Teràmenes d'Atenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teràmenes (Theramenes, Θηραμένης) fou un home d'estat grec atenenc, fill d'Hagnon i nadiu de la demos de Steira i de la tribu Pandionis, encara que algunes notícies el fan nadiu de Kos i adoptat per Hagnon (que no se sap si fou el mateix personatge que el fundador d'Amfípolis)

El 411 aC fou un dels dirigents de la revolució oligàrquica i membre del govern del Quatre-cents en el que no hauria ocupat una posició destacada o almenys la que esperava. La revolució democràtica de la flota a Samos, en favor d'Alcibíades, li va fer comprendre que els dies dels Quatre-cents estaven comptats, i d'acord amb Aristòcrates i altres, es va separar del sector radical oligàrquic i es va erigir en cap dels moderats.

Es va oposar a la fortificació pels oligarques d'Etiònia a un turó del Pireu com a part del seu pla per admetre als rivals al port; els ambaixadors oligarques enviats a Esparta per negociar la pau van retornar sense aportar un resultat favorable; poc després va aparèixer al golf Sarònic la flota peloponèsia que anava cap a Eubea; va fomentar el motí dels soldats que treballaven a la construcció de la fortalesa d'Etiònia, i després es va oferir als seus companys per aturar el motí; quan això li fou encarregat, de fet el que va fer fou destruir les obres que ja estaven fetes.

Els Quatre-cents van caure poc després i Teràmenes fou acusador d'Antifont i Arqueptòlem, abans amics seus, i que foren condemnats a mort.

El 410 aC fou enviat amb 30 vaixells per impedir la construcció d'un pont que beocis i habitants d'Eubea estaven construint a Euripos per connectar l'illa amb Grècia continental i afavorir la seva defensa contra els atenencs. No va aconseguir aturar l'obra i llavors va passar per diverses illes on va exigir contribucions, va reforçar les faccions democràtiques i a Paros fins i tot va enderrocar el govern oligàrquic.

El mateix any va anar amb un esquadró a ajudar al rei Arquelau I de Macedònia a conquerir Pidna, però com el setge va durar bastant, se'n va anar a Tràcia per unir la seva flota a la de Trasibul i llavors va recaptar taxes a la zona fins que fou cridat a Càrdia on era el gruix la flota atenenca.

A la gran batalla de Cízic, Teràmenes va dirigir una de les tres divisions atenenques mentre Alcibíades i Trasibul manaven les altres dues; després va compartir els èxits d'Alcibíades (408 aC) i va prendre part activa en el setge de Calcedònia i la submissió de Bizanci.

A la batalla de les Arginuses el 406 aC, on els atenencs van obtenir la victòria, va tenir el comandament subordinat de l'ala dreta atenenca; va rebre l'ordre de salvar a tots els vaixells damnats possibles però una tempesta ho va fer impossible; Teràmenes però va acusar als generals de la flota de negligència i fou per les seves maquinacions que un nombre de generals van ser executats. Se sospita que aquests fets eren part d'una conspiració oligàrquica.

En els anys següents va estar al costat dels oligàrquiques i Lísies diu que fins i tot el 405 aC no fou elegit general pel poble per la seva distància del govern democràtic (tres nous comandants foren llavors nomenats al costat de Conó, Adimant i Filocles). Durant el setge d'Atenes per Lisandre el mateix 405 aC (després del fracàs d'una ambaixada atenenca que proposava el final de la guerra en condicions molt desfavorables), Teràmenes es va oferir per parlamentar amb el general espartà; va romandre tres mesos al camp esparta i quan va retornar va comunicar que havia estat retingut i finalment s'havia decidit enviar-lo a Esparta amb la seva proposta, i demanava poders per negociar; fou enviat a Esparta amb nou ambaixadors més.

El 404 aC ja de retorn va aconseguir el decret de l'assemblea que eliminava la constitució i establia el govern del Trenta tirans entre els quals va quedar inclòs. La presència de Lisandre garantia la seguretat d'aquest govern.

Es va oposar als excessos dels tirans i fou acusat per Críties de traïdor a l'oligarquia davant el consell. Els jutges estaven a punt de dictar l'absolució quan Críties va introduir homes armats; Teràmenes fou finalment executat.