Tenguiz Abuladze

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTenguiz Abuladze
Biografia
Naixement Tengiz Yevgeniyevich Abuladze
თენგიზ აბულაძე (georgià)
Тенгиз Евгеньевич Абуладзе (rus)
31 de gener de 1924
Tiblisi (República Socialista Soviètica de Geòrgia)
Mort 6 de març de 1994(1994-03-06) (als 70 anys)
Tiblisi (Geòrgia)
Lloc d'enterrament Didube Pantheon Tradueix
Nacionalitat Geòrgia Geòrgia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Formació Institut Gueràssimov de Cinematografia
Activitat
Camp de treball Director
Ocupació Director de cinema i guionista
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica
Obra
Obres destacables
Premis
Festival de Canes
Gran Premi del Jurat
1987 - Monanieba
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1967 Vedreba
1976 Natvris khe
1984 Monanieba

IMDB: nm0002156
Modifica les dades a Wikidata

Tenguiz Abuladze (Tiblisi, RSS de Geòrgia, 31 de gener de 1924 − Tiblisi, 6 de març de 1994) fou un director de cinema georgià.

Abuladze va estudiar història i cinematografia a Moscou, becat pel llavors Govern soviètic, en els decennis de 1940 i 1960, malgrat que gran part de la seva producció fílmica la realitzes després a la seva Geòrgia natal, en aquell temps una república integrada a l'URSS, on sorgí en aquells anys una important generació de cineastes, com Otar Ioseliana, establert a França, Revaz Chjeidze, Edvard Chengelaia i Nana Goberidze, molt poc coneguts en el món occidental.

Abuladze debutà amb producció de curt metratges, documentals vers la vida i el folklore georgians, i el seu primer llargmetratge fou «Jo, l'àvia» (1961), un film intimista i nostàlgic. A «Ilko e Ilarión» (1963) abordà els problemes sentimentals de l'adolescència i en «L'oració» (1968) tractà la qüestió de la mort i l'angoixa que genera en l'home i la dona, film enfocat de forma hermètica i amb fort contingut metafísic.

Un gir en la carrera d'Abuladze fou un «Un collaret per la meva estimada» (1969), on irromp la frivolitat i en to de comèdia. Després d'uns anys d'ostracisme i dificultats per la seva dissidència respecte a l'ortodòxia soviètica, el 1977 estrena «L'arbre dels desitjós», un film crític, però de plantejament molt esotèric, evidentment condicionat per la censura oficialista.

Molt popular a Georgia, la producció d'aquest director tornà a esbadiar-se i novament va recórrer al curt metratge, fins que el 1987 s'iniciaren els canvis polítics que conduirien a la dissolució de l'URSS i la crisi del sistema soviètic.

En l'ona reformista de la perestroika i la glàsnost impulsades per Mikhaïl Gorbatxov. Abuladze dirigí un film «Pokaianié» (1987), la història del tirà «Varlan», un calc de la figura de Stalin, i una dura crítica de l'estalinisme prolongat després de la mort del dictador. Aquest film, provocà enfrontaments entre els espectadors i en el si mateix de les elits polítiques i intel·lectuals, fou realitzat en clau surrealista i amb gran brillantor formal, i convertí al seu autor en una figura coneguda a Occident.

Des de 1992, amb problemes cardíacs, Abuladze vivia retirat a Geòrgia, on en diversos articles periodístics realitzà crides per la pacificació de la nova nació sotmesa a una guerra civil.

Guardons[modifica]

El 1980 rebé el Premi d'Artista del Poble de la Unió Soviètica. La seva primera pel·lícula «L'ase Magdana» (1955) que dirigí amb Rezo Chkheidze guanyà el premi al millor curtmetratge, en la classe de ciència-ficció en el Festival de Canes de 1956. Per la seva trilogia «La súplica - L'arbre del desig» i «Pendiment»(Pokaianié) guanyà el Premi Lenin, (1988) i la primera concessió del Premi Nika pel seu millor film. El «Penediment» (Pokaianié) li reportà el premi del jurat especial de films a Canes (1987).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]