Vés al contingut

Temple de Zeus Olímpic

(S'ha redirigit des de: Temple de Zeus a Olímpia)
Per a altres significats, vegeu «Temple de Zeus Olímpic (Atenes)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple de Zeus Olímpic
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(el) Ναός του Δία στην Ολυμπία Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple grec, jaciment arqueològic i temple Modifica el valor a Wikidata
Part deOlímpia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLibó Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aZeus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativamunicipi d'Archaía Olympía (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOlímpia Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 38′ 16″ N, 21° 37′ 48″ E / 37.63786°N,21.63°E / 37.63786; 21.63
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.[1] El temple s'aixecà sobre el santuari més famós de Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhel·lèniques locals i potser s'havia establert cap a finals del període micènic.

Història

[modifica]
Il·lustració del 1908 de la possible aparença del temple al s. V aC

L'Altis, annex amb el seu bosc sagrat, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels s. X i IX aC, quan el culte a Zeus es va unir al ja establert a Hera.[2][3]

El temple albergava l'estàtua de Zeus, que fou una de les set meravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 m d'alt i havia estat esculpida per Fídies.

Construcció

[modifica]

L'edifici, el construí l'arquitecte Libó, amb frisos tallats amb mètopes, tríglifs i frontons plens d'escultures en estil sever, les quals ara s'atribueixen al mestre d'Olímpia i la seua escola.

L'estructura principal era de pedra calcària local, que no era vistosa, i de qualitat molt pobra, per la qual cosa era coberta d'una capa prima d'estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va utilitzar per a construir el Partenó d'Atenes.

El tema que unifica la iconografia del temple és la dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.[4]

Decoració

[modifica]

L'abundant decoració escultòrica del temple es remunta al 460 aC, i és un dels exemples més exquisits de l'anomenat ritme estricte de l'escultura clàssica primerenca.

Frontó oriental

[modifica]

El frontó de l'est, atribuït erròniament a Peoni per Pausànies a finals del s. II aC,[5] mostrava la mítica cursa de carruatges entre Pèlops i Enòmau, amb Zeus deturat al centre i flanquejat per herois i heroïnes, també dempeus, i tots dos grups de carruatges, a més de figures recolzades a les cantonades.[6] Hipodamia i la seua criada se situen a l'esquerra de Zeus (al nord) i Pèlops a la dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures; així i tot, els erudits discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades, així com les seues identitats específiques.

Frontó occidental

[modifica]

El frontó occidental mostrava la Centauromàquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítous entre làpites i centaures, els quals havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat. Apol·lo[7] se'n trobava al centre, flanquejat per Pirítous i Teseu.[8] Els làpites hi representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centaures simbolitzaven la natura primitiva dels éssers ctònics; el fris també recordava als grecs del s. V aC la seua victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel·lènic.

Les mètopes

[modifica]

El pòrtic i l'opistòdom, el fals pòrtic posterior que servia per a equilibrar-ne el disseny, es construïren amb sis mètopes en cada extrem, gravades amb els dotze treballs d'Hèracles, en què l'heroi derrota una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.[9]

Desastres i restauració

[modifica]

Havent saquejat Corint al 146 aC, el general romà Luci Mummi consagrà vint-i-un escuts banyats en or perquè en penjaren a les columnes. Els terratrèmols ocorreguts el 522 i 551 van devastar el santuari i soterraren part del temple.[10]

L'indret de l'antic santuari, oblidat durant molt de temps per ensulsiades i inundacions, fou identificat al 1766. El 1829 un grup francès n'excavà una part i espolià alguns fragments dels frontons per al Museu del Louvre. Les excavacions sistemàtiques hi començaren el 1875, i encara hi continuen.

L'estàtua de Zeus

[modifica]

El temple de Zeus contenia la famosa estàtua de Zeus, que era una de les set meravelles del món antic. L'estàtua d'or i ivori feia 13 metres (43 peus) i fou creada per Fídies al seu obrador d'Olímpia. Zeus duu al cap una corona de branques d'olivera, a la mà dreta una Niké, la dea de la victòria, també feta d'ivori i or; i a la mà esquerra, un ceptre fet de molts tipus de metalls, amb una àliga a la part superior. Les sandàlies eren d'or, com la túnica. Les robes foren tallades amb formes d'animals i lliris. El tron estava decorat amb or, pedres precioses, banús i ivori. Era l'obra artística més cèlebre de Grècia.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat Stanford.
  2. Ministeri de Cultura Hel·lènic: El jaciment del santuari d'Olímpia, inclòs el temple de Zeus Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
  3. Precedint el temple de Zeus en el témenos d'Olímpia, hi havia les estructures arcaiques del temple d'Hera, el pritaneu, el bouleterió, las tresoreries i el primer estadi Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
  4. Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).
  5. Marie-Louise Säflund, The East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia: A Reconstruction and Interpretation of Its Composition, estudi de l'arqueologia mediterrània, 27 (Götheborg) 1970. Resum de 58 reconstruccions prèvies; la reconstrucció se n'accepta de manera àmplia, però no universal.
  6. La transgressió de la dike per part d'Enòmau se simbolitzava amb els tretze caps dels pretendents vençuts, penjades a les columnes del seu palau. Acabada la cursa final, Zeus destruí el palau amb un llamp. En restà només una columna de fusta dempeus, la qual li fou mostrada a Pausànies.
  7. A. F. Stewart i N. D. Tersini, "The gesture of Apollo in the west pediment of the Temple of Zeus at Olympia", American Journal of Archaeology, 86 (1982:287f).
  8. Els frontons del temple de Zeus, 470 - 456 ae. en www.sikyon.com.
  9. Hurwit, 1987:6.
  10. Ministeri de Cultura Hel·lènic Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]