Tenebriònids
| Tenebrionidae | |
|---|---|
 Blaps lusitanica un tenebriònid corrent als Països Catalans | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Superfamília | Tenebrionoidea |
| Família | Tenebrionidae Pierre André Latreille, 1802 |
|
| |
| Subfamílias | |
 | |
Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb 2300 gèneres i unes 20.000 espècies descrites.[1][2] La seva mida oscil·la entre 1 i 80 mm;[3] són predominantment de coloracions fosques, d'on deriva el seu nom. Són bàsicament detritívors i són especialment diversos en ambients esteparis i desèrtics.
Característiques[modifica]
La majoria de les espècies són de color negre o marró, però no falten les coloracions vistoses. Les antenes tenen normalment 11 segments i són relativament curtes. Tenen cinc artells en els tarsos anteriors i mitjans, i quatre en els posteriors (fórmula tarsal 5-5-4, rarament 4-4-4);[4] les antenes s'insereixen sota un sortint lateral del front. L'abdomen té 5 esternites visibles, les tres primeres unides i immòbils.[4] Els èlitres presenten usualment costelles longitudinals. Moltes espècies posseeixen glàndules defensives a l'abdomen que produeixen secrecions repugnatòries de caràcter defensiu. Les larves són cilíndriques i estan ben esclerotitzades.
Biologia i ecologia[modifica]
Els tenebriònids són principalment detritívors i viuen majoritàriament en el sòl. Alguns Alleculinae són florícoles i s'alimenten de pol·len. Hi ha diversos gèneres mirmecòfils (viuen en relació amb formigues), com Oochrotus, Stenosis, Dichillus, Etc.[5] Diverses espècies dels gèneres Elenephorus, Akis i Blaps mostren tendències antropòfiles i són freqüents en llocs habitats. Diverses espècies són corticícioles (viuen sota escorces d'arbres) i altres estan estretament relacionades amb fongs.
Diverses espècies dels gèneres Tenebrio, Palorus, Gnathocerus, Tribolium, Alphitophagus, Clitobius, etc., són cosmopolites i constitueixen greus plagues per als cultius i els productes amilacis emmagatzemats (farina, arròs).
Els tenebriònids són enormement diversos en hàbitats esteparis i desèrtics, sent els insectes més característics d'aquests ambients. Estan perfectament adaptats a la manca d'aigua; tenen una cutícula molt gruixuda i durant el dia es refugien sota pedres o s'enterren a la sorra per evitar la dessecació; són una baula clau en la xarxa tròfica d'aquests ecosistemas, ja que són la base de l'alimentació de nombrosos rèptils i aus.
Es troben distribuïts per tot el món, excepte en les regions polars, la majoria no volen bé i molts tenen les ales reduïdes o atrofiades, per la qual cosa tenen una limitada capacitat de dispersió; això ha propiciat la proliferació de nombrosos endemismes amb àrees de distribució molt restringides limitades a hàbitats concrets.
Taxonomia[modifica]
La taxonomia del tenebriònids es complexa; la darrera revisió reconeix 9 subfamílies:[6]
- Subfamília Zolodininae Watt, 1975
- Subfamília Lagriinae Latreille, 1825 (1820) - abans família Lagriidae
- Subfamília Nilioninae Oken, 1843
- Subfamília Phrenapatinae Solier, 1834
- Subfamília Pimeliinae Latreille, 1802
- Subfamília Tenebrioninae Latreille, 1802
- Subfamília Alleculinae Laporte, 1840 - abans família Alleculidae
- Subfamília Diaperinae Latreille, 1802
- Subfamília Stenochiinae Kirby, 1837
Referències[modifica]
- ↑ Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleòpters de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X
- ↑ Slipinski S.A., Leschen R.A.B., Lawrence J.F. 2011. Order Coleoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang Z.-Q. (ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa 3148: 203–208, 2011
- ↑ Tenebrionidae.net
- ↑ 4,0 4,1 Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet. 1995. Principios de Entomología Agrícola. Edicions Sol de Fang. ISBN 980-245-006-5
- ↑ Viñolas, A. & Cartagena, M. C., 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica i Baleares. Argania Editio, Barcelona, 428 pp. ISBN 84-934400-0-0
- ↑ Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.
Enllaços externs[modifica]
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenebriònids |
