Tercer Govern de Pedro Sánchez
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Consell de Ministres d'Espanya |
| Història | |
| Reemplaça | segon govern de Pedro Sánchez |
| Creació | 21 novembre 2023 |
| Format per | Pedro Sánchez Pérez-Castejón (2023–) Teresa Ribera Rodríguez (2023–) María Jesús Montero Cuadrado (2023–) Yolanda Díaz Pérez (2023–) Nadia Calviño Santamaría (2023–2023) José Manuel Albares Bueno (2023–) |
El tercer Govern de Pedro Sánchez el va presentar Pedro Sánchez el 20 de novembre de 2023, format per 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.
Antecedents
[modifica]En les eleccions generals espanyoles de juliol de 2023, el Partit Popular (PP) va ser el partit més votat però el candidat Nuñez Feijóo no va aconseguir ser investit al Congrés dels Diputats amb 172 vots a favor del PP, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN), i 177 en contra.[2]
Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol el 16 de novembre del 2023 per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts, Euskal Herria Bildu, Partit Nacionalista Basc (PNB), Bloc Nacionalista Gallec i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[3]
Composició
[modifica].jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
Canvis en el govern
[modifica]El 29 de desembre del 2023 Nadia Calviño és elegida com a nova presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i fou substituida per María Jesús Montero a la vicepresidència i Carlos Cuerpo Caballero al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.[7]
El 6 de setembre de 2024 Óscar López Águeda fou nomenat ministre de Transformació Digital i Funció Pública i José Luis Escrivá Belmonte fou nomenat governador del Banc d'Espanya.[6]
El 25 de novembre de 2024 Sara Aagesen Muñoz va substituir Teresa Ribera com a vice-presidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Desafiament Demogràfic quan Ribera es va convertir en Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de de la Competència,[8]
Durant la legislatura, els ministres Montero, Albares, Marlaska, Bolaños i Puente foren reprovats pel senat.[9]
Activitat legislativa
[modifica]El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés sobiranista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, VOX i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[10] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.
El govern va decidir en desembre de 2023 formar part de l'Operació Guardià de la Prosperitat[11] per a garantir per la via militar la seguretat i la llibertat de navegació a la mar Roja, amenaçada pels houthis que hi van imposar un bloqueig naval.[12] La coalició estava integrada inicialment pels Estats Units, Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Canadà, Noruega, Bahrain i Seychelles.[13]
El 24 d'abril de 2024 el president va decidir cancel·lar la seva agenda per estudiar la renúncia al càrrec per la guerra judicial contra la seva dona Begoña Gómez per una denúncia de Manos Limpias[14] i va decidir continuar,[15] tot i que amb dificultats per tirar endavant el pressupost de 2025[16] i les seves polítiques, amb la negativa dels socis a recolzar les seves iniciatives per castigar el proxenetisme o la reforma de llei del sòl,[17] i desenes de votacions perdudes[18] com el projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per fer front a la crisi de l'habitatge,[19][20] el decret òmnibus (que disposava mesures com l'augment de les pensions, les ajudes al transport públic i la prohibició dels desnonaments a col·lectius vulnerables), la pròrroga de l’impost a les energètiques (promesa a ERC, Bildu i el BNG)[21] o les crítiques de l'oposició per presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències, arran del cas Koldo.[22]
El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia,[23] una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra, però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.[24]
El govern va anunciar el 5 de novembre una resposta immediata i urgent seguida d'un pla de reconstrucció, per després rellançar i transformar els territoris afectats on va declarar la Zona afectada greument per una emergència, va demanar a la Comissió Europea l'ajuda del Fons de Solidaritat Europeu i al Consell Europeu i al Parlament Europeu la reprogramació dels fons de cohesió per poder-los dedicar en part a pal·liar els danys ocasionats per desastres naturals.[25]
En febrer de 2025 el govern va condonar 83.252 milions d'euros del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) entre totes comunitats autònomes.[26]
Les negociacions dels partits de l'oposició amb el govern de l'Estat a canvi d'estabilitat van comportar l'increment de competències de la Generaliat de Catalunya, amb ERC la creació d'nova empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat per gestionar tot el servei de Rodalies de Catalunya a partir de l'1 de gener del 2026,[27] i amb Junts per Catalunya la cessió de les competències en immigració que suposen la gestió dels centres d'internament d'estrangers (CIE) i la tramitació dels permisos de residència, i que els Mossos s'ocupin de ports i aeroports en cooperació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola.[28]
El Consell de Ministres va aprovar el 6 de maig de 2025 un projecte de llei per remetre a les Corts per instaurar la reducció de la jornada laboral de 40 hores a 37,5 hores setmanals.[29]
A principis de març de 2025, la Comissió Europea va anunciar l'augment de la despesa militar en 800.000 milions d'euros a partir fonamentalment de l'increment d'un 1,5% del PIB de cada estat membre,[30] i el president Sánchez va respondre manifestant el seu compromís d'assolir el 2% del PIB en despesa en defensa abans de l'any 2025, amb una despesa adicional de 10.471 milions d'euros.[31]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil». 324, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Resultados de la segunda votación de investidura de Feijóo el 29 de septiembre» (en castellà). El País, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 A propuesta del PSOE.
