Tenorita
 Tenorita |
|
|---|---|
Tenorita recobrint cristalls de coure de la mina Phoenix, Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units
|
|
| Fórmula química | CuO |
| Epònim | Michele Tenore |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.05 |
| Dana | 4.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats, corbs, escalats, dendrítics; comunament pulverulents, terrós, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.6837(5) Å, b = 3.4226(5) Å, c = 5.1288(6) Å; β = 99.47°; Z = 4 |
| Simetria | monoclínica prismàtica (2/m) C 2/c |
| Color | gris acer a negre |
| Macles | comunes en {011}, formant grups estrellats; lamel·lar |
| Exfoliació | s'exfolia indistintament |
| Fractura | concoidal a desigual |
| Tenacitat | trencadís; flexible i elàstic en fines escates |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, grassa |
| Color de la ratlla | negra, verdosa |
| Diafanitat | opaca, escates fines transparents |
| Gravetat específica | 6,5 |
| Densitat | 5,8 a 6,4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | diferent; marró clar a fosc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i aprovat, nom preferit |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Referències | [1] |
 |
|
La tenorita, també anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del botànic italià Michele Tenore (1780-1861).
Característiques[modifica | modifica el codi]
És un òxid mineral de coure amb la fórmula simple CuO. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats, corbs, escalats o dendrítics. Comunament es pot trobar de manera pulverulenta, terrossa o massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tenorita pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)" juntament amb els següents minerals: crednerita, delafossita, mcconnellita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i palladinita.
Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]
La tenorita es forma a la intempèrie o en zones oxidades relacionades amb els jaciments primaris més profunds de sulfurs de coure, formada com sublimat volcànic secundari. El color gris-negre opac de la tenorita contrasta fortament amb el vetejat blau de la crisocol·la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, crisocol·la, malaquita, atzurita, diversos òxids de Fe-Mn, clorurs de coure i cotunnita.
Varietats[modifica | modifica el codi]
La geltenorita és l'única varietat coneguda de tenorita, i es tracta d'una forma de gel d'aquesta espècie mineral. Descrita originàriament a Bisbee, Districte de Warren, Cochise Co., Arizona, Estats Units.[2]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenorita |
- ↑ «Tenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 febrer 2015].
- ↑ «Geltenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 febrer 2015].
