Teoria de l'autodeterminació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Teoria de l'Autodeterminació de Deci i Ryan (1985) és un un model que explica com la motivació humana està present en molts ambits de la vida.

Els estudis mostren que la motivació autodeterminada està molt relacionada amb la motivació intrínseca. D'altra banda la motivació extrínseca i els seus mecanismes reguladors afavoreixen conductes no autodeterminades, i poden arribar a inferior falta de motivació. La gran part de les teories sobre la motivació humana es basen en el fet que: Les persones responen davant reforços positius i negatius (premis i càstigs) i acostumen a analitzar de manera raonada què els hi interessa més.

Durant els anys 70 Edward L. Deci, professor de psicologia de la Universitat de Rochester, va realitzar una sèrie d'experiments que van obtenir els resultats següents: les recompenses puguin incrementar una mica la motivació quan es tracta de fer tasques repetitives i avorrides. Quan les tasques requereixen de pensament creatiu, les recompenses no solament no ajuden sinó que fins i tot poden perjudicar. Com a tret sorprenent dels resultats de l'experiment, es va observar que els grups de persones que no rebien un premi extern obtenien millors resultats que els que eren premiats. D'aquesta manera es pot entendre que si motivació interna es substitueix per una recompensa, això fa disminuir la creativitat. Un altre factor a destacar és que a més a més les recompenses poden animar a la gent a buscar dreceres, enganys i comportaments poc ètics.

  • Competència: Es busca control sobre el que es fa
  • Autonomia: Es busca ser els que marquen les directrius
  • Relacions: Es busca interconnexió i relació

Així doncs per motivar i intentar aconseguir que cadascú aporti el millor d'ell mateix, el millor no és voler motivar directament, sinó crear un entorn adequat per satisfer les necessitats naturals de l'individu.

Bibliografia[modifica]