Vés al contingut

Tenorita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTenorita

Tenorita, de color negre, amb cornwal·lita, de color verd Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuO
EpònimMichele Tenore Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats, corbs, escalats, dendrítics; comunament pulverulents, terrós, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.6837(5) Å, b = 3.4226(5) Å, c = 5.1288(6) Å; β = 99.47°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica prismàtica (2/m) C 2/c
Colorgris acer a negre
Maclescomunes en {011}, formant grups estrellats; lamel·lar
Exfoliaciós'exfolia indistintament
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitattrencadís; flexible i elàstic en fines escates
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica, grassa
Color de la ratllanegra, verdosa
Diafanitatopaca, escates fines transparents
Gravetat específica6,5
Densitat5,8 a 6,4
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismediferent; marró clar a fosc
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolTnr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tenorita, també anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del botànic italià Michele Tenore (1780-1861).

Característiques[modifica]

És un òxid mineral de coure amb la fórmula simple CuO. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats, corbs, escalats o dendrítics. Comunament es pot trobar de manera pulverulenta, terrossa o massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tenorita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i palladinita.

Formació i jaciments[modifica]

La tenorita es forma a la intempèrie o en zones oxidades relacionades amb els jaciments primaris més profunds de sulfurs de coure, formada com sublimat volcànic secundari. El color gris-negre opac de la tenorita contrasta fortament amb el vetejat blau de la crisocol·la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, crisocol·la, malaquita, atzurita, diversos òxids de Fe-Mn, clorurs de coure i cotunnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a la Collada Verda (Pardines, Ripollès), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[2] a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat)[3] i a la mina Cueva de la Guerra Antigua (Vilafermosa, Alt Millars).[4]

Varietats[modifica]

La geltenorita és l'única varietat coneguda de tenorita, i es tracta d'una forma de gel d'aquesta espècie mineral. Descrita originàriament a Bisbee, Districte de Warren, Cochise Co., Arizona, Estats Units.[5]

Referències[modifica]

  1. «Tenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. Mata i Perelló, Josep Maria. Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1990 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  3. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  4. Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  5. «Geltenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].