Teresa Pàmies i Bertran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Teresa Pàmies)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTeresa Pàmies i Bertran Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'octubre de 1919
Balaguer, Catalunya
Mort 13 de març de 2012(2012-03-13) (als 92 anys)
Granada, Espanya[1]
Sepultura Incinerada, cendres al cementiri de Balaguer, a la tomba de la seva mare
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptora, periodista i política
Obra
Primeres obres Testament a Praga
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Fills
Premis i reconeixements

IMDB: nm1928159
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919[2] - Granada, 13 de març de 2012)[2][3] fou una escriptora catalana, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Tomàs Pàmies i Rosa Bertran, Teresa Pàmies va ser la gran de quatre germans. Va tenir una infantesa intensa i feliç, en part gràcies al seu pare, Tomàs, un dirigent destacat del combatiu i marxista Bloc Obrer i Camperol (BOC), que li va transmetre des de ben petita les seves idees i la seva visió de la vida. Amb 10 anys la Teresa, ja es dedicava a vendre la revista del BOC, La Batalla.[5]

Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on tingué un paper actiu en la seva direcció, en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el butlletí Juliol.

Després de la Guerra Civil espanyola hagué d'exiliar-se a França[4] i més tard passà a Cuba, a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on fixà la seva residència. Ingressà a la Universitat Femenina, on estudià Periodisme (fins llavors havia estat sempre autodidacta). El 1947 deixà Mèxic per anar a Belgrad, on treballà a la ràdio, tasca que continuà després a Radio Praga, on fou redactora de les emissions en castellà i català.[4]

Des de l'exili també col·laborà a les revistes catalanes Serra d'Or i a Oriflama. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicació com el diari AVUI, des dels seus inicis l'any 1976 i fins al 2009; a la revista Presència i a Catalunya Ràdio. Alguns dels seus articles es van recollir en els llibres Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999).

Es casà amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. És mare del també escriptor Sergi Pàmies. Les seves obres tenen un fons autobiogràfic. També ha escrit una biografia en castellà de Dolores Ibárruri (Mèxic, 1975). El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi,[6] el 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2001 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català, i el 2006, el Premi Manuel Vázquez Montalbán.

Obres[modifica | modifica el codi]

Centre Cultural Teresa Pàmies - el 2011, l'Ajuntament de Barcelona volgué reconèixer l'escriptora posant el seu nom a aquest edifici, que serveix de seu de la Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles, l'Escola Bressol "El Roure" i el Centre Cívic Urgell i el seu Casal Infantil.[7][8]

A continuació una relació d'alguns dels llibres publicats per la Teresa Pàmies:

  • Testament a Praga (Premi Josep Pla de narrativa, 1970; Premi Crítica Serra d'Or de prosa no-ficció, 1972), recull d'escrits al seu pare ja mort, intercalats amb una transcripció de les memòries autobiogràfiques del seu pare, Tomàs Pàmies i Pla.[4]
  • Quan érem capitans (1974, novel·la autobiogràfica)[9]
  • Va ploure tot el dia (1974, novel·la, "memòria novel·lada del retorn d'una catalana, la mateixa autora, que ha viscut trenta anys d'exili polític.")[10]
  • Quan érem refugiats (1975, novel·la autobiogràfica, continuació de Quan érem capitans)[11]
  • Si vas a París, papà... (diari de maig 1968) (1975, memòries, diari sobre la seva experiència del maig francès)[12]
  • Gent del meu exili (1975, memòries biogràfiques d'encontres amb gent durant l'exili)
  • Crònica de la vetlla (1975, crònica de fets locals a Balaguer abans de la Guerra Civil)
  • Dona de pres (1975, novel·la)[13]
  • Los que se fueron (1976, versió íntegra o "edició en llibertat" - 1984, memòries, biografies)[14]
  • Amor clandestí (1976, novel·la autobiogràfica)
  • Maig de les dones. Crònica d'unes jornades (1976, crònica de les intenses sessions de debats i ponències de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona)[15]
  • Aquell vellet senzill i pulcre (1977, novel·la)
  • Cròniques de nàufrags. Barcelona: Destino, 1977 (novel·la)
  • Vacances aragoneses (1979)
  • La chivata (1981, novel·la)
  • Memòria dels morts (1981, novel·la)
  • Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982)
  • Matins d'Aran (1982)
  • Rosalia no hi era (1982)
  • Busqueu-me a Granada (1984)
  • Massa tard per a Cèlia. Barcelona: Destino, 1984 (novel·la)
  • Segrest amb filipina (1986, novel·la)
  • Praga (col. "Las ciudades". Ed. Destino) (1987)
  • Primavera de l'àvia (1989, novel·la)
  • Rebelión de viejas (1989, novel·la)[16]
  • Jardí enfonsat (1992)
  • Coses de la vida a ritme de bolero (1993)
  • Nadal a Porto (1994)
  • La filla del Gudari (1997, novel·la)
  • La vida amb cançó: cròniques radiofòniques (1999)
  • Estem en guerra (2005)
  • Ràdio Pirenaica (2007)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'escriptora Teresa Pàmies mor als 92 anys». 324.cat, 13-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  2. 2,0 2,1 «Teresa Pàmies i Bertran». Enciclopèdia Catalana, 13-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  3. «Mor l'escriptora Teresa Pàmies als 93 anys». Ara.cat, 13-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pàmies, Tomàs; Pàmies, Teresa. Testament a Praga. Barcelona: Edicions 62, 2012 (la butxaca). ISBN 978-84-9930-530-1. 
  5. Riera, Ana. Dones amb empenta (en català). Edicions Robinbook, 2014, p. 43-48. ISBN 9788494113185. 
  6. DECRET 342/1984, de 16 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
  7. Centre Cívic Urgell, Història
  8. Biografia de l'autora a Els ulls de la Pàmies
  9. Fitxa del llibre Quan érem capitans a Els ulls de la Pàmies
  10. Fitxa de l'autora a Corpus Literari.
  11. Fitxa del llibre Quan érem refugiats a Els ulls de la Pàmies
  12. Fitxa del llibre a Els ulls de la Pàmies
  13. Fitxa del llibre Dona de pres a Els ulls de la Pàmies
  14. Fitxa del llibre Los que se fueron a Els ulls de la Pàmies
  15. Fitxa del llibre Maig de les dones a Els ulls de la Pàmies
  16. Fitxa del llibre Rebelión de viejas a Els ulls de la Pàmies

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]