Teoria de l'etiquetatge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La teoria de l'etiquetatge (labeling theory en anglès), desenvolupada al llarg de la dècada de 1960 i 1970, està relacionada amb els conceptes de desviació i d'estereotip i utilitza el concepte d'etiquetatge per a classificar les conductes socials no majoritàries, aquelles que són enteses com a allunyades de les conductes estandarditzades.

La desviació és una manifestació on la majoria social, que dicta les normes de conducta, qualifica o etiqueta negativament els comportaments de les minories que es desvien de les normes culturals de la majoria. La generalització de conductes, el que es considera apropiat,com les identitats personals i els comportaments individuals, són utilitzats per descriure i classificar les conductes estandarditzades o desviades dins d'una societat.

Definició[modifica | modifica el codi]

La teoria de l'etiquetatge s'entén dins del context dels processos de socialització pels quals un individu adquireix les normes de conducta social que li permetran sentir-se membre d'una societat i saber viure-hi segons les convencions establertes.

S'entén per socialització el procés, per mitjà del qual, adquirim la cultura d'allà on hem nascut, n'aprenem els valors i les normes de conducta i les integrem passant a ser membres actius d'una societat. Aquest procés que mai finalitza és l'adaptació de l'individu a l'entorn social.

Quan un grup minoritari d'individus ‍actua seguint normes de conducta diferenciades de les seguides per la majoria, ‍són etiquetats de desviats socials. Aquestes conductes representen la violació de les normes socialment establertes. Per les persones que són etiquetades de‍ “desviades socials”,‍ l'etiqueta els reafirma i els cohesiona en la seva “desviació”, ja que se senten definits dins la seva normalitat.

La teoria de l'etiquetatge no posa l'èmfasi en explicar la desviació com un conjunt de característiques comunes a determinats grups o persones que s'hi identifiquen, sinó que l'entén com un procés de relació i interacció entre els que porten l'etiqueta de desviats i els que no. Des d'aquesta perspectiva l'important és saber qui penja l'etiqueta de desviats, a quines persones i per quin motiu.

Les etiquetes que s'apliquen als grups marginals diuen més dels que tenen poder per a posar-les que no pas dels qui són qualificats de desviats. La desviació s'interpreta doncs com a l'etiqueta penjada d'algunes persones, grups o accions. La credibilitat i l'ús majoritari d'aquesta etiqueta dependrà de la gestió del poder que els etiquetadors tinguin per a definir una situació determinada com a anormal i per a imposar aquesta definició.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada dels anys 60 es comença a estudiar la desviació des de la perspectiva de l'interaccionisme simbòlic.

Els autors que han desenvolupat la teoria de l'etiquetatge posen l'emfasi en l'estudi, no tant de les possibles causes de la conducta desviada, sinó en les formes de control i interacció social que permeten etiquetar de desviats a alguns individus. Herbet Mead desenvolupa l'interaccionisme, procés pel qual cada individu desenvolupa la seva autoimatge. Aquesta autoimatge es desenvolupa a partir de la interacció amb l'entorn familiar i l'entorn social. Posteriorment, Frank Tannenbaum, considerat el pare de la teoria de l'etiquetatge, descriu la interacció social que es genera per a cometre un crim. Les seves aportacions són capdals per a la fundació de la criminologia moderna. Finalment, Howard Becker introdueix el concepte de rols i com la seva adopció fa que les persones assumeixin els comportaments socials. En la introducció d'Outsiders, Becker escriu el que es considera el manifest de la teoria de l'etiquetatge:

Els grups socials creen la desviació establint normes que, si són trencades, permeten etiquetar a les persones que no les segueixen com a desviats; apliquen aquestes normes a persones particulars que anomenen outsiders [...]. La desviació no és una qualitat de l'acció comesa sinó la conseqüència de l'aplicació- per part dels altres- de normes i sancions. El desviat és algú al que l'etiqueta ha sigut posada exitosament; el comportament desviat és el comportament etiquetat com a tal per la gent.

Outsiders Becker, H 1963 (revisada 1973) New York: free press pàg 9

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Cardús, Salvador ( coord.). La mirada de sociòleg: què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona. Ediuoc 1999.
  • Becker, H. Outsiders. Nova York. 1963 ( revisada 1973)