Temple del Diví Juli

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Temple del Diví Juli
Temple of Caesar 3D.jpg
Dades bàsiques
Tipus temple
Ubicació
Estat Itàlia
Regió Laci
Ciutats metropolitanes Ciutat metropolitana de Roma Capital
Ciutat Roma

41° 53′ 31″ N, 12° 29′ 10″ E / 41.89203611°N,12.48609167°E / 41.89203611; 12.48609167
Modifica dades a Wikidata
Restes del temple, al Palatí.

El Temple del Diví Juli o Temple del Cèsar (en llatí: aedes Divi Iulii) és un temple dedicat a Gai Juli Cèsar, divinitzat després de la seva mort. Situat en el Fòrum Romà de Roma.

Cèsar va ser el primer romà que ser deificat després de la seva mort, i en conseqüència, honrat amb un temple, després del llegendari fundador Ròmul, a l'emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d'abril del 753/754 aC.[1][n. 1]

Història[modifica]

Denari d'August amb el temple del Diví Juli

Cèsar va ser assassinat en una audiència del Senat,[2] celebrada a la Cúria al Camp de Mart. El seu cos fou transportat al Fòrum, a prop de la Règia, que va ser la residència oficial del Pontifex Maximus, mantinguda pel dictador. En aquest lloc, a l'extrem oriental de la plaça del Fòrum, es va encendre la pira funerària per a la cremació i el seu funeral. Es va erigir un altar,[3] sobre una columna de marbre antic de color groc amb la inscripció Parenti Patriae («pare de la pàtria»), eliminat immediatament pel cònsol Publi Corneli Dolabel·la.

La construcció del temple va ser decretada pel Senat,[2] per iniciativa dels triumvirs l'any 42 aC, després de la batalla de Filipos en què van ser derrotats les forces dels asesins de Cèsar. Un sacerdot flamen major es va atribuir al culte de Cèsar poc després de l'any 44 aC i Marc Antoni va ser el primer d'ocupar aquest càrrec.

L'edifici va ser construït per August,[4] el fill adoptiu de Cèsar, i dedicat el 18 d'agost l'any 29 aC. Per al treball es va traslladar un altre temple pel camí que vorejava la plaça al costat oriental i va ser eliminada una construcció anterior, de la que solament s'ha vist dades de la seva fundació, en blocs de tuf de Grottaoscura atribuïble a la fi de l'època republicana, d'identificació desconeguda. La cerimònia d'inauguració va tenir lloc tres dies després del triomf que August havia celebrat per la victòria a la Batalla d'Àccium a Egipte de Cleòpatra VII i moltes de les valuoses obres del botí guanyat van ser preservades en el temple.

L'edifici s'ha representat al revers d'algunes monedes dels anys 37-34 aC: per tant, es considera que la seva construcció es va fer en aquells anys, mentre que la inauguració oficial es va endarrerir a causa de la guerra civil entre August i Marc Antoni. Probablement es tracta d'una representació simbòlica d'un edifici encara no realitzat, amb fins de propaganda. El temple va ser representat novament en monedes, a l'època d'Adrià, però sembla que aleshores ja s'havien fet restauracions d'una certa importància.

Les restes de l'edifici van ser descobertes amb motiu de la inauguració del Fòrum general romà el 1872. Altres excavacions es van portar a terme durant els anys 1888 - 1898 - 1899 (Giacomo Boni) i novament el 1950.

Descripció[modifica]

El temple era d'estil hexàstil amb sis columnes al front i dues als costats del pòrtic, que després continuaven amb pilastres a les parets laterals i posteriors de la naos. Vitruvi va escriure que el temple era picnòstil (amb columnes molt pròximes entre si, separades per un petit espai entre el metre i mig de diàmetre del fust), com al Temple de Venus Genetrix i al Fòrum de Cèsar.[5]

El frontó, era adornat amb els rostrum dels vaixells de les naus enemigues de la Batalla d'Àccium, contenia un rebaix circular en el centre de l'altar on s'havia realitzat el funeral de Cèsar. El temple es va situar al sud de l'Arc d'August, i al nord d'un pòrtic que el vinculava amb la Basílica Emília, l'anomenat Arc de Gai i Luci Cèsar.[6]

Decoració arquitectònica[modifica]

Cornisa amb mènsules d'ordre corinti del temple.