- ↑ SER, Cadena. «Pedro Sánchez refuerza a María Jesús Montero nombrándola vicepresidenta primera del Gobierno» (en espanyol europeu), 29-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cué, Carlos E. «Tercer Govern de Pedro Sánchez» (en castellà). El País, 09-09-2024. [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ «Nadia Calviño, nueva presidenta del Banco Europeo de Inversiones. La vicepresidenta y ministra de Asuntos Económicos española inaugurará su mandato el próximo 1 de enero de 2024». Público, 08-12-2023 [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ Guadilla Angrill, Marc. «L'Eurocambra avala la nova Comissió Europea malgrat el rebuig del PP espanyol a Teresa Ribera». 324, 27-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ Odriozola i Marcé, Martí. «El Senat reprova María Jesús Montero amb l’abstenció de Junts i el vot en contra d’ERC». El Nacional, 09-04-2025. [Consulta: 9 abril 2025].
- ↑ «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Juliana, Enric. «El mar Roig posarà a prova la majoria parlamentària a Espanya». La Vanguardia, 20-12-2023. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ «Què suposa el bloqueig del mar Roig: preus més alts i retards». CCMA, 21-12-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Martín, Jordi. «Polvorí al mar Roig: houthis en guerra per Gaza; els EUA hi intervenen i Espanya, prudent, remet a l'OTAN». El Nacional, 20-12-2023. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ «El «lawfare» contra su pareja abate a Sánchez, que se toma unos días para decidir qué hacer» (en castellà). Naiz, 24-04-2024. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Pedro Sánchez continua com a president del govern espanyol “amb més força que mai”». La mañana, 29-04-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Sempere, Pablo. «El Gobierno asume que no podrá presentar el proyecto de presupuestos de 2025 hasta después de Reyes» (en castellà). El Pais, 28-11-2024. [Consulta: 22 gener 2025].
- ↑ Martí Odriozola i Marcé, Abel Degà. «El govern espanyol retira la llei del sòl per evitar una nova patacada al Congrés». El Nacional, 23-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «El PSOE suma otra derrota en el Pleno del Congreso y ya ha perdido 35 votaciones desde el inicio de legislatura» (en castellà). Europa Press, 17-09-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ «Junts, PP i VOX tomben la proposta de regulació dels lloguers de temporada i per habitacions al Congrés». La Directa, 19-09-2024. [Consulta: 19 setembre 2024].
- ↑ «Proposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y alquilerde habitaciones». BOE, 05-07-2024, pàg. 5 [Consulta: 20 setembre 2024].
- ↑ «Junts tomba el decret òmnibus i l’impost a les energètiques i deixa Sánchez contra les cordes». El Nacional, 22-01-2025. [Consulta: 22 gener 2025].
- ↑ «Alejandro Fernández defiende la querella del PP ante "la podredumbre en Sánchez y su entorno"» (en castellà). El Diario, 13-10-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ Vázquez, Míriam. «La Ertzaintza se refuerza y extiende sus funciones a los puertos y aeropuertos vascos» (en castellà). Deia, 24-07-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ RS, Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Ayudas del Plan de Respuesta Inmediata, Reconstrucción y Relanzamiento» (en castellà). La Moncloa, 05-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «ERC tanca amb l’Estat la condonació d’un 22% del deute català amb el FLA». La Mañana, 25-02-2025. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Traspàs de Rodalies: una empresa mixta amb majoria de la Generalitat gestionarà el servei el 2026» (en castellà). 3Cat, 17-02-2025. [Consulta: 7 març 2025].
- ↑ «El PSOE i Junts registren la llei per a cedir a Catalunya les competències d’immigració». Vilaweb, 03-11-2023. [Consulta: 7 març 2025].
- ↑ Ferrari, Juan. «Les claus de la reducció de la jornada laboral: quan entra en vigor i a qui afecta». On Economia, 06-05-2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ «Europa y su alternativa a Trump: aumentar el gasto militar» (en castellà). El Salto, 07-03-2025. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ «Pedro Sánchez anuncia un aumento del gasto militar de más de 10.000 millones de euros» (en castellà). El Salto, 22-04-2025. [Consulta: 5 juny 2025].
