Vés al contingut

Temple de les Nimfes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple de les Nimfes
Imatge
Dades
TipusTemple, temple romà, jaciment arqueològic i ruïna Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamp de Mart Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ N, 12° 29′ E / 41.9°N,12.48°E / 41.9; 12.48

El Temple de les Nimfes era un temple de l'Antiga Roma dedicat a les nimfes, referit en diverses fonts i generalment identificat amb les restes en el que és ara la via delle Botteghe Oscure.[1][2] Va ser fundat al segle iii aC o a l'inici del segle ii aC. Va patir un incendi a mitjan segle i aC i probablement també l'afectaria l'incendi de tota la ciutat l'any 80.[3] Aquest temple es trobava al Camp de Mart.[4]

Descripció[modifica]

La planta del temple s'ha conservat en un fragment de Forma Urbis severiana, en què és presentada a l'interior del Porticus Minucia, com un temple perípter, amb vuit columnes a la façana (octastil) i dues fileres de sis columnes a cada costat.[5] El temple estava en posició excèntrica en relació amb el pòrtic, que se n'alçaria al voltant en un segon moment.

Les restes de la via delle Botteghe Oscure es van descobrir al 1938 i es feren visibles al costat de la via moderna; dues de les columnes s'alçaren al 1954. Les restes permeten identificar les diferents etapes de l'edifici: el nucli de l'obra cimentada dins el podi que remunta al segle II ae, les bases de les columnes i les motllures del podi actualment visibles han estat datades de mitjan segle I ae i els elements arquitectònics de marbre continuen a l'àrea, incloent-hi un fris arquitrau amb instruments de sacrifici, de l'època de Domicià, testimoni tal vegada d'una restauració després de l'incendi de l'any 80.[6][7]

Segon alguns estudiosos, el temple de la via delle Botteghe Oscure és el Temple des Lars Permarins (normalment considerat el temple de l'àrea sacra de la Plaça Argentina) i el quadripòrtic que el circumdava el porticus Minucia vetus.[8]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Glòria dels Arvales, el 23 d'agost (Attilio Degrassi, Inscriptiones Italiae, XIII 2, Roma 1963, p.501); Marc Tuli Ciceró, Pro Caelio, 78 e Pro Milone, 73, que cita un incendi ocorregut a mitjan segle I ae.
  2. Daniele Manacorda, "Nymphae, aedes", en Lexicon Topographicum Urbis Romae, III, Roma 1996, pàgs. 350-351.
  3. Adam Ziolkowski, The Temples of Mid-Republican Rome and their Historical and Topographical Context (Saggi di storia antica, 4), Erma' di Bretschneider, Rome 1992, pp.120-122.
  4. Cássio Dio Cocceiano, História Romana, 66, 24, 1-2.
  5. Porticus Minucia frumentaria, ampliamento della porticus Minucia vetus, a sua volta generalmente identificata con il portico che circonda i templi dell'area sacra di Largo Argentina: Filippo Coarelli, "Porticus Minucia vetus", in Lexicon topographicum urbis Romae, IV, Roma 1999, pp.137-138; Daniele Manacorda, "Porticus Minucia frumentaria", ibidem, pp.132-137.
  6. Lucy Shoe Meritt, Etruscan and Republican Roman Mouldings (Memoirs of the American Academy in Rome, 28), 1965, pp.177, 183, 198.
  7. Max Wegner, Ornamente kaiserzeitlichen Bauten Roms. Soffitten, Köln-Gratz 1957, p.87, tav.13a.
  8. Fausto Zevi, in Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, 105, 1993, p.678.

Bibliografia[modifica]

  • Daniele Manacorda, s.v. "Nymphae, aedes", in Eva Margareta Steinby (la cura di), Lexicon topographicum urbis Romae, III, Roma 1996, pp. 350-351.