Teodora Lamadrid

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:47, 1 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Teodora Lamadrid, per Manuel Cabral y Aguado Bejarano
L'actriu Teodora Lamadrid

Teodora Hervella Cano, coneguda com a Teodora Lamadrid (Saragossa, 26 de novembre de 1820Madrid, 21 d'abril de 1896) va ser una important actriu espanyola dins del corrent del romanticisme teatral,junt amb la seva germana Bárbara i Matilde Díez.[1] Va ensenyar declamació a l'actriu María Guerrero a la Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid,[2][3]

Biografia

Teodora Lamadrid2.JPG

Als vuit anys d'edat ja va començar a interpretar dalt d'un escenari. Es traslladà a Madrid l'any 1832, rere ser contractada, junt amb la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi per a treballar als teatres Príncipe i de la Cruz.

l'any 1851 interpretà una de les seves obres principals, Adriana Lecouvreur,.[4] En anys successius interpretà obres com Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, El tanto por ciento, La campana de Almudaina, Lo positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén,[5] Don Juan Tenorio, Los amantes de Teruel o El trovador. Com a cantant lírica: El novio y el concierto (1841), composta pel seu marit Basilio Basili, i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual, va fer una gira teatral per Amèrica del Sud.

Ha donat nom a carrers en diverses ciutats espanyoles, entre elles, Barcelona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodora Lamadrid