Teresa Pla Meseguer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTeresa Pla Meseguer
Florencio Pla Meseguer
Biografia
Naixement (es) Teresa Pla Meseguer
1 de febrer de 1917[1]
Vallibona, Ports
Mort 1 de gener de 2004(2004-01-01) (als 86 anys)[1]
Olocau, Camp de Túria
Altres noms Durruti
Teresot
Tereseta
Terror del Caro
Es coneix per La Pastora
Activitat
Ocupació Pastora
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a Florencio, La Pastora, Teresot, el terror del Caro o Durruti (Vallibona, Castelló de la Plana, 1 de febrer de 1917 - 1 de gener de 2004), va ser una maqui. La seva història ha estat convertida per l'escriptora Alicia Giménez Bartlett en una novel·la anomenada Donde nadie te encuentre, que ha estat premiada amb el premi Nadal de l'any 2011.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer al mas de la Pallissa, una casa de pastors de Vallibona, prop de Morella.[3] En néixer, es van adonar que el seu sexe no podia ser definit com a dona ni com a home i, després de consultar al farmacèutic de la Sénia,[3] els seus pares van decidir inscriure-la com a nena, perquè no hagués de fer el servei militar. Avui, molt probablement es consideraria pseudohermafrodita. Quan va arribar a la pubertat, va començar a mostrar caràcters sexuals secundaris masculins[3] i, encara que va continuar vestint de dona, va passar a ser coneguda com a Teresot.[4]

L'any 1949, un tinent de la guàrdia civil i altres membres del sometent la van humiliar a prop de Castell de Cabres, obligant-la a despullar-se.[3] Això és el que la va portar a unir-se als guerrillers (maquis) que hi havia per la zona del Maestrat, juntament amb el fet que la guàrdia civil va cremar el Mas del Cabanil. Va vestir-se, a partir d’aquest moment, com a home, es va fer dir Florencio i va tenir, com a sobrenoms, Durruti i especialment la Pastora. El periodista d'El Caso Enrique Rubio va fer que la Pastora fos coneguda per tot l'estat, i li van ser atribuïts els crims dels seus companys.[3] Va ser delatada i capturada per la policia andorrana el 5 de març del 1960.[3] Va ser condemnada a mort, però no va ser executada, i passà 17 anys a la presó, ja que va ser amnistiada l'any 1977. Va anar a viure a Marines (Camp de Túria) i després, ja com a Florencio, en un petit poble de Castelló. Va morir l’any 2004 i està enterrada a València.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Calvo, José. La Pastora, del monte al mito. Vinaròs: Antinea, juliol 2009. ISBN 978-84-96331-61-7. 
  2. Press, Europa «Alicia Giménez Bartlett gana el LXVII Premio Nadal» (en es-es). europapress.es, 07-01-2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 La Vanguardia, 7 de gener de 2001, pàg 26
  4. Gracià, Oriol «La Pastora. El maqui hermafrodita». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 52-57. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]