Teodoric IV de Frísia Occidental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeodoric IV de Frísia Occidental
Thierry IV de Hollande.png
Imatge de Teodoric IV en un gravat del segle XVI
Biografia
Naixement circa 1020
Mort 13 de gener de 1049
Dordrecht
Lloc d'enterrament Egmond Tradueix
  Comte de Frísia Occidental
1039 – 1049
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Comte
Família Gerulfing
Pares Teodoric III de Frísia OccidentalOthelindis Tradueix
Germans Florenci I de Frísia Occidental

Escut d'armes Teodoric IV de Frísia Occidental
Modifica les dades a Wikidata

Teodoric IV de Frísia Occidental nascut probablement cap a 1020 i assassinat a Dordrecht el 13 de gener de 1049, va ser Comte de Frísia Occidental des de 1039 a 1049. Era fill de Teodoric III, comte de Frísia Occidental i d'Otelindis de Nordmark.

Història[modifica]

Va seguir la política del seu pare per incrementar el seu patrimoni i es va trobar en conflicte amb els bisbes d'Utrecht, així com amb altres bisbes i monestir dels voltants.

Aviat va haver de sostenir una guerra contra Balduí V, comte de Flandes. La causa de les seves diferències va ser aparentment els drets que Balduí pretenia sobre una part del Zuidbeveland, o el territori de Zelanda a l'oest del riu Escalda, pel que es va llançar en armes contra Teodoric.[1]

Els annals de l'època són en aquest punt molt deficients. Es limiten a remarcar que el comte de Flandes va vèncer els seus enemics i va retornar triomfant als seus dominis. Aquesta derrota de les tropes de Teodoric va portar el bisbe d'Utrecht a recórrer novament a l'emperador Enric III el Negre en sol·licitud d'ajut. El 1046, l'emperador va acudir en persona per combatre'l amb una flota nombrosa destruint Rijnsburg, Vlaardingen i el fort de Keenenburg.[2] El comte de Frísia Occidental es va veure espoliat de gran part dels seus dominis i, considerant-se massa feble per plantar cara a un enemic tan potent, va unir les seves forces a les del duc de Lorena [2] qui acabava de revoltar-se contra l'emperador. Aquesta aliança va ser molt avantatjosa per a Teodoric, perquè el duc va prendre Nimega, on va incendiar el palau imperial, mentre que el comte d'altra banda va portar els horrors de la guerra a les diòcesis veïnes.

La vigorosa resistència de Teodoric no va servir més que per prolongar les hostilitats als dos bàndols. El 1047, l'emperador va equipar una nova flota i quan aquesta es trobava a la vista de Vlaardingen, Teodoric, amb alguns vaixells lleugers, la va atacar amb tant d'èxit que l'emperador va perdre la major part dels seus vaixells i ell pròpiament va haver de refugiar-se a Utrecht. Teodoric va aprofitar aquesta victòria i dirigint-se directament a Dordrecht va recuperar sense obstacle la ciutat, així com les seves altres possessions que l'havien tret abans.[3]

Un accident desafortunat va embolicar novament a Teodoric a la guerra. Havent estat invitat el 1048 a un torneig que tenia lloc a Lieja, va tenir la desgràcia de ferir el germà del bisbe de Colònia d'una llançada, a conseqüència del qual aquell va morir. Els bisbes de Lieja i Colònia, per venjar-se, van fer assaltar en el camp al mateix Teodoric i a tots els del seu seguici. Dos germans naturals del comte van perdre allà la vida i ell es va salvar fugint cap a Dordrecht. Una vegada arribat a la ciutat va planejar una venjança brillant. En primer lloc va incendiar tots els vaixells mercants de Colònia i Lieja que estaven atracats al port i després va prohibir tot comerç amb els súbdits dels dos bisbes. Després, va expulsar de la ciutat tots els mercaders de Lieja i de Colònia que es trobaven en ella, no permetent-los que s'enduguessin les seves mercaderies a més a més de fer-los pagar una forta multa. Els dos bisbes es van preparar promptament a una guerra oberta. Van comprometre en la disputa als bisbes d'Utrecht i de Metz, així com al marquès de Brandenburg i aprofitant els gels del cru hivern es van presentar davant de Dordrecht, que els va ser lliurada per la traïció d'alguns nobles.[3]

Tanmateix, Teodoric va reunir algunes tropes i sense soroll va arribar davant la ciutat i la va reprendre amb la mateixa astúcia amb la qual se l'havia arrabassat, Gerard van Putten el va obrir secretament les portes de la fortalesa. Va reunir de seguida el seu petit exèrcit i amb ell va atacar amb tant de furor i bravesa els traïdors i l'enemic que s'havien introduït en la ciutat que els va forçar a abandonar-la amb els bisbes i el marquès. Però aquesta victòria el va ser tanmateix dolenta. Quan l'endemà es passejava per les muralles, un dels soldats del bisbe de Colònia, des d'un lloc on s'havia amagat, li va llançar una fletxa emmetzinada que el va ferir en una cuixa i morí al cap de tres dies següents.[4] El carrer on va succeir aquest assassinat porta el nom de Graaven Sraat (carrer del Comte).

Teodoric III va morir sense descendència succeint-li el seu germà Florenci

Referències[modifica]

  1. Kerroux, 1778, p. 74.
  2. 2,0 2,1 Kerroux, 1778, p. 75.
  3. 3,0 3,1 Kerroux, 1778, p. 76.
  4. Kerroux, 1778, p. 77.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodoric IV de Frísia Occidental Modifica l'enllaç a Wikidata