple.