Teresa Claramunt i Creus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTeresa Claramunt i Creus
Claramunt.png
Dades biogràfiques
Naixement 4 de juny de 1862
Sabadell
Mort 11 d'abril de 1931 (68 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc (Barcelona)
Residència Sabadell
Ideologia anarcofeminisme i anarcosindicalisme
Activitat professional
Ocupació anarcosindicalista
Modifica dades a Wikidata

Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931)[1] fou una dirigent anarcosindicalista catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell influïda per Fernando Tarrida del Mármol, amb el qual va participar en la vaga de les set setmanes de 1883 on es reivindicava la jornada de les 10 hores.[2] L'octubre de 1884 fou una de les fundadores de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de Sabadell, amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo impulsà el 1892 la primera societat feminista espanyola, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona.[3] Aquesta entitat primerament va estar ubicada al carrer Cadena de Barcelona, actual Rambla del Raval, i posteriorment es va traslladar al carrer Ferlandina, 20, d'aquest mateix barri. Justament en aquells anys, concretament el 1889, la Teresa Claramunt vivia al carrer Aurora, 19, molt proper a la seu de l'entitat.[4][5]

El 1893 van tenir lloc els fets del Teatre Calvo-Vico, pels quals Teresa Calaramunt i el seu marit Antonio Gurri van ser acusats d'uns disturbis contra la guàrdia civil. En el teatre s'hi celebrava un míting d'estudiants liberals, al qual van acudir Claramunt amb Gurri, Josep Llunas i Pujals i d'altres anarquistes, però Claramunt no pot entrar a l'acte ja que hi havia una prohibició del governador que impedia l'accés a les dones.[4] Claramunt va saber que sí que hi havien entrat dones i es va sentir doblement discriminada, cosa que va fer que protestés. Segons La Tramontana a l'acte hi van assistir 3000 persones i al final de l'acte hi va haver enfrontaments entre els assistents i les forces de l'ordre. A causa d'aquest incident Teresa Claramunt i Antonio Gurri van ser detinguts i empresonats al castell de Montjuïc; posteriorment van ser sotmesos a un consell de guerra amb altres presos anarquistes com Domingo Mir i Antonio Prats.[4]

Fou detinguda en la repressió del Procés de Montjuïc (1896), durant el qual fou colpejada brutalment, cosa que li provocarà seqüeles per a la resta de la seva vida. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, després del judici fou confinada a Anglaterra fins al 1898. Fundà la revista El Productor (1901) i participà activament en les reivindicacions socials de principis de segle XX. El 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer de 1902. Col·laborà a La Tramontana, a La Revista Blanca i dirigí el diari El Rebelde entre 1907 i 1908.[2]

Fou novament detinguda després dels fets de la Setmana Tràgica l'agost de 1909 i confinada a Saragossa, on el 1911 impulsaria l'adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament.

Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l'atemptat contra el cardenal Soldevila a Saragossa el 4 de juny de 1923, buscant proves que la comprometessin. El 1924 tornà a Barcelona, però la paràlisi progressiva l'allunyà de les seves activitats públiques.[6]

Teresa Claramunt té un carrer i una escola que duen el seu nom a Sabadell.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laura Vicente (2006): Teresa Claramunt: Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo. Biografías y Memorias, 4
  2. 2,0 2,1 2,2 «Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell».
  3. Les dones en el moviment obrer a Catalunya. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Pradas Baena, María Amalia. Teresa Claramunt. La "virgen roja" barcelonesa (en castellà). Virus editorial, 2006, p. 39. ISBN 84-96044-68-8. 
  5. Departament de Treball. L'empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 39. 
  6. «Teresa Claramunt i Creus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Biografia al Diccionari Biogràfic de Dones