Teresa Borràs i Fornell

De Viquipèdia
Infotaula de personaTeresa Borràs i Fornell
Biografia
Naixement30 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923 - Mataró, 17 de juliol de 2010) fou una compositora, professora i concertista de piano.[1][2]

Va començar els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona, on en un primer moment li van ser impartides classes de piano i harmonia i, posteriorment, de guitarra. També va perfeccionar les seves aptituds d'harmonia, contrapunt i composició amb Cristòfor Taltabull.[1]

Borràs va oferir diversos concerts entre els anys 1947 i 1953, i els anys 1950 i 1952 va rebre beques per a estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia), on va ampliar els seus coneixements i en va adquirir de nous com ara el domini d'instruments poc freqüents a l'època com el clavicèmbal o l'arpa. Durant aquesta etapa va actuar al Palau de la Música per única vegada tocant el clavicèmbal.[1][2]

Més endavant va esdevenir professora de guitarra i piano a l'Escola de Música de Manresa durant set cursos i uns altres cinc ensenyant piano a l'Escola de Música de Mataró.[2] Després ho seria a l'Institut Alexandre Satorras de la mateixa població. La seva sòlida formació d'harmonia i de contrapunt, d'estil poc convencional, es caracteritzava per la combinació d'instruments i per l'originalitat de les seves estructures.[1]

El 1979 li va ser concedida la Beca de Composició per al Curs d'Estiu "Música a Compostela" a la classe de Rodolfo Halffter.[3] Un parell de dècades més tard, el 1997, va obtenir el 1r accèssit del Premi Caterina Albert i Paradís.

Ja retirada de la vida acadèmica, Teresa Borràs va seguir component i exercint com a concertista de piano fins a la seva mort l'any 2010, especialment per tal de donar a conèixer la seva obra.[1] Va morir el 17 de juliol de 2010 a la Residència Mare Nostra de Mataró, on vivia.[4]

El fons personal de Teresa Borràs es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obra[modifica]

La seva obra comprén composicions per a piano, cant i piano, guitarra, arpa per a cor i orquestra de cambra. A més a més, va escriure concerts, peces per a carilló, trios, quartets, danses, preludis i estudis per a diversos instruments, i també va publicar tres discos.[1][2]

Piano[modifica]

  • 6 Preludis op.67-13, 21' Piano, estrena: T.Borràs
  • Confluències op.75 -10' Piano, estrena: T.Borràs
  • 6 Estudis op.76. 14' (1983) Piano, estrena: T.Borràs. Barcelona 1985.
  • Scherzetto (1979) 4' Piano, estrena: T.Borràs.
  • Toccata op.77 6'2" Piano, estrena: T.Borràs.
  • Nuvol op.83 (1983) 5'1" Piano.
  • Lluny (1983) 2'02" Piano, estrena: T.Borràs.
  • Sardana (1985) 2' Piano, estrena: T.Borràs

Arpa[modifica]

  • Preludis 1,2,3 (1970) op 46,35' Arpa.
  • Danzas Españolas 3 op.48 (1970) Arpa 20' estrena: Madrid 1995.
  • Paisatge (1972) op.53 6' Arpa

Sardana[modifica]

  • Oreig op.29 (1967) Sardana, estrena:Barcelona (Cobla Barcelona 1973)
  • Burriac op30(1967) Sardana, estrena: Barcelona.

Altres sardanes: Cecília, Morratxa, Beatriu, Bressol premianenc i altres inèdites.

Altres[modifica]

  • Cinco Danzas (1954) op.7 Guitarra 20' estrena: University Alaska 1993.
  • 6 Estudis oboè sol (1993).
  • Tiento (1993) op.125. Guitar.5'.
  • Dues peces per Carilló,Carilló 12' estrena: Carilló Generalitat.1994. Una d'elles és El Pati dels tarongers
  • Trio (1992) 14' op. 112 flauta, clarinet, fagot.
  • Matinal(Sardana) 8'.op.113. clarinet, basset-horn, piano. estrena: Trio Werher, Barcelona.
  • Cuttings(1995) op.141- 8'. 2 trompetes i 2 trombons.
  • Laberint (1994op..129., 6' fagot, piano.
  • Quartet (1991) op.103 12' 2 violins, viola, violoncel.
  • 5 Miniatures op.142,(1995) 12', 4 clarinets
  • Concert op.64 (1975) 25' 2 flautes solistes, orquestra de corda, estrena: Orquestra de cambra d'Engelberg. Peníscola 1990.
  • Concert op.65 (1976) 25' fagot solistes, orquestra de corda.
  • Rondó (1990) op.100,10' Orquestra de corda. estrena: Orquestra de Cambra de l'Empordà, Barcelona
  • Concert op.106 (1992) 22' Viola solista i orquestra de corda.
  • Concert op.116 (1994) 20' corn anglès solista i orquestra de corda.
  • Concert op.122 (1993) 16'1" clarinet i basset-horn solista, orquestra de cora.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Teresa Borràs i Fornell». El Punt Avui [Mataró], 20-07-2010 [Consulta: 7 abril 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Riera i Vinyes, Serracant i Clermont i Ventura i Salarich, 2002, p. 29.
  3. ↑ «Biografia» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 18 juliol 2018].
  4. ↑ «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española. [Consulta: 18 juliol 2018]. «Esquela publicada per la Residencia Mare Nostra de Mataró»

Bibliografia[modifica]

  • Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. De la A a la Z: diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. SOM, Revista de Cultura Popular de Catalunya, 2002 (Col·lecció mos). 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Borràs_i_Fornell&oldid=30126433»