Al passat es creia que el temple era d'ordre jònic -és a dir, les columnes jòniques del front i les pilastres corinties a les parets de la naos–, i més tard es va demostrar que tot el temple va ser d'ordre corinti, fet de marbre de Carrara: queden algunes restes de fragments d'un fris amb volutes d'acant, amb figures femenines i personatges alats –potser Victòries–, cornises amb mènsules i fragments de capitells d'ordre corinti.[7]

La qualitat de construcció de la decoració és més aviat discontínua, potser els artesans millors van ser confiats per a la realització de la part de la façana i als amb menys experiència els laterals i part de darrere.

La decoració de marbre del temple és de gust eclèctic amb trets arcaics i hel·lenístics, que representa un dels primers exemples de l'aplicació de l'arquitectura monumental de Corint, posteriorment desenvolupat en diferents edificis d'August fins a la formulació completa del Fòrum d'August.

Interior de la naos[modifica]

El naos o la cel·la albergava l'estàtua de culte del deificat Juli Cèsa], amb un estel al front. En ocasió de la mort de Cèsar va ser, de fet, vist un cometa (sidus Iulium), l'aparició del qual havia estat considerat com un signe de la seva divinitat.

Dins de la naos es van col·locar diverses obres d'art: un quadre del famós pintor grec Apel·les de Colofó, que representa l'Aphrodite Anadyomene, amb referència al mítics avantpassats dels Gens Júlia.[8] La pintura fou substituïda a l'època de Neró perquè estava feta malbé.

Rostra[modifica]

El temple estava precedit per una plataforma utilitzada pels oradors (rostra aedis divi Iulii), a la que s'accedia per dues plataformes laterals. Com en la més antiga Rostra situada en el costat oposat de la plaça, havia estat també decorada amb els rostrum dels vaixells capturats durant la Batalla d'Àccium. Aquí es va pronunciar l'oració fúnebre d'Octavia, germana d'August, que va morir l'any 11 aC i la d'August l'any 14. La ubicació d'aquesta rostra està encara debatuda pels acadèmics: en particular, no se sap si formava un sol cos amb el podi del temple o que estava separada d'ell.

Notes[modifica]

  1. El temple del deificat Ròmul que està situat a la vora del d'Antoní i Faustina, tanmateix no està dedicat al fundador de Roma, sinó al fill de Maxenci el cònsol Ròmol després de la seva mort de molt jove.

Referències[modifica]

  1. Gabucci, 2005, p. 10-11.
  2. 2,0 2,1 Cassi Dió, 47,18,4.
  3. Apià, De bello civile, 1,4, 2,148, 3,2.
  4. Res Gestae divi Augusti, 19.1.
  5. Vitruvi, De Architectura, 3,3,2.
  6. Bianchi Bandinelli; Torelli, 1976, fitxa 58.
  7. Montagna Pasquinucci, 1973, p. 272 i ss.
  8. Plini el Vell, Naturalis Historia, 35,91.

Bibliografia[modifica]

  • Gabucci, Ada. «Rómulo y Remo». A: Grandes Civilizaciones. Roma (en castellà). Milà: Mondadori Electa, 2005. ISBN 9788481563863. 
  • Bianchi Bandinelli, Ranuccio; Torelli, Mario. Utet. L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma (en italià), 1976. 
  • Montagna Pasquinucci, M. La decorazione architettonica del Tempio del Divo Giulio nel Foro Romano (en italià). Monumenti Antichi. Accademia Nazionale dei Lincei, 4, 1973. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple del Diví Juli Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 53′ 31″ N, 12° 29′ 10″ E / 41.891943°N,12.486246°E / 41.891943; 12.486246