Teodor Baró i Sureda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTeodor Baró i Sureda
Ramon Casas - MNAC- Teodor Baró- 027546-D 006529.jpg
Baró vist per Ramon Casas (MNAC)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de setembre de 1881 – 26 de desembre de 1885
← -
- →
Districte Barcelona

4 de maig de 1887 – 29 de desembre de 1890
- →
Districte Xinzo de Limia

24 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
Districte Figueres
Dades biogràfiques
Naixement 1842
Figueres
Mort 22 de setembre de 1916
Malgrat de Mar
Sepultura Cementiri de Malgrat de Mar
Es coneix per polític, escriptor i periodista
Ocupació periodista, polític i escriptor
Partit polític Partit Liberal Fusionista
Modifica dades a Wikidata

Teodor Baró i Sureda (Figueres, 1842Malgrat de Mar, 1916) fou un polític, periodista i escriptor català. Va conrear aspectes diversos dins el camp literari (teoria, novel·la, poesia, teatre) però es dedicà principalment al periodisme, seguint la línia de Mañé i Flaquer a El Diario de Barcelona. Com a polític, vinculat al Partit Liberal de Sagasta, ocupà diversos càrrecs en diferents ciutats espanyoles.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'idees liberals, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals fins que es va unir al Partit Liberal Fusionista amb el que fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881 i 1884. Alhora, era director de la Crónica de Cataluña,[2] però el seu suport a la política de Práxedes Mateo Sagasta, perjudicial als interessos catalans, l'enfronta a Francesc de Paula Rius i Taulet i el va obligar a presentar-se pel districte de Xinzo de Limia a les eleccions generals espanyoles de 1886. Més tard es va aproximar al reformisme de Polavieja. També fou nomenat governador civil de Màlaga (1883), Sevilla (1884) i la Corunya (1885). També fou nomenat Director General de Beneficència i Sanitat i Delegat d'Ensenyament Primari en els diferents governs liberals.

Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les eleccions generals espanyoles de 1893, i fou un dels mantenidors dels Jocs Florals del Barcelona de 1896. Després es va incorporar al Diari de Barcelona, del que en fou nomenat director a la mort de Joan Mañé i Flaquer el 1906, i li donà un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres i va escriure un tractat, El periodismo (1902), un tractat on detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l'ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a Gaziel) i model hemerològic. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Sureda y companyia (1899).djvu

Teatre

  • Qui de sa casa n'es cuyda..! o ¡Quien mucho abarca!... (1867), comèdia en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de maig.
  • La guerra civil (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 10 de gener.
  • La casa sens govern (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 20 de gener.
  • A so de tabals (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de novembre.
  • No es tot or lo que llu (1871). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Pardalets al cap (1871), sarsuela
  • Lo secret del nunci (1873), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 9 de novembre.
  • El joch dels disbarats (1884), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre.
  • L'auca del fadrí barber (1886), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 2 de març.
  • L'olla de grills (1887), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 4 de gener.
  • Lo senyor Matxaca (1888), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de novembre.
  • Cuentos del Ampurdán (1896) (en castellà)[3]
  • Lo general "No Importa" (1896), drama. Estrenat al teatre Romea de Barcelona, l'11 de febrer.
  • Lo gec d'en Migranya (1896), sainet
  • L'estació de la Granota (1897)
  • L'apotecari de Malgrat (1897), comèdia
  • El senyor secretari, comèdia en tres actes. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 29 de gener de 1898.
  • SUREDA Y C.A, comedia en tres actes. (1899)
  • Lo senyor Batlle, comèdia

Novel·la

  • Juan Alcarreño, novel·la
  • En la Corte, novel·la
  • Tramontana, novel·la
  • Un drama en la aldea, novel·la
  • Luz i tinieblas, novel·la
  • El noi del porter, novel·la costumista
  • El tren de tres quarts de quinze, novel·la costumista
  • El gec d'en Migranya, novel·la costumista
  • L'hostal de la granota, novel·la costumista

Altres

  • Resumen de la historia de España y universal
  • Catalans il·lustres
  • Va continuar l'obra de François Guizot, Historia de Francia
  • Gloria a lo treball. Coro á tres veus y orquesta
  • Lo Llobregat coro á veus solas
  • Jorn de Festa. Coro á veus solas (1867)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  2. VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 189 p. vol. I: ISBN 84 85874 10 2
  3. Librería de Antonio J. Bastinos, Barcelona 1896

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Baró i Sureda Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Teodor Baró i Sureda a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Josep Coroleu i Inglada
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1902-1916
Succeït per:
Jaume Serra i Húnter