Temporada 2000-01 del València CF

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula temporada club esportiuValència CF
Temporada 2000–01
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
EquipValència CF Modifica el valor a Wikidata
Períodetemporada 2000-2001 Modifica el valor a Wikidata
Organigrama
Mànager generalHéctor Cúper
EntrenadorHéctor Raúl Cúper Modifica el valor a Wikidata
Competició
La Liga
Champions LeagueSubcampió
Copa del ReiSegona ronda
GolejadorsJuan Sánchez (12)
Local
Visitant

El València CF va tornar a disputar la final de la Lliga de Campions. Als quarts de final van eliminar l'Arsenal amb un gol tardà de John Carew, desfent-se del Leeds United amb una victòria per 3-0 al partit de tornada a Estadi de Mestalla, després d'un empat sense gols a l'anada. El València es va concertir en un dels pocs equips en disputar dos finals consecutives de la màxima competició continental, que disputarien contra el Bayern de Múnic.

A la coneguda com final dels penals, el València s'avançà per mitjà del capità Gaizka Mendieta, que va marcar un penal en el minut 3 de partit.[1] Cinc minuts després Mehmet Scholl va disparar un penal per al Bayern, que Santiago Cañizares va salvar. Tanmateix, Stefan Effenberg empataria el partit amb un segon penal.[1] En acabar la pròrroga sense que ningú marcara cap altre gol, s'arribà a una tanda de penals on finalment s'imposaren els bavaresos.[1]

Després del partit el València CF va caure en la desorientació,[2] classificant-se per a la Copa de la UEFA en acabar cinqué en lliga després d'un partit contra el FC Barcelona perdut per una xilena de Rivaldo al minut 89,[2] on ambdós equips es jugaven la quarta plaça, i per tant, la classificació a Lliga de Campions per a la temporada següent.

En acabar la temporada el capità Gaizka Mendieta va ser venut a la SS Lazio en un traspàs de rècord per a l'entitat. El president Pedro Cortés va complir la seua paraula i va dimitir just abans que es formalitzara el traspàs.[3] L'entrenador Héctor Cúper va anar-se'n a l'Inter, el que portà a una esperpèntica recerca d'entrenador[2] on l'elegit va ser un aleshores desconegut Rafa Benítez,[2] de qui, pel nom, un membre del consell d'administració s'arribà a preguntar, en clau d'humor, si es tractava d'un torero.[2]

Equip[modifica]

Fábio Aurélio Rodrigues va fitxar pel València aquella temporada.
Jugadors a final de temporada[4]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Espanya Santiago Cañizares
2 DEF Argentina Mauricio Pellegrino
3 DEF Suècia Joachim Björklund
4 MIG França Didier Deschamps
5 DEF Sèrbia i Montenegro Miroslav Đukić
6 MIG Espanya Gaizka Mendieta
7 DAV Noruega John Carew
8 DAV Eslovènia Zlatko Zahovic
9 DAV Uruguai Diego Martín Alonso
10 MIG Espanya Angulo
11 DAV Romania Adrian Ilie
12 DEF Argentina Fabián Ayala
14 MIG Espanya Vicente
15 DEF Itàlia Amedeo Carboni
N. Pos. Nac. Jugador
16 DEF Brasil Fábio Aurélio
17 DAV Espanya Juan Sánchez
18 DAV Argentina Kily González
19 MIG Espanya Rubén Baraja
20 DEF França Jocelyn Angloma
21 MIG Espanya Luis Milla
22 MIG Argentina Pablo Aimar
23 MIG Espanya David Albelda
25 POR Espanya Andreu Palop
29 POR Espanya Jonathan
30 DEF Espanya Manuel Cabezas
31 MIG Espanya Miguel Albiol
38 MIG Espanya Alex Pascual
38 MIG Espanya José Braulio

Deixaren l'equip a mitjan temporada[modifica]

N. Pos. Nac. Jugador
27 DEF Espanya Curro Montoya (CD Numancia)
16 DEF Paraguai Ángel Roberto Amarilla (cedit al Getafe CF)
13 POR Espanya Jorge Bartual (CD Tenerife)
N. Pos. Nac. Jugador
22 MIG Espanya Líbero Parri (cedit al Elx CF)
24 MIG Espanya Gerardo (cedit a l'CA Osasuna)

La Lliga[modifica]

Partits[modifica]

Topscorers[modifica]

Champions League[modifica]

Classificació[modifica]

Primera fase de grups[modifica]

Segona fase de grups[modifica]

Quarts de Final[modifica]

Semi Final[modifica]

Final[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]