Tenguiz Abuladze

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTenguiz Abuladze
Biografia
Naixement(ka) თენგიზ აბულაძე Modifica el valor a Wikidata
31 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Kutaissi (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tbilissi (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentPanteó de Didube Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia
Universitat Estatal de Teatre i de Cinema Xota Rustaveli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRealitzador Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDirector de cinema i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm0002156 Allocine: 413398 Allmovie: p78978 TCM: 645661
Find a Grave: 184223906 Modifica el valor a Wikidata

Tenguiz Abuladze (Tiblisi, RSS de Geòrgia, 31 de gener de 1924 − Tiblisi, 6 de març de 1994) fou un director de cinema georgià.

Abuladze va estudiar història i cinematografia a Moscou, becat pel llavors Govern soviètic, en els decennis de 1940 i 1960, malgrat que gran part de la seva producció fílmica la realitzes després a la seva Geòrgia natal, en aquell temps una república integrada a l'URSS, on sorgí en aquells anys una important generació de cineastes, com Otar Ioseliana, establert a França, Revaz Chjeidze, Edvard Chengelaia i Nana Goberidze, molt poc coneguts en el món occidental.

Abuladze debutà amb producció de curt metratges, documentals vers la vida i el folklore georgians, i el seu primer llargmetratge fou «Jo, l'àvia» (1961), un film intimista i nostàlgic. A «Ilko e Ilarión» (1963) abordà els problemes sentimentals de l'adolescència i en «L'oració» (1968) tractà la qüestió de la mort i l'angoixa que genera en l'home i la dona, film enfocat de forma hermètica i amb fort contingut metafísic.

Un gir en la carrera d'Abuladze fou un «Un collaret per la meva estimada» (1969), on irromp la frivolitat i en to de comèdia. Després d'uns anys d'ostracisme i dificultats per la seva dissidència respecte a l'ortodòxia soviètica, el 1977 estrena «L'arbre dels desitjós», un film crític, però de plantejament molt esotèric, evidentment condicionat per la censura oficialista.

Molt popular a Georgia, la producció d'aquest director tornà a esbadiar-se i novament va recórrer al curt metratge, fins que el 1987 s'iniciaren els canvis polítics que conduirien a la dissolució de l'URSS i la crisi del sistema soviètic.

En l'ona reformista de la perestroika i la glàsnost impulsades per Mikhaïl Gorbatxov. Abuladze dirigí un film «Pokaianié» (1987), la història del tirà «Varlan», un calc de la figura de Stalin, i una dura crítica de l'estalinisme prolongat després de la mort del dictador. Aquest film, provocà enfrontaments entre els espectadors i en el si mateix de les elits polítiques i intel·lectuals, fou realitzat en clau surrealista i amb gran brillantor formal, i convertí al seu autor en una figura coneguda a Occident.

Des de 1992, amb problemes cardíacs, Abuladze vivia retirat a Geòrgia, on en diversos articles periodístics realitzà crides per la pacificació de la nova nació sotmesa a una guerra civil.

Guardons[modifica]

El 1980 rebé el Premi d'Artista del Poble de la Unió Soviètica. La seva primera pel·lícula «L'ase Magdana» (1955) que dirigí amb Rezo Chkheidze guanyà el premi al millor curtmetratge, en la classe de ciència-ficció en el Festival de Canes de 1956. Per la seva trilogia «La súplica - L'arbre del desig» i «Pendiment»(Pokaianié) guanyà el Premi Lenin, (1988) i la primera concessió del Premi Nika pel seu millor film. El «Penediment» (Pokaianié) li reportà el premi del jurat especial de films a Canes (1987).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]