Teodor Baró i Sureda
 Baró vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Nom original | (es) Teodoro Baró |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 gener 1842 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 22 setembre 1916 (74 anys) Malgrat de Mar (Maresme) |
| Sepultura | Cementiri de Malgrat de Mar |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 de setembre de 1881 – 26 de desembre de 1885 | |
← - - → | |
| Circumscripció | Barcelona |
| 4 de maig de 1887 – 29 de desembre de 1890 | |
| - → | |
| Circumscripció | Xinzo de Limia |
| 24 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895 | |
| Circumscripció | Figueres |
| Dades personals | |
| Es coneix per | polític, escriptor i periodista |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | periodista, escriptor, polític, dramaturg |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Membre de | |
 | |
Teodor Baró i Sureda (Figueres, 21 de gener de 1842 – Malgrat de Mar, 22 de setembre de 1916) fou un advocat, polític, periodista i escriptor català. Va conrear aspectes diversos dins el camp literari (teoria, novel·la, poesia, teatre) però es dedicà principalment al periodisme, seguint la línia de Mañé i Flaquer al Diario de Barcelona. Com a polític, vinculat al Partit Liberal de Sagasta, ocupà diversos càrrecs en diferents ciutats espanyoles.[1][2]
Biografia[modifica]
Llicenciat en filosofia.[1] D'idees liberals moderades, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals. El 1874 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona.[1] Es va unir al Partit Liberal Fusionista amb el que fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881 i de 1884, arribant presidir el Comitè Provincial Fusionista.[1] També fou nomenat governador civil de Màlaga (1883), Sevilla (1884) i la Corunya (1885). També fou nomenat director general de Beneficència i Sanitat, des d’on va organitzar el cos de Sanitat Marítima, i després delegat d’Ensenyament Primari en els diferents governs liberals.[1] Alhora, era director de La Crónica de Cataluña des del 1879,[1][3] que donava suport a la política de Práxedes Mateo Sagasta, perjudicial als interessos catalans i enfrontat a la línia política de Rius i Taulet; fet que el va obligar a presentar-se pel districte de Xinzo de Limia a les eleccions generals espanyoles de 1886. Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les eleccions generals espanyoles de 1893, i fou un dels mantenidors dels Jocs Florals del Barcelona de 1896. Finalment, a partir del 1898, es va aproximar al reformisme de Polavieja.[1]
Es va incorporar al Diario de Barcelona, del qual en serà director dues vegades: la primera entre 1902 i 1903, amb la mort de Joan Mañé i Flaquer, i finalment entre 1906 i 1912 arran de la destitució de Miquel dels Sants Oliver. Durant els seus mandats, el "Diario" adquirí un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres i va escriure el tractat El periodismo (1902), en què detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l’ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a Gaziel) i model hemerològic. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.[1]
Obra literària[modifica]
Teatre
- Qui de sa casa n'es cuyda..! o ¡Quien mucho abarca!... (1867), comèdia en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de maig.
- La guerra civil (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 10 de gener.
- La casa sens govern (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 20 de gener.
- A so de tabals (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de novembre.
- No es tot or lo que llu (1871). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- Pardalets al cap (1871), sarsuela
- Lo secret del nunci (1873), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 9 de novembre.
- El joch dels disbarats (1884), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre.
- L'auca del fadrí barber (1886), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 2 de març.
- L'olla de grills (1887), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 4 de gener.
- Lo senyor Matxaca (1888), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de novembre.
- Cuentos del Ampurdán (1896) (en castellà)[4]
- Lo general "No Importa" (1896), drama. Estrenat al teatre Romea de Barcelona, l'11 de febrer.
- Lo gec d'en Migranya (1896), sainet en un acte i en prosa, original de Teodor Baró, estrenat al teatre Teatre Romea de Barcelona, la nit de l'1 de maig de 1896.
- L'estació de la Granota (1897)
- L'apotecari de Malgrat (1897), comèdia
- El senyor secretari, comèdia en tres actes. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 29 de gener de 1898.
- SUREDA Y C.A, comedia en tres actes. (1899)
- Lo senyor Batlle, comèdia
Novel·la
- Juan Alcarreño, novel·la
- En la Corte, novel·la
- Tramontana, novel·la
- Un drama en la aldea, novel·la
- Luz i tinieblas, novel·la
- El noi del porter, novel·la costumista
- El tren de tres quarts de quinze, novel·la costumista
- El gec d'en Migranya, novel·la costumista
- L'hostal de la granota, novel·la costumista
Història
- Resumen de la historia de España y universal
- Paginas de la historia de España para instrucción de los niños (Barcelona 1880)[1]
- Compendio de historia de España para las escuelas de enseñanza (Barcelona 1890)[1]
- Biografias de Catalanes ilustres (Barcelona 1906)[1]
- Compendio de historia universal (Barcelona 1907)[1]
- Va continuar l'obra de François Guizot, Historia de Francia
- Gloria a lo treball. Coro á tres veus y orquesta
- Lo Llobregat coro á veus solas
- Jorn de Festa. Coro á veus solas (1867)
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 104, entrada: "Baró i Sureda, Teodor". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- ↑ VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 189 p. vol. I: ISBN 84 85874 10 2
- ↑ Librería de Antonio J. Bastinos, Barcelona 1896
Bibliografia[modifica]
- Padrosa, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 97-98. ISBN 9788496747548.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Baró i Sureda |
 |
Vegeu texts en català sobre Teodor Baró i Sureda a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Josep Maria Casasús Guri, Dades inèdites del debat teòric sobre periodisme a la Catalunya del tombant de segle
- «Teodor Baró i Sureda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Partitures de l'Erato Partitura Digital
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Coroleu i Inglada |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXII 1902-1916 |
Succeït per: Jaume Serra i Húnter |
Severiano Arias y Giner (1876) · Ferran de Moradillo i Patxot (1879) · Manuel Henrich i Girona (1881) · Luis Moreno y Gil de Borja (1884) · Tomàs Roger i Larrosa (1886) · Josep Maria Vallès i Ribot (1891) · Teodor Baró i Sureda (1893) · Mariano Vilallonga e Ibarra (1896-1899) · Francesc Pi i Margall/Rafael Coderch i Serra (1901) · Joan Maria Bofill i Roig (1903) · Joaquim Salvatella i Gibert (1905-1914) · Carles Cusí i de Miquelet (1916) · August Pi i Sunyer (1918-1920) · Manuel Rius i Rius (1923) |  | |
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 4a legislatura de la restauració
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Diputats pel districte de Figueres
- Escriptors altempordanesos contemporanis en català
- Escriptors figuerencs
- Governadors civils de Màlaga
- Governadors civils de Sevilla
- Governadors civils de la Corunya
- Periodistes figuerencs
- Polítics figuerencs
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona
- Morts a Malgrat de Mar
- Periodistes barcelonins
- Dramaturgs barcelonins contemporanis en català