Teodòr Aubanèu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Joseph Marie Jean Baptiste Théodore Aubanel  26 març 1829 Avinyó (França) | ||
| Mort | 2 novembre 1886 (57 anys) Avinyó (França) | ||
| Sepultura | Cementiri Sant Veran | ||
Syndic de la maintenance félibréenne de Provence (fr)  | |||
| 1878 – 1879 – Marius Bourrelly → | |||
 Majoral del Felibritge | |||
| 1876 – 1886 – Loís Astruc (oc) → | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cultura occitana | ||
| Ocupació | poeta, dramaturg, impressor, escriptor, editor | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Lou Felibre de la Mióugrano Lou Felibre calu D.B. Drucker L'Aloubati Lou Felibre de Veise | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Joséphine Aubanel | ||
| Fills | Jean-de-la-Croix Aubanel | ||
| Pares | Laurent Aubanel i Marie-Suzanne Aubanel | ||
| Germans | Charles Aubanel Joseph Aubanel Eugénie Vayson | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Teodòr Aubanèu (Avinyó, 26 de març de 1829 - Avinyó, 2 de novembre de 1886) fou un poeta occità.[1][2] Era impressor d'ofici, per tradició familiar, i exercia el títol d'impressor del papa. Començà publicant versos a Lei Provençalas [Li Prouvençalo] (1851), i conegué Frederic Mistral i Josèp Romanilha, a l'aplec de Fòntsegunha (1854), on fou un dels fundadors del Felibritge.[1] Divulgador de la literatura occitana moderna, en col·laboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l'Armanac Provençau [Armana Prouvençau] (1855).
El 1861 publicà La miugrana entredubèrta [La mióugrano entreduberto], recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d'unificar l'estil de la literatura provençal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent.[2]
El 1885 publicà un altre llibre de poemes Lei filhas d'Avinhon [Li fiho d'Avignoun], d'un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l'arquebisbe i per Josèp Romanilha, representant del sector més conservador del Felibritge.[1][2] Intentà de destruir-ne tants d'exemplars com pogué. Després de la seva mort li fou publicat encara Lo rèiresoleu [Lou rèire-soulèu] (1889). És autor també dels drames Lo pan dau pecat [Lou pan dóu pecat] (1878), estrenat a Montpeller i, en francès, a París, Lo raubatòri [Lou raubatòri] (1928) i Lo pastre [Lou pastre] (1944), i de l'epistolari amorós Lettres à Mignon (1899).[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Latil, A. «notreprovence.fr : Theodore Aubanel, famous provencal poets, member of Félibrige». Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Teodòr Aubanèu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
