Teoduí de Baviera
Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.
A la mort de Wazon, l’emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic va imposar el seu candidat Teoduí al capítol de Sant Lambert i asseure així el seu poder faç a l’església. Teoduí era originari de la casa dels ducs de Baviera. Ja al gener de 1049 va aliar-se amb els prínceps-bisbes de Utrecht et de Metz i van partir a la guerra contra Teodoric IV d’Holanda, també anomenat Teodoric el Frisó, que cristianament van matar per tornar el Comtat d'Holanda sota dominació imperial.
El successor d’Enric III, Enric IV, va confirmar l’expansió del principat al comtat d'Hainaut, però aquest territori va passar al comtat de Flandes al 1051. Tot i ésser un home de l’emperador, va convidar el papa Lleó IX a Lieja i escortar-lo cap a Roma.
Després d’un regne llarg de 27 anys, morí al 23 de juny de 1075 i va ser sebollit a la col·legiata d’Huy, una església que va dotar generosament durant la seva vida.[1]
Precedit per: Wazon |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1048 – 1075 |
Succeït per: Enric I de Verdun |
Referències
- ↑ Biographisch woordenboek der Nederlanden A.J. van der Aa, tom 18, Haarlem, J.J. van Brederode, 1874 (Diccionari biogràfic dels Països Baixos)