Teodoric I d'Autun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Thierry I o Teodoric I d'Autun fou un comte d'Autun i de Mâcon del segle VIII, de la família dels Guillèmides.

Origen[modifica | modifica el codi]

Cap document no menciona la seva ascendència. La presència en la seva descendència dels noms de Bernat, Teodoric i Rolanda va conduir el 1965 a Eduard Hlawitschka a acostar els primers Guillèmides a la família de Bertrada de Prüm. En efecte, aquesta darrera va fundar l'abadia de Prüm el 721, i, entre els signataris de l'acte de la fundació, figuren el seu fill Caribert i els seus parents familiars Rolanda, Bernat i Teodoric. Els historiadors admeten que Rolanda i Bernard eren un matrimoni i pares de Teodoric, el qual seria cronològicament el pare de Teodoric I, comte d'Autun i Mâcon. Queda per avaluar el parentiu entre Rolanda i Berta. Pierre Riché les considera com germanes i filles del senescal Hugobert i d'Irmina d'Oeren, mentre que Chritian Settipani considera que Rolanda era filla de Bertrada.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Teodoric és citat com a comte d'Autun algunes vegades el 742 i 750.[2] El 775, un judici presidit per Carlemany el designa entre els fidels del rei.[3] El 782, Eginhard el qualifica de parent del rei Carlemany. Va morir en data desconeguda, després d'aquest any.[3][2] Armand de Fluvia a la taula genealògica dels gullèmides (GEC, XXII, pàgs 400-401), dóna com a data de la mort el 793.

Matrimoni i nens[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Auda o Alda de França, probablement filla de Carles Martell, duc dels Francs, que dóna llum a:

  • Theodoen d'Autun (Theoden, Thuin o Teudoí) († després de 810 o de 826[4]), comte d'Autun, citat el 804.[3] Va tenir un fill de nom Teodoric que seria Teodoric II d'Autun; Armand de Fluvuià el considera efectivament el fill de Teuduí.
  • Teodoric (II) (podria ser el mateix personatge que el anterior), citat el 782[5][2] i el 804.[3] Per Armand de Fluvia[6] fou un personatge diferent del seu nebot, i el fa comte de Ripuària i missus a Borgonya, mort el 793 (com el seu pare); no es dóna la fonamentació.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Riché, 1983, pàg. 350 (tabla III)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Settipani, 1993, pàgs. 173-6
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Foundation for Medieval Genealogy.
  4. per Armand de Fluvià mort després de 810, per la Fundació de Genealogia Medieval després del 826
  5. 5,0 5,1 5,2 Riché, 1983, pàg. 369, tabla XXIII.
  6. GEC, XXII, pàgs 400-401
  7. Settipani, 1993, pàgs. 344-5.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Foundation for Medieval Genealogy : Carolingian Nobility (Families of Nibelung, Childebrand and Theodoric)