Teofilacte d'Ohrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Teofilacte».
sant Teofilacte d'Ohrid
Theophylact the Bulgarian.jpg
Icona oriental
bisbe
Naixement Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος (Teofilacte Hefaistos); búlgar: Теофилакт Охридски (Teofilakt Ohridiski)
ca. 1150
Euripos (Eubea, Imperi Bizantí, avui Grècia)
Mort entre 1107 i 1112
Ohrid (Primer Imperi Búlgar, avui República de Macedònia)
Ocupació sacerdot
Commemoració en Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 31 de desembre
Fets destacables Un dels Set Apòstols de Bulgària
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Ohrid

Teofilacte d'Ohrid, en grec Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος (Teofilacte Hefaistos) i en búlgar Теофилакт Охридски (Euripus, Eubea, Grècia, 1055 – Ohrid, actual Macedònia, 1107) fou un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ohrid i comentador de la Bíblia. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Grec, probablement va néixer a Euripus (Eubea) cap al 1055. Fou diaca a Constantinoble, on assolí gran reputació com a erudit i fou tutor de Constantí Ducas, fill de Miquel VII de Bizanci, per a qui escrigué L'educació dels prínceps. Fou nomenat arquebisbe de Bulgària entre 1070 i 1077 i cap al 1078 hi anà a ocupar la seu de l'arquebisbat d'Acris, l'actual Ohrid.

Ohrid era una de les grans ciutats del Primer Imperi Búlgar, conquerida pels bizantins seixanta anys abans; l'hostilitat envers els bizantins era, doncs, molt gran. Encara i així, Teofilacte hi féu pastoral durant vint anys i acabà considerant-se búlgar, defenent els interessos i l'autonomia de l'Església Búlgara davant la de Constantinoble. Va lluitar activament contra les heretgies dels paulicians i els bogomils, llavors molt esteses, i es va guanyar el respecte del poble búlgar.

Comparats amb els grecs, els búlgars eren rudes i bàrbars, i d'entrada Teofilacte volia tornar a Constantinoble; nombroses cartes mostren la manera de viure de la seva nova pàtria, essent una font important per a la història social, econòmica i política de Bulgària. També escriu sobre les guerres amb els pobles veïns: petxenegs, magiars i normands, que en les seves incursions feien que la població abandonés les ciutats i marxés a pagès.

Va morir després del 1107, potser cap al 1112.

Obres[modifica | modifica el codi]

Els seus comentaris dels Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Epístoles de Sant Pau i els Profetes menors es basen en els de Sant Joan Crisòstom, però destaquen per la seva cura, sobrietat i arguments assenyats. A més, se'n conserven 530 cartes i algunes homilies, a més d'oracions, la vida de Sant Climent d'Ohrid i altres peces menors. Va escriure també un tractat sobre educació Παιδεία Βασιλική (Institutio Regia) per a ús del príncep, futur Constantí Porfirogènit.

Veneració[modifica | modifica el codi]

És considerat sant per les esglésies ortodoxes de Bulgària, Sèrbia, Grècia i Rússia, que el celebren el 31 de desembre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Julian Norwich. Byzantium: The Decline and Fall. New York: Alfred A. Knopf, 1996.
  • Margaret Mullett, Theophylact of Ochrid: Reading the Letters of a Byzantine Archbishop, Aldershot, Ashgate Variorum, 1997.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teofilacte d'Ohrid Modifica l'enllaç a Wikidata