Teoria de la decisió
La teoria de la decisió en economia, psicologia, filosofia, matemàtica, i estadística es preocupa de la identificació del valor, la incertesa i altres temes rellevants en una presa de decisió donada, la seva racionalitat i la seva resultant decisió òptima. Està estretament relacionada amb el camp de la teoria dels jocs.[1][2]
Gran part de la teoria de la decisió és normativa o prescriptiva, és a dir, es preocupa d'identificar la millor decisió a prendre, assumint una decisió ideal completament informada que permeti ser computada acuradament i completament racional. L'aplicació pràctica de l'aproximació prescriptiva s'anomena «anàlisi de la decisió». Les eines del programari exhaustiu i sistemàtic s'anomenen «sistemes de suport a la informació» (decision support systems).[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Masso Carreras, Jordi; Bannikova, Marina. Teoria de la Decisió, 2023.
- ↑ «Aumann i Schelling guanyen el Nobel d'Economia per la seva teoria de la "decisió interactiva"». 324cat, 10-10-2005. [Consulta: 16 maig 2025].
- ↑ MacCrimmon, Kenneth R. «Descriptive and normative implications of the decision-theory postulates». A: Risk and Uncertainty. London: Palgrave Macmillan, 1968, p. 3–32. OCLC 231114.
- ↑ Slovic, Paul; Fischhoff, Baruch; Lichtenstein, Sarah «Behavioral Decision Theory». Annual Review of Psychology, vol. 28, 1, 1977, pàg. 1–39. DOI: 10.1146/annurev.ps.28.020177.000245.
Bibliografia
[modifica]- Akerlof, George A., Yellen, Janet L. «Rational Models of Irrational Behavior». The American Economic Review, 77, 2, maig 1987, pàg. 137–142.
- Anand, Paul. Foundations of Rational Choice Under Risk. Oxford: Oxford University Press, 1993. ISBN 0198233035. (an overview of the philosophical foundations of key mathematical axioms in subjective expected utility theory – mainly normative)
- Arthur, W. Brian «Designing Economic Agents that Act like Human Agents: A Behavioral Approach to Bounded Rationality». The American Economic Review, 81, 2, maig 1991, pàg. 353–9.