Teodulo Mabellini
 Teodulo Mabellini |
|
|---|---|
Teodulo Mabellini
|
|
| Naixement | 2 d'abril de 1817 Pistoia, Toscana |
| Mort | 10 de març de 1879 (als 61 anys) Florència |
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Alma mater | Conservatorio Luigi Cherubini |
| Ocupació | Compositor |
| Gènere | òpera, música clàssica i Liturgical music |
| Estil | Romanticisme |
 |
|
Teodulo Mabellini (Pistoia, Toscana, 2 d'abril de 1817 - Florència, 10 de març de 1897) fou un compositor italià del Romanticisme.
fou un talent precoç, doncs, segons els seus biògrafs, a l'edat de dotze anys ja havia compost música per a bandes. Als setze anys passà a Florència per a perfeccionar-se en el seu art (1833), i el gran èxit que tingué la seva primera òpera, Matilde de Toledo, estrenada el 1836, li valgué una pensió del duc de Toscana per estudiar a Novara amb el cèlebre Mercadante.
Després s'establí a Florència, i fou nomenat mestre de capella de la cort i professor de composició en la Reial Escola de Música (1867) on tingué entre altres alumnes al mallorquí Oscar Camps i Soler[1] i a Cesare Bacchini,[2] i Montefiore (1855-1933).[3]
A més de la ja citada va compondre altres vuit òperes, a saber:
- Rolla (1840);
- Ginevra degli Almieri (1841);
- Il conte di Savagna (1843);
- I veneziani a Constantinopoli (1844);
- Maria di Francia (1846);
- Il venturinero (1851);
- Baldassaro (1852);
- Fiametta, òpera bufa estrenada el 1857.
Així mateix, va compondre, diversos oratoris, entre ells: Eudosia e Paolo i L'últim dia de Jerusalem; les cantates La chosse, Raphael, Sanzio, Il ritorno, Lo spirito di Dante, Le antiche Festività florentine, etc.,: composicions de caràcter religiós, com diverses Misses, Responsori, Missa de Rèquiem i Libera me Domine; els motets O Pater, Spes imprii, etc.; Te Deum, Vexilla Regis, Iste confessor, Domine ad dajuvandum, Magnificat, Laudate pueri, Ecce sacerdos magnus, O gloriosa Virginnum, Exultet, O salutaris, Tantum ergo, etc., i altres obres pertanyents als diferents gèneres, com la romança L'Addio; els himnes Itàlia risorta i el nacional toscà; la popular cançó La buona Andata, la col·lecció de peces per a cant i piano titulada Bouquet de Florence (París, 1835), etc.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 1113 (ISBN 84-239-4531-6)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 10, pàg. 1335. (ISBN 84-239-4510-3)
- ↑ * Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 73 (IBSN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 539 (ISBN 84 239-4536-7)
|
