Vés al contingut

Teodòr Aubanèu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teodòr Aubanèl)
Plantilla:Infotaula personaTeodòr Aubanèu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Joseph Marie Jean Baptiste Théodore Aubanel Modifica el valor a Wikidata
26 març 1829 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementèri Sant Veran (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Síndic maintenance de Provence du Félibrige
1878 – 1879 – Marius Bourrelly →
Majoral del Felibritge
1876 – 1886 – Loís Astruc (oc) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, dramaturg, editor, impressor, escriptor, felibre Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaLou Felibre de la Mióugrano
Lou Felibre calu
D.B. Drucker
L'Aloubati
Lou Felibre de Veise Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoséphine Aubanel Modifica el valor a Wikidata
FillsJan-de-la-Crous Aubanel Modifica el valor a Wikidata
ParesLaurent Aubanel Modifica el valor a Wikidata  i Marie-Suzanne Aubanel Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Aubanel
Joseph Aubanel
Eugénie Vayson Modifica el valor a Wikidata
Premis


IMSLP: Category:Aubanel,_Théodore Modifica el valor a Wikidata

Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità. Era impressor d'ofici, per tradició familiar, i exercia el títol d'impressor del papa. Començà publicant versos a Lei Provençalas [Li Prouvençalo] (1851), i conegué Frederic Mistral i Josèp Romanilha, a l'aplec de Fòntsegunha (1854), on fou un dels fundadors del Felibritge. Divulgador de la literatura occitana moderna, en col·laboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l'Armanac Provençau [Armana Prouvençau] (1855).

El 1861 publicà La miugrana entredubèrta [La mióugrano entreduberto], recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d'unificar l'estil de la literatura provençal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent.

El 1885 publicà un altre llibre de poemes Lei filhas d'Avinhon [Li fiho d'Avignoun], d'un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l'arquebisbe i per Josèp Romanilha, representant del sector més conservador del Felibritge. Intentà de destruir-ne tants d'exemplars com pogué. Després de la seva mort li fou publicat encara Lo rèiresoleu [Lou rèire-soulèu] (1889). És autor també dels drames Lo pan dau pecat [Lou pan dóu pecat] (1878), estrenat a Montpeller i, en francès, a París, Lo raubatòri [Lou raubatòri] (1928) i Lo pastre [Lou pastre] (1944), i de l'epistolari amorós Lettres à Mignon (1899